A partir de la petició dels grups de Comuns Verds, Nou Horitzó, Ciutadans i Junts per Sitges, ahir l’Ajuntament de Sitges va celebrar sessió extraordinària de ple municipal, durant la qual s’exposaren els treballs de la comissió d’investigació sobre el projecte de condicionament i millora de l’aparcament a l’entorn del pavelló de Pins Vens, i les conclusions a les quals han arribat els diferents grups polítics de la corporació que n’han format part.

I acabada la sessió, tres titulars amb els quals coincidiren tots els grups. Primer: ha estat important la creació d’aquesta comissió -la primera en la història de l’Ajuntament- per la voluntat de transparència vers la ciutadania, i es valora molt la feina desenvolupada. Segon: es reconeix que l’Ajuntament no va gestionar bé -per raons diverses- el procés de redacció i desenvolupament del projecte del pàrquing i que cal evitar que situacions així es repeteixin en el futur. I tercer: tenint en compte que en cap moment la comissió es plantejava com un òrgan per fiscalitzar ningú, també tots els grups coincidiren en que no hi va haver en cap moment mala intenció dels tècnics de la casa, però que cal millorar la gestió dels processos. En qualsevol cas, el govern també va refermar-se en la idea de valorar l’objectiu final del projecte, que entén que no és altre que dotar al veïnat d’un equipament necessari, com és un pàrking, en bones condicions.

A partir d’aquí les opinions sobre quines són les mesures que hauria d’adoptar l’Ajuntament per evitar que situacions com la viscuda es repeteixin en el futur, evidenciaren les raons del perquè es presentaren cinc documents de conclusions diferents en el ple d’ahir: el d’ERC, el de ‘El Margalló’, el de ‘Guanyem Sitges’, el de Sitges Grup Independent, i, finalment, el document que presentaren conjuntament Junts per Sitges, Ciutadans, Nou Horitzó i Comuns Verds. Així, el ventall d’arguments anà des dels grups que s’interpelaren sobre com fou possible que l’Ajuntament contractés a una empresa que no estava inscrita al registre mercantil perquè redactés el projecte del pàrquing, fins als qui creuen que cal una revisió del pla general per evitar errades com les que han desencadenat aquest conflicte, passant pels qui demanen a l’Ajuntament que escolti més al veïnat i tingui una millor coordinació entre els seus departaments per gestionar millor els projectes des del primer moment.

La creació d’aquesta comissió, impulsada per una moció dels Comuns-Verds, fou aprovada per unanimitat el mes de desembre del 2019 i l’objectiu ha estat analitzar la gestió del projecte d’aquesta obra, que va aprovar-se per ple el desembre del 2017, va iniciar-se l’octubre de l’any 2018, es va obrir el febrer del 2019, i es va tancar el setembre del 2020, arran d’una resolució de la direcció general d’urbanisme en la qual, i segons el resultat de diferents inspeccions, s’exposava que les obres es realitzaren en sòl qualificat de no urbanitzable, sense tenir l’aval de la direcció general d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

