Ja és aquí la La-ia! La geganta mora de Davallada.

El proper dilluns 17 ja es podrà trobar als comerços el nino de goma de la La-ia, la geganta mora de Sitges, que ja està disponible al web de DavalladaL’empresa sitgetana, que va començar fa cinc anys amb la figura del gegant de la vila, ofereix avui 36 figures de gegants i bestiari d’arreu de Catalunya, conegudes per la seva especial atenció als detalls. Amb Edgar Comas fem balanç d’aquests primers cinc anys, i parlem de la La-ia, que està dedicada a Josep Pascual, en Cano.

Escolteu-ho

El 1727, 124 anys abans del que es coneixia, a Sitges ja hi havia ‘lo ball de bastons’. Ens explica la història Eduard Tomàs.

La troballa de la transcripció que mossèn Pau Ferret, vicari de Sitges entre 1914-1916, va fer de la llibreta de les confraries de Sitges del 1693 i d’altra documentació avui desapareguda, ha descobert la que, fins avui, és la prova documental més antiga de l’existència dels balls populars a Sitges, i concretament del ball de bastons. El 1727 la confraria de Sant Elm va pagar 7 lliures per contractar lo ball de bastons a la celebració de la seva festa el 2 de juny. Per tant, la troballa permet situar l’existència del ball de bastons a Sitges 124 anys abans de la data més antiga fins avui documentada, que es referia a la presència dels bastons al Vinyet el 1851, i 7 anys abans de la data en la qual es documenta la presència de los balls forasters a la vila, referenciada el 1734. Ens explica tota la història l’estudiós de les festes locals Eduard Tomàs.

Escolteu-lo

El futur passa per reconduir la nostra relació amb l’entorn, i assumir una gestió menys expansiva de platges i turisme. Així ho creu Biodiversitat Sitges.

I això pot suposar plantejar límits d’aforament als espais naturals, o deixar que la natura marqui el devenir de les platges i es plantegi una explotació més mesurada de determinats serveis. Biodiversitat Sitges creu que la vila ha perdut massa anys malbaratant la possibilitat d’invertir part dels beneficis que ha generat el seu principal motor econòmic en polítiques de protecció de l’entorn natural. Ara, amb la recentment aprovada nova legislació mediambiental, que s’afegeix a les exigències que comporta el fet que bona part del nostre entorn natural estigui integrat a la xarxa Natura 2000, el marc normatiu apunta cada cop més a la necessitat de polítiques de contenció i de reversió del model turístic existent fins avui. Amb Jesus Coines, de Biodiversitat Sitges, hem reflexionat sobre aquestes qüestions.

Escolteu-ho

Agus Marcet: “la comissió no prohibeix res a ningú, només recomana, però demanem responsabilitat i seny”

Hi ha un abans i un després de Corpus i de la Festa Major de Sant Pere de Ribes. Així ho ha reconegut Agustí Marcet, president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, amb qui hem compartit la prèvia d’una Festa Major que demanarà molt a tothom saber estar i comportar-se davant d’una situació tant excepcional com la que ens toca viure. Marcet ha volgut destacar la bona resposta que en el seu dia van tenir els caps de colla dels balls quan la comissió va plantejar una festa sense la presència de balls i músiques al carrer. En qualsevol cas, el president de la comissió de Festa Major i Santa Tecla ha reconegut que han estat uns mesos difícils i que, sense tenir-ho mai clar del tot, van preferir plantejar sempre una festa major de màxims i anar retallant. Agus Marcet també té molt clar que la comissió no prohibeix res a ningú, però ha demanat responsabilitat i seny, i ha convidat als sitgetans a viure-la d’una manera més íntima. De cara a Santa Tecla, la comissió es planteja poder fer una exposició de l’imatgeria festiva ja que, segons el president, per la Festa Major no han sabut trobar un espai adient i, a més, els Gegants Americanos es troben a dia d’avui en ple procés de restauració a Reus. Agus Marcet també ha avançat que l’autor del cartell, José Rentero, el podrà tornar a fer, si ell vol, l’any vinent.

Escolteu-lo

Una visita a cavall entre la muralla de Sitges i l’art contemporani, que acaba a les terrasses de la fundació Stämpfli. Dimarts, 11 d’agost, els museus proposen una ‘Ronda de nit’.

