Dos grans pregons: Janio Martí (2002) i Miquel Forns (2003)

La Festa Major de Sitges ha tingut sempre una gran sort. No hi ha hagut pregó dolent. Tots s’han celebrat amb major o menor mesura. Però avui us presentem dos pregons que van entusiasmar. Els dos es van celebrar al Racó de la Calma. En la vida de Janio Martí l’encàrrec del pregó va significar un punt d’inflexió personal molt important. I pel públic present, el seu pregó fou una veritable declaració d’amor a la festa. Per la seva banda, 17 anys després es pot dir que Miquel Forns havia pensat inicialment un altre pregó que no tenia res a veure amb el que va declamar. El pregoner va viure una catarsi personal que el va conduir a arraconar l’historicisme i l’ortodòxia, per abocar-se al seu imaginari personal, ple d’experiències i anècdotes, que acabà fent partícep al públic d’una emocionant recreació de l’entrada de Sant Bartomeu a la Parròquia. Aquí els teniu.

Escolteu el pregó de Janio Martí

Escolteu el pregó de Miquel Forns