Sitges celebra el 20 de Juny una Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya. Vinyet Duran i Xavier Nin són dos dels responsables de Sitges Decideix, organitzadora de la jornada, i en donen els detalls.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Fer Pedagogia envers fer Andragogia.
A) Fer pedagogia:
Paraula màgica, frase que es repeteix a tort i a dret. Sempre acabem dient el mateix: “Hem de fer pedagogia de…”.Quan Catalunya i els catalans parlen de política des d’una visió catalana de les coses, sempre acaben dient “que no ens entenen i que hem de fer pedagogia per veure si finalment ens entenen”.
*Clar i sitgetà fa tres-cents segles que no hi ha una entesa. I , pel que sembla, no n’hi ha gaires intencions d’entendre’s. Ni intenció, ni ganes ni -potser-capacitat. Hi ha coses que jo crec que són tan, tan difícils, que a mi em semblen ja impossibles. Hi han persones capacitades i persones incapacitades per a certes coses i , per tant, mai podran arribar a assolir aquells nivells de coneixements o comprensió que Catalunya i els catalans volen que tinguin.
*Quan obres certs diaris i llegeixes certes coses el veus. Quan veus aquesta tardança del Tribunal Constitucional que no saben ni traure’s la feina de les mans, comproves aquesta evidència: ” No permetran mai que Catalunya i els catalans tinguin poder perquè no el poden entendre”.
*La pedagogia és l’art, la tècnica o la ciència de l’ensenyament, o de l’educació. Pedagogia ve del grec, (παιδαγωγία). La paraula paida o paidos es refereix a nois. Un nen té sempre el cervell molt més obert que un adult. És molt més fàcil que un nen aprengui i entengui certes coses que un adult, que està ple de judicis i prejudicis difícils de canviar. Certament que un adult pot canviar però amb una tècnica apropiada per a fer-lo.
Fer Andragogía:
Per això potser caldria que hom parlés d’Andragogia -del grec andros(home)- i que vol dir: ensenyar a les persones adultes. Hauríem de canviar molts paràmetres a hora de voler fer-se entendre, perquè la primera cosa que hom hauria de fer és destruir mites i prejudicis enquistats en el cervell i en la societat.
*I s’hauria de fer sense cap por, obertament, amb cert ànim provocador (sic), que és la única manera que es trenquin els esquemes establerts.La política catalana i els seus polítics haurien de fer urgentment classes d’Andragogia. A Catalunya tenim molts bons professionals que el podrien fer molt bé.
Uns quant mites a trencar:
*Que fora de Madrid també hi ha vida; que Catalunya i els catalans pode viure si no a la perfecció,sí perfectament sent federalistes o independents; que poden tenir una altra llengua, una altra manera de fer i no passa res; que no tots els catalans som dolents i que no tenen ganes de molestar ningú amb violència; que quan pretenen fer les coses a la seva manera és per algun motiu;
*Que quan diuen “que no ens entenen” és “exactament-perquè-ens-adonem-que- no-ens-entenen”; que quan veus que les coses es fan amb els peus i no amb el cap (obres públiques, corredor mediterrani, ports i aeroports.) ja veuen que mai les coses podran anar bé; que quan veus que la Sagrada Constitució és per alguns un text més sagrat que la Santa Bíblia i que sembla que no es pot tocar ni una coma…. doncs ja es veu per on poden anar les coses.
*Per tant,com a docent,en demano que a partir d’ara no es faci més Pedagogia i que es comenci a fer urgentment Andragogía. que l’Educació de les persones adultes és molt més urgent que l’educació dels nens i de les nenes…. amb el permís dels més savis catalans.
[...] Podeu escoltar l’entrevista entrant aquí. [...]