Demà dimarts, 11 d’agost, els Museus de Sitges estrenen una nova proposta en el marc de les tradicionals activitats del Sitgestiu. Amb el nom de Ronda de nit. De com viuen junts, sota els estels de Sitges, el centre històric i l’art contemporani, la visita passeja pels entorns de l’antiga muralla de la vila, pel carrer d’en Bosc, i entra a la fundació Stämpfli d’art contemporani, per acabar a les seves terrasses que tenen una vista esplèndida de tota la zona del casc antic. La visita començarà a les 21h en català, a les 21:15h en anglès i a les 21:30h en castellà, i els tiquets es poden adquirir al web dels museus de Sitges. En Ferran Martínez ens n’explica els detalls.

Escolteu-lo

Thaïs Matas i Mario Vilar, dos alumnes de l’Escola Pia amb notes excel.lents.

Veuen el futur amb un punt d’incertesa malgrat ser estudiants brillants. La Thaïs Matas i el Mario Vilar, ambdós alumnes de l’Escola Pia, han superat les proves de la Selectivitat amb unes notes excel.lents. I ho han fet després de superar uns mesos de confinament i lluny, per tant, de les aules i del contacte amb professors i companys. Reconeixen que no ha estat fàcil, però que amb esforç i una bona gestió del temps es poden aconseguir un 9’4 en el cas del Mario i un 9’3 la Thaïs. En el cas de Mario Vilar, però, la felicitat ha estat doble ja que recentment ha estat guardonat amb un dels premis de la Universitat de Barcelona arran d’un estudi sobre l’evolució de les platges a Sitges, a través del qual n’ha extret un seguit de conclusions després de fer un exhaustiu repàs a l’evolució morfològica i les conseqüències de les modificacions dels humans (espigons).

Escolteu-los

De quan l’autòdrom fou centre de reclutament durant la Guerra Civil, i altres reflexions sobre la necessitat de començar a escriure la història del franquisme a Sitges. Parlem amb Ricard Conesa.

En un interessantíssim article publicat a l’Eco de Sitges del passat 10 de juliol, l’historiador sitgetà Ricard Conesa apunta a les vides d’Eugeni Vilardell i de Josep Rahola, dos joves que, com molts d’altres, reberen formació militar al centre de reclutament situat a l’autòdrom de Terramar, abans d’incorporar-se a les files de l’exèrcit republicà durant la guerra civil. Amb Conesa conversem sobre la necessitat que en el projecte previst per l’equipament hi pugui haver un espai de memorial sobre la seva funció durant aquest periode, i sobre el repte de començar a posar fil a l’agulla en la memòria històrica de Sitges durant el franquisme.

Escolteu-lo

Ahir Jaume Monasterio va posar el seu càrrec a disposició, però Aurora Carbonell no li va acceptar. L’alcaldessa creu que l’oposició obra d’una forma poc digna i roïna, per haver fet públic el cas del lloguer del regidor, mentre Ignasi Rubí defensa l’empara legal de la denúncia i assegura que el que és indigne és que Sitges tingui una alcaldessa com Carbonell. Escolteu Jaume Monasterio, Júlia Vigó, Aurora Carbonell i Nacho Rubí.

A partir del comunicat de tots els grups de l’oposició, en el qual es manifestava que el regidor Jaume Monasterio havia incorregut en impagaments del lloguer de l’habitatge que té contractat amb l’hospital, i que l’alcaldessa Aurora Carbonell -en qualitat de presidenta del patronat de la fundació- i la regidora Júlia Vigó haurien ocultat informació sobre aquest assumpte, aquest matí hem escoltat els testimonis dels protagonistes. Per Jaume Monasterio, Júlia Vigó i Aurora Carbonell, el comunicat de l’oposició respon a una estratègia política que ha vulnerat l’obligada privacitat de les dades i els assumptes que es tracten a les reunions del patronat de l’hospital. Per l’oposició, en paraules de Nacho Rubí, el seu portaveu en aquest cas, l’alcaldessa ha emparat una actitud incompatible amb els valors inherents a l’exercici d’un càrrec públic, i, s’obre la possibilitat de presentar una moció per crear una comissió d’investigació.

Escolteu Jaume Monasterio, Júlia Vigó, Aurora Carbonell i Nacho Rubí

Sitges Comerç no tornarà al pacte per a la recuperació econòmica si no es canvia el sentit del debat i es veuen fets. Parla Carlos Prieto.

L’associació Sitges Comerç no tornarà a la taula de debat sobre la recuperació econòmica post Covid-19 si no es reconsidera el sentit del mateix cap a les necessitats que la crisi està imposant en la gestió del dia a dia, i fins que no es palesin resultats a peu de carrer. A la vegada, l’entitat no deixarà de mantenir un diàleg constant amb l’Ajuntament, com el que va tenir lloc divendres passat en una reunió per tractar la venda il·legal al carrer, on hi participaren l’alcaldessa Aurora Carbonell, l’inspector de la Policia Local Rafa Pino i el regidor de governació Josep Maria Martínez, i on s’acordà la posada en marxa d’una campanya per conscienciar als compradors. El president de Sitges Comerç, Carlos Prieto, s’ha referit a la necessitat de potenciar al comerç local davant la pressió de la venda per internet, i a la d’insistir en el missatge de la rebaixa dels preus del lloguer per garantir la supervivència de molts negocis locals que es veuen abocats al tancament.

Escolteu-lo

El femení de la UE Sitges enceta una nova etapa de la mà de Joan Formatjer. El tècnic demana compromís a les jugadores per evitar una temporada com la darrera

Una formació de l’equip femení de la UE Sitges de la temporada passada (foto Instagram UE Sitges)

Després d’una temporada amb mals resultats però evitant el descens com a conseqüència dels efectes que ha deixat la Covid-19 a nivell de la Federació Catalana de Futbol, l’equip femení de la UE Sitges enceta una nova etapa en la que vol intentar deixar enrere els problemes de l’any passat. De la mà de Joan Formatjer, que ja haver d’agafar les regnes de l’equip en el darrer tram de la temporada passada, l’equip té hores d’ara un perfil de jugadores més joves i ha pogut fer, fins ara, vuit fitxtages més les vuit que segueixen de la temporada anterior. Formatjer, que comptarà amb l’ajuda a la banqueta del jugador del segon equip masculí, Guillem Cruselles, ha demanat compromís a les jugadores per evitar que es puguin repetir situacions com les viscudes l’any passat, quan alguns partits es van haver d’afrontar en quadre per la manca d’efectius. El femení de la UE Sitges jugarà la temporada vinent al grup 1 de la 1ª Divisió i encetarà el campionat el 4 d’octubre jugant a Aiguadolç davant el Manu Lanzarote. En parlem de tot plegat amb l’entrenador, Joan Formatjer.

Escolteu-lo

El president del Gremi d’Hostaleria demana que es recondueixi el debat sobre la recuperació post Covid a allò que és prioritari.

I la prioritat és, ara, intentar salvar els negocis, els llocs de feina, i el poc que queda de la temporada. El president del Gremi d’Hostaleria de Sitges, Oskar Stober, ha justificat aquest matí la marxa de l’entitat de la taula del pacte per a la recuperació post Covid-19 per entendre que el debat no incidia prou en les mesures que cal prendre per resoldre el dia a dia del sector, i en canvi es centrava massa en el debat sobre el model turístic de la vila que no és prioritari en la conjuntura actual. Stober confessa que els va cridar molt l’atenció que el dinamitzador de les trobades -treballador d’una empresa externa contractada per l’Ajuntament- les acostumés a començar amb la frase com que el turisme ens ha portat fins aquí, hem de parlar a veure com ho solucionem. El Gremi voldria més celeritat en l’aposta per perseguir els apartaments turístics il·legals o en la gestió del top manta, i lamenta que la draga no hagi vingut enmig del debat intern entre els membres del govern sobre la seva necessitat. Stober creu que la obligació de les entitats mediambientalistes és apretar, però la obligació de tothom és saber el que tenim. I no tenim, segons les seves paraules, la gran barrera de corall o el delta del Okavango.

Escolteu Oskar Stober

Més enllà de la pandèmia, Sitges necessita un replantejament general del seu oci nocturn, i ha de venir de la unió entre locals, restaurants, hotels o guinguetes. Així ho veu la DJ i productora Núria Escarp.

Ha estat una de les DJ i productores que la setmana passada va participar de la manifestació que el sector de l’oci nocturn convocà a la plaça de Sant Jaume per protestar davant les mesures que el govern de la Generalitat continua aplicant als establiments de nit, i reclamar un pla que permeti l’obertura regulada de locals. Núria Escarp ha estat una de les tantes professionals afectades per la suspensió d’actuacions i la tardança en rebre els ajuts a autònoms. Més enllà de les afectacions de la pandèmia, Escarp exposa la necessitat que locals, restaurants, hotels, guinguetes i tots aquells establiments que puguin estar vinculats a l’oferta d’oci de la vila, reflexionin sobre el model de futur i lamenta que l’Ajuntament no hagi pensat en els DJ’s o creadors de música electrònica a l’hora de programar l’oferta d’actes de reconeixement a músics i artistes.

Escolteu-la