El problema es vinculava a un conflicte entre la qualificació dels terrenys segons el pla territorial metropolità de Barcelona -carta urbanística de rang superior al nostre pla general- respecte a la qualificació dels terrenys segons el Pla General de Sitges. Aquesta incompatibilitat, que està en vies de solució, té unes raons que cal cercar fa 10 anys enrere. El nostre pla general, aprovat el 2006, qualificava d’urbanitzable la part del terreny on s’han fet les obres d’adequació, però el pla territorial metropolità, aprovat el 2011, qualificà una part d’aquest terreny, per raons que es desconeixen, com a sòl no urbanitzable. Com que l’Ajuntament de Sitges no va presentar al·legacions en el seu dia contra aquesta qualificació dels terrenys definida pel pla territorial metropolità, la qualificació quedà establerta d’aquesta forma. Quan arribà el moment de redactar el projecte d’adequació del pàrquing de Pins Vens, l’Ajuntament el va considerar com una ‘obra local ordinària’ que no requereix d’una documentació específica i, en conseqüència, ningú es va aturar a comprovar aquest conflicte de qualificacions entre les dues cartes urbanístiques, que partia d’un problema existent de fa anys. Com que aquesta incompatibilitat no fou resolta quan les obres del pàrquing van començar, la Generalitat va concloure que l’Ajuntament estava realitzant en aquell indret una alteració urbanística que afectava a sòl no urbanitzable, i d’aquí que demanés a l’Ajuntament que declarés la nul·litat del projecte amb l’obligació de restaurar la realitat urbanística alterada. Seguint aquesta instrucció, el ple municipal del maig del 2020 va declarar nul de ple dret l’acord del ple de l’11 de desembre del 2017 pel qual s’aprovà el projecte de les obres del pàrquing de Pins Vens, que van costar 212.000€. En paral·lel, i arran de la denúncia d’Àngels Llinàs, veïna del Poble Sec, el juliol del 2019 la fiscalia va interposar denúncia contra l’Ajuntament de Sitges al jutjat número 2 de Vilanova, per un pressumpte delicte contra l’ordenació del territori. El cas ha estat sobreseït provisionalment aquest mes de gener del 2021, tot i que encara es pot recórrer, però ha planat sobre els treballs de la comissió, que en tot moment ha volgut mantenir-se absolutament al marge del procés judicial i de qualsevol intenció de jutjar ningú, i també s’ha tingut en compte en les conclusions d’alguns dels grups municipals presentades ahir.

Els treballs de la comissió d’han desenvolupat entre el 21 de maig del 2021 i el 14 de gener del 2021, han comptat amb representants de tots els grups polítics, i ha permès escoltar el testimoni de tècnics, responsables polítics, veïns i membres d’associacions mediambientalistes. L’ha presidida la regidora de Comuns Verds, Carme Gasulla, actuant com a secretari el regidor de Nou Horitzó Nacho Rubí. Ambdós varen agraïr a tots els grups la seva col·laboració, però, a la vegada, denunciaren el poc suport de l’Ajuntament a l’hora de dotar d’eines suficients a la comissió per poder treballar amb eficàcia, i algun qüestionament sobre la neutralitat de la mateixa a l’hora d’expressar determinats posicionaments.

Us oferim diferents clips d’àudio amb les exposicions dels grups polítics.

Escolteu Carme Gasulla i Nacho Rubí en l’exposició inicial

Escolteu Josep Maria Martínez de El Margalló

Escolteu Carme Gasulla de Comuns Verds

Escolteu Nacho Rubí de Nou Horitzó

Escolteu Julia Vigó de Guanyem Sitges

Escolteu David Martinez de Sitges GI

Escolteu Maria Lores i Jose Tendero de Ciutadans

Escolteu Luis Miguel García del PSC

Escolteu Rafel Font de Junts per Sitges

Escolteu Jaume Monasterio d’ERC

Escolteu el ple sencer

Escolteu el resum del ple

La draga no vindrà més, però el govern garanteix que les platges de Sitges tindran sorra aquest estiu, a través de mètodes sostenibles. El debat sobre la moció presentada per Junts per Sitges per garantir l’aportació urgent de sorra a les platges capitalitzà la sessió de ple del mes de febrer, amb la picabaralla soterrada sobre si s’estan prenent totes les mesures possibles per ajudar prou al sector del turisme i del comerç. L’alcaldessa Aurora Carbonell es va mostrar ferma a l’hora de defensar la negativa a portar la draga per entendre que és la solució menys sostenible, més cara i amb menys garanties de cara al manteniment de la sorra. A canvi, s’aposta per un mètode semblant al que es va utilitzar l’any passat, que consisteix, bàsicament, en redistribuir la sorra de les platges a través d’excavadores i camions. Mònica Gallardo, per la seva banda, li recordà a Carbonell el seu posicionament sobre la draga el 2017 -quan protagonitzà un video a bord de la draga Josefa Pérez- i li qüestionà el seu suport al sector argumentant que els testimonis que ha recollit en les reunions amb els responsables d’hostaleria i comerç no coincideixen en absolut amb la visió donada per l’alcaldessa. La moció no fou aprovada però el debat, que arribà a l’apartat de precs i preguntes amb la colpidora intervenció de Joan Antoni Carbonell i Gloria Freixas -propietaris d’una guingueta- s’allargà gairebé una hora.

