Isabel Coll ens presenta la seva biografia sobre el pintor Josep Mirabent i Gatell

Als 13 anys ja tenia claríssima la seva vocació de pintor, i acabà convertint-se en un dels màxims exponents de la pintura decorativista del segle XIX a Catalunya, amb obres com la decoració de l’Ateneu Barcelonés, el Liceu o el Paranimf de la Universitat de Barcelona. A la vegada, Josep Mirabent i Gatell excel·lí com a pintor de bodegons de flors i raïm. De la seva obra i de la seva vinculació amb Sitges en parlem amb la doctora Isabel Coll, que ha escrit l’obra més documentada editada fins el moment sobre el pintor.

Escolteu-la

La vida d’una dona a qui a casa varen recomanar que no s’emboliqués, i…. es va embolicar. Guiomar Amell ens presenta “Viure, conviure… ésser! a Catalunya (1938-2014)”

De família sitgetana, vet aquí la biografia d’una dona de conviccions que va viure en primera persona alguns dels episodis més tensionats del catalanisme durant el franquisme. Guiomar Amell, militant històrica d’UDC, llicenciada en belles arts i coordinadora territorial de cultura en època del govern Pujol, ens presenta la seva biografia que ha editat les publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Escolteu-la

El Cau supera la crisi, renova els seus caps i es planteja captar més nois i noies amb ganes de participar del model de convivència escolta

L’Agrupament Escolta i Guia Nostra Senyora del Vinyet ha viscut moments molt difícils, que han situat la seva continuïtat a la corda fluixa. La marxa dels caps i la manca de relleus han portat a una mena de refundació del Cau, que ara torna a posar-se en marxa poc a poc per a encarar el futur amb el mateix objectiu de sempre: propiciar el lleure i els valors escoltes adaptats a la realitat d’avui. En parlem amb la co-cap de l’Agrupament, Rosa Pascual, la secretària, Lourdes Val, les caravel·les Maria del Mar Montull, Anna Gaya i Marta Carbonell, i la Daina Lourdes Gaya.

Escolteu-ho

Carme Artigas, primera presidenta del Prado

Carme Artigas acompanyada de la seva junta

Va començar de tresorera durant els anys de Jofre Vilà com a president, en els moments previs a la constitució d’una fundació que ha estat el vehicle que ha permès restaurar la teulada de l’edifici de l’entitat, al preu de viure un munt de maldecaps, alguns dels quals no es resoldran fins a la dissolució de la mateixa. Va continuar de vicepresidenta durant els anys de mandat d’Isaac Bielsa, i, des del passat 31 de marc, Carme Artigas és la primera presidenta del Casino Prado. A punt de rebre, al costat de El Retiro, la creu de Sant Jordi, l’entitat, que enguany celebra el 140è aniversari, s’enfronta a més reptes. Els més immediats, la dissolució de la fundació, la reforma d’algunes dependències del segon pis de la seu social, i la compra de noves butaques per al teatre. En parlem amb la nova presidenta.

Escolteu-la

Pere Izquierdo ens acosta al llegat d’Emerencià Roig i Raventós

Amb Pere Izquierdo, comissari de la mostra Emerencià Roig, de la mar al paper, ens acostem al valuós llegat d’un dels estudiosos més importants de l’activitat de la marineria catalana en la transició entre la vela i la propulsió a vapor. L’exposició, oberta fins el mes d’octubre a Can Rocamora, mostra 131 dibuixos i objectes que permeten fer-se la idea de l’ambició documentalista de Roig.

Escolteu-lo

Sara Camps, de l’Escola Pia als camps de refugiats: “En parlem quan s’enfonsa una barca”

Des del passat dijous torna a ser a Grècia, i no és el primer cop que la sitgetana Sara Camps hi ha anat en els darrers mesos. La professora de secundària i membre de l’equip de govern de l’Escola Pia de Catalunya participa activament en la iniciativa de la institució de voler enviar professors i educadors a treballar amb els refugiats, amb l’objectiu prioritari de garantir que es pugui mantenir un mínim sistema d’educació estable -amb el material pedagògic suficient- per a satisfer aquelles mancances encara no cobertes pel govern grec, tot i els esforços que està fent. El testimoni de la Sara no difereix massa del que hem pogut escoltar aquests dies. Enmig d’un munt de mancances ha trobat persones de classe mitjana o professionals liberals que viuen un malson, i que necessitarien poder gestionar el seu trasbals emocional amb especialistes que no arriben.

Escolteu-la

Els bombers voluntaris de Sitges encaren amb il·lusió l’esperada reforma del parc.

