En el marc de les commemoracions de les víctimes de l’holocaust, recordem avui el testimoni de Josep Egea Pujante, el pres KL5894 de Mauthausen.

El dia de l’entrevista, 6 de maig de 1992, Josep Egea tenia 71 anys i vivia a Sitges. Anys després decidí amb la seva esposa Encarna Martínez, traslladar la seva residència a Villamayor (Saragossa) on morí el 2010. Egea va arribar a Sitges als 3 anys, quan els seus pares emigraren des d’Aljucer, a la província de Múrcia, on va néixer el 1921. La seva història continua avui sacsejant l’ànima de qualsevol. És una de les moltes que mereixen no oblidar-se. La dels que visqueren el malson dels camps d’extermini. El dia del seu 20è aniversari, 27 de gener del 1941, en Josep i el seu pare travessaren la porta de Mauthausen. Veníen de l’exili republicà acabada la guerra civil. Ben aviat, en Josep formaria part del grup de presoners que treballava fins a l’extenuació a la tristament coneguda pedrera del camp. Mesos després, el 15 d’agost del 1941, el seu pare moriria gasejat al castell austríac de Hartheim, on els nazis havien instal·lat un petit camp de concentració destinat als qui ja no servien. A l’abril del 1945, en Josep fou traslladat de Mauthausen a Gusen, i el 5 de maig el camp fou alliberat per les tropes aliades. Josep Egea tornaria a Sitges el 1948. Paradoxalment, el dia internacional de commemoració de les víctimes de l’holocaust, 27 de gener, coincideix amb el mateix dia del naixement de Josep Egea. Avui, quan l’organisme internacional organitza aquest matí la cerimònia de commemoració de l’holocaust, recuperem dels nostres arxius aquesta entrevista feta fa… 26 anys, i que començava amb una evocació a l’escriptora Montserrat Roig, autora d’un dels llibres de referència en la matèria: Els catalans als camps nazis, la reedició del qual es presentarà el proper 6 de febrer a Vilanova.

Escolteu Josep Egea