Escolteu el debat de la moció de l’aportació de sorra

El ple va aprovar, definitivament, la plantilla i el pressupost de l’Ajuntament pel 2021, que ascendeix a 52 milions d’euros. La regidora d’hisenda, Carme Almirall, reiterà els arguments ja exposats durant el debat de l’aprovació inicial, i que se centren en donar suport a la ciutadania i als sectors culturals, econòmics i esportius, a partir d’una previsió molt realista dels ingressos i de la possibilitat d’utilitzar el romanent de tresoreria a partir dels canvis en la normativa estatal. Junts per Sitges, Ciutadans i Nou Horitzó li van retreure a Almirall que no hagi mantingut amb els seus grups cap mena de contacte des de l’aprovació inicial del pressupost, i que el govern no hagi estat prou valent a l’hora de plantejar bonificacions d’impostos. En el debat no hi va mancar la liquidació del consorci del Club Natació, que suposarà per l’Ajuntament una despesa de 3.475.000€, que pagarà a través del romanent.

Escolteu el debat de l’aprovació del pressupost

Més satisfacció hi va haver a l’hora de parlar de la proposta que l’Ajuntament de Sitges elevarà a la Generalitat perquè l’Escola de Grallers de Sitges rebi la creu de Sant Jordi, amb motiu del 50è aniversari de la seva fundació, impulsada per Blai Fontanals. La proposta del govern incorporarà, també, a tots els grallers i timbalers sitgetans. A més de justificar els mèrits recollits per l’escola en tota la seva trajectòria històrica, en el seu discurs per raonar la proposta de la creu de Sant Jordi, el regidor de cultura Xavier Salmeron també hi afegí noms com els de Guillem Alemany o Josep Marcet. La proposta fou aprovada per unanimitat amb el desig que el govern de la Generalitat atorgui aquest reconeixement que, en els darrers anys, ja han recollit l’Eco de Sitges, el Casino Prado i la societat recreativa El Retiro.

Escolteu el debat sobre la Creu de Sant Jordi a l’Escola de Grallers

El ple també va aprovar inicialment la normativa que ha de regular el sector dels habitatges d’ús turístic. A més de sancionar els il·legals, el govern vol establir uns criteris molt estrictes pel que fa als topalls d’apartaments turístics per zones del municipi, i per les obligacions que en tindran els seus gestors, i les sancions que poden rebre si no en responen. Per altra banda, les llicències dels apartaments d’ús turístic no es podran transmetre, ni traslladar d’un habitatge a un altre, i caducaran als dos anys si no hi ha activitat. S’obre ara un periode d’alegacions que haurà de servir per polir l’ordenança. En aquest sentit, Ciutadans fou el grup que mostrà més reticències a algunes de les condicions de la normativa, per entendre que vulneren drets i depassen les competències de l’Ajuntament.

Escolteu el debat sobre l’ordenança dels HUT

En l’apartat de mocions, el ple va aprovar dues propostes d’acord vinculades, per un costat, amb el suport a portar la llei d’amnistia al congrès dels diputats -presentada per ERC, Junts x Sitges i Guanyem Sitges- i amb el rebuig a l’empresonament de Pablo Hasél -presentada per Guanyem Sitges, ERC, Junts x Sitges i Comuns Verds-. En clau municipal, Ciutadans en va presentar dues: una destinada a l’elaboració d’un pla específic d’ajuts per l’oci nocturn, que el govern tombà per entendre que alguns dels seus objectius eren inassumibles, i una altra destinada a la instal·lació de banys públics accessibles, intel·ligents i respectuosos amb el medi ambient, que fou aprovada per unanimitat.

Escolteu el debat sobre les mocions sobre l’oci nocturn i els banys públics

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el resum del ple

Escolteu el ple sencer