El Club Natació Sitges calcula que necessita entre 60.000 i 80.000 euros per tornar a obrir amb les mateixes prestacions d’abans de la Covid19. Amb tot el seu president, Jordi Roch, afirma que “el club obrirà segur”.

Jordi Roch també ha lamentat no haver rebut cap resposta de l’Ajuntament a la petició d’ajut econòmic que el CNSitges ha realitzat a la institució. A l’espera de resposta el club preveu obrir poc a poc les instal·lacions, un cop les autoritats sanitàries ho permetin i, a hores d’ara, la previsió és oferir el campus d’estiu, un servei de molt d’èxit i que representa una forta entrada de diners que d’altra banda compensaria els prop de tres cents rebuts retornats del mes d’abril. Mentrestant s’estudien totes les mesures de seguretat necessàries per tornar a rependre l’activitat tant del gimnàs com de la piscina i que, sens dubte, requeriran d’una major previsió i organització per part de l’usuari i del club que enguany celebra 95 anys de  vida.

Escolteu-lo

 

L’agència de desenvolupament NODE aposta per promocionar el Garraf com a districte enogastronòmic del turisme gurmet. En parlem amb Isidre Also.

El nou logotip que aplega 15 cellers de la comarca

Dues marques, Garraf Gastronòmic i Vins del Garraf serviran a l’estratègia de l’agència de desenvolupament Node Garraf per a posar en marxa una acció promocional dedicada a posicionar la comarca en l’àmbit del turisme gurmet, amb una proposta que aplegui restaurants, cellers, fòrums professionals i la realització d’un corpus culinari de la comarca amb el receptari de la cuina més genuïna. Isidre Also, conseller delegat de Node veu amb bons ulls, per altra banda, el projecte empresarial per a l’autòdrom de Terramar, en el sentit d’una gran oportunitat per a la comarca.

Escolteu-lo

Neus Lloveras, presidenta de la FEGP, aposta per retrobar el valor de la producció de proximitat i una veritable reacció a la lliçó del canvi climàtic.

Defuig el debat intencionat sobre què prioritzar entre la salut i l’economia, perquè creu que no hi ha discussió possible. Primer va la salut, però cal començar a moure l’economia, amb totes les garanties sanitàries possibles, per a poder garantir el benestar en la vida quotidiana de moltes persones. La presidenta de la FEGP creu que les administracions -sense distinció- estan essent poc àgils en resoldre les necessitats d’empreses i autònoms, aposta per valoritzar l’economia del territori i creu que la crisi de la Covid-19 encara ha posat més en evidència que cal respondre a l’amenaça del canvi climàtic amb un model econòmic molt més sostenible.

Escolteu-la

El trencaclosques de les terrasses, i les solucions enginyoses que ha de buscar Sitges, segons Joan Anton Matas.

Poder començar a obrir convida a l’optimisme, però, a la vegada, també posa en evidència que no a tothom li surten els números i només avançar en el desconfinament permetrà anar reactivant de nou l’economia. Joan Anton Matas creu que l’Ajuntament ha de fer més esforços per facilitar les coses al sector, i que Sitges ha de trobar solucions enginyoses per poder oferir als visitants quan d’aquí no res puguin venir a la vila. A la vegada, Matas ha deixat algunes reflexions sobre si la crisi pot propiciar un canvi de model, en aquest debat que la vila manté obert de fa dècades.

Escolteu-lo

Albert Bertran, gerent del port d’Aiguadolç, preveu una recuperació molt ràpida quan hi hagi tractament o vacuna per la Covid-19, però admet que serà complicat aguantar i demana que Sitges es plantegi allunyar-se de la massificació turística.

El port d’Aiguadolç, com tots els ports, viu una paradoxa: la llei obliga a mantenir el servei permanentment obert, però els usuaris no hi han pogut accedir per mor dels condicionants que defineix l’estat d’alarma. Això ha obligat a posar en marxa un ERTO parcial, i a fer mans i mànigues per mantenir la concessió enmig de la crisi sanitària. Albert Bertran, que a més de gerent d’Aiguadolç és el president de l’associació catalana de ports esportius, creu que, un cop s’hagi trobat el tractament o la vacuna per la Covid-19, la recuperació serà molt ràpida. El problema rau en com aguantar fins que arribi aquest moment. A la vegada, Bertran demana que, aprofitant la conjuntura, Sitges replantegi el seu model turístic i l’allunyi de la massificació.