Lluís Trulls i Jordi Milà són el cap i el sots cap del cos de bombers voluntaris de Sitges i després de molts anys encaren amb il·lusió l’esperada reforma del parc, de la qual el passat ple municipal n’afrontà el primer pas, consistent en una modificació del POUM per a poder incorporar una primera planta a l’actual edifici. Superats els periodes de poc diàleg amb l’Ajuntament, els responsables del col·lectiu reconeixen que la institució ha estat al seu costat per a poder tirar endavant aquest projecte que suposarà millores molt importants en la reorganització de les dependències i dels serveis que ha de tenir el parc per adequar-se als criteris de seguretat laboral que s’exigeixen avui i a les necessitats del cos. Ben aviat, s’incorporaran al parc cinc bombers que han respost a la convocatòria de places oberta per la Generalitat de Catalunya, i que situaran la nòmina d’efectius del parc en prop de 30. Trulls i Milà ens expliquen com ho han viscut i com ho viuen.

Escolteu-los

L’Ajuntament desconeix com s’ha pogut sostreure la bandera espanyola del seu pal

La trapa del màstil sembla haver-se obert sense forçar-la massa

Amb una clau? amb un tornavís? Hores d’ara poques coses es poden dir sobre la forma amb la qual ha estat sostreta la bandera espanyola del seu pal, poc després d’haver estat enlairada al costat de les altres banderes oficials. La regidora de via pública, Carme Almirall, ha comentat les característiques d’aquests pals -que tenen el sistema mecànic d’enlairament ocult en el seu interior i al qual només s’hi pot accedir a través d’una trapa amb clau- tot assenyalant que la institució investigarà de quina manera es pot haver obert.

Escolteu-la

El CAP de Sitges rep la certificació mediambiental EMAS. Carme Pont, adjunta de direcció del centre, demana una reflexió sobre les noves necessitats que genera Sitges, i en especial les de les persones grans.

62 centres de l’Institut Català de la Salut, entre ells el CAP de Sitges, han rebut la màxima certificació ambiental europea, en reconeixement als diferents protocols d’actuació que impliquen el mínim impacte possible al medi ambient i implanten sistemes de millora continua. N’hem parlat amb la infermera Carme Pont, adjunta a la direcció del centre, qui, a la vegada, ha demanat que s’obri un procés de reflexió pública sobre les noves necessitats que genera Sitges, i en especial la important població de persones grans del municipi, més enllà del debat sobre la reobertura del CAP a les nits.

Escolteu-la

Les propostes del cine-club Sitges per al mes d’abril

Amb Ferran Martínez, del Cine-Club Sitges, fem un repàs a la programació que presenta l’entitat aquest mes d’abril.

Escolteu-lo

Alberto Tutusaus, un propietari de Santa Bàrbara a la contra de la inèrcia que està prenent el desenvolupament de la zona.

Des de Google Earth, així es veu la darrera gran zona urbanitzable de Sitges

Es defineix com un propietari a qui les circumstàncies han obligat a prendre un paper complex. Per una banda, la responsabilitat de voler mantenir un terreny de la família -davant les dificultats d’assumir els costos de les diferents derrames requerides per la junta de compensació-, i per l’altra el recel davant del convenciment que els grans propietaris volen aprofitar les millors perspectives econòmiques actuals, per a modificar la velocitat del desenvolupament urbanístic de la zona, sense tenir en compte les conseqüències de vulnerar un pla d’etapes més moderat en el temps i que ja s’havia establert amb anterioritat. Tutusaus, que fou present a la reunió de la junta de compensació del passat divendres 24 de març, valora l’esforç que el regidor de territori i medi ambient, Jordi Mas, féu per a exposar la postura de l’Ajuntament alineada amb la defensa d’un creixement sostenible, però reconeix que el propi Jordi Mas li digué que la institució farà el que podrà davant dels interessos de la gran majoria dels propietaris. Éll és, amb altres dos propietaris, els únics que varen votar en contra de les noves intencions, i tampoc el seu vot val per a res perquè hores d’ara deu diners a la junta de compensació. Vet aquí la rocambolesca història d’un propietari de 5ha a Santa Bàrbara que entèn els interessos d’una banda i de l’altra, però que creu que algú ha de tornar a equilibrar la inèrcia que està prenent el desenvolupament de la darrera gran extensió de terreny que li queda a Sitges per urbanitzar.

Escolteu-lo

l’ONG ocularis visita els camps de refugiats grecs. Una experiència que ens explica Armand Valera

Armand Valera, de l’ONG Ocularis, ens deixa el testimoni de la seva experiència en diferents camps de refugiats de Grècia. Allí, l’organització hi va ser el passat mes d’octubre i aquest mes de març, per a participar en un programa de revisions visuals, amb el suport de l’Ajuntament de Sitges i de la fundació de l’empresa d’òptica Alain Afflelou. Si voleu tenir més informació dels projectes actuals d’Ocularis, o bé col·laborar-hi, podeu visitar el seu web.

Escolteu-ho