Escolteu-lo

Confinar, cribar i, sobretot, confiar. Els tres verbs del ministre de salut d’Andorra, Joan Martínez Benazet, per afrontar la crisi de la Covid-19

Fill del doctor Joan Martínez Sardà, i pneumòleg com ell, i nebot del doctor Josep Antoni Martínez Sardà, odontòleg i alcalde de Sitges. Joan Martínez Benazet, que va arribar a Andorra el 1987, s’ha enfrontat a un repte com és el de contenir la crisi de la Covid-19. Andorra és un estat petit, però amb una mobilitat molt gran. La crisi, doncs, va començar quan es combinaren dos factors clau: la presència de turistes que venien d’arreu del món, amb l’arribada de moltes families andorranes que tornaven de viatge. I en ambdos col·lectius hi havia persones contagiades de Covid-19. Martínez exposa amb claredat i convicció el criteri del govern, que es resumiria en tres conceptes: confinar a la població, fer els tests necessaris per a saber l’estat en el qual es troba cadascú, i mantenir-la informada diariament responent a tots els dubtes. Això ha permès no decretar cap estat d’alarma i obrar, només, a partir de les recomanacions. El ministre de salut reconeix que ha ajudat en la gestió de la crisi la unitat de tots els partits polítics a l’hora d’abordar-la. Andorra té comptabilitzats 760 casos fins avui, 576 pacients curats i 49 defuncions (entre les hospitalàries i les comptabilitzades per les funeràries). Ens ho explica.

Escolteu-lo

La cova del Gegant amagava les restes de linx més antigues o la primera prova d’una falsificació a la península ibèrica

La cova del Gegant, situada als Colls, continua oferint sorpreses als investigadors. La darrera és que l’estudi de les nombroses restes animals trobades en un petit estrat de 5 centímetres ha permès constatar l’ús reiterat de l’indret per part del linx ibèric durant el paleolític. L’estudi, del que han participat investigadors de diverses universitats, s’ha publicat recentment, i és el darrer sobre un espai arqueològic especialment dens en troballes d’una forquilla temporal molt àmplia. Així, l’any passat es va revelar que a la mateixa cova es van descobrir peces d’ambre prehistòric falsificades, les primeres falsificacions constatables a la península ibèrica. D’aquest llarg procés d’investigació, del que mossèn Santiago Casanova va posar les primeres pedres fa més de mig segle, n’hem parlat amb Joan Daura, del grup de recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona.

Escolteu-lo

Cisco Arbonés, o l’experiència d’un sanitari en època de Coronavirus a la petita Banyuls de la Marenda..

A la vora de la mar, a l’anomenada costa vermella, un poble petit, d’uns 4500 habitants, situat entre Portbou i Cotlliure. A Banyuls de la Marenda, o Banyuls-sur-mer si ho preferiu, el Coronavirus no ha arribat amb la força d’altres indrets, però moltes persones grans ho passen a casa, perquè l’hospital queda lluny. Allí, Cisco Arbonés viu la feina anant de casa en casa, essent testimoni de primera línia de la vida i la mort. A aquest racó de món de França tampoc no van arribar les EPI’s quan tocava, i si que varen arribar mascaretes FFP2 tan caducades que es desintegraven a la cara. A aquest racó de món de França els professionals sanitaris tampoc no estan valorats com caldria. I des d’aquest racó de França en Cisco Arbonés reflexiona sobre la importància que té que mantinguem una bona actitud davant l’amenaça de la Covid-19.

Escolteu-lo

Entre la tristesa de no haver pogut acomiadar Santa Bàrbara i la il.lusió del nou camp a Pins Vens. Parla Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges

Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges (foto Jaume Andreu)

Ara mateix, el camp de rugby de Santa Bàrbara ja és història i amb la tristesa de no haver pogut acomiadar l’emblemàtica instal.lació, el Rugby Club Sitges afronta el futur amb aquella barreja de sentiments. D’una banda, amb tota la il.lusió del món per veure que, més tard o d’hora, la temporada vinent podran estrenar el nou camp a la zona de Pins Vens, però amb aquell punt d’incertesa sobre com i de quina manera afectarà la Covid-19 en l’economia dels clubs i les famílies. Si tot va bé, les obres del nou camp podrien estar enllestides el proper mes de setembre, però el terreny de joc es podria començar a utilitzar a mitjans d’agost. En el record, però, hi quedarà Santa Bàrbara i la seva mística. Una instal.lació on el Rugby Club Sitges ha pogut forjar la major part de la seva història i on ha permès crear aquest teixit associatiu entre els que formen part del club. De tot plegat, en parlem amb Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges.

Escolteu Josep Cabré

I, des de prop de Londres, el confinament familiar de Ricard Cols.

Les circumstàncies familiars el portaren prop de Londres, al domicili de la seva filla i el seu gendre. Era la setmana anterior al decret de l’estat d’alarma. I des d’aleshores, al Regne Unit també han passat moltes coses. Les millors han vingut de la capacitat de moltes petites empreses d’adaptar-se a la venda on-line i al servei a domicili, i també les iniciatives des del voluntariat veïnal. Allí s’aplaudeix als sanitaris un cop per setmana, i la sanitat pública tampoc és com la d’aquí… Ens ho explica en Ricard Cols, un dels nostres tertulians habituals dels dimarts.

Escolteu-lo

Núria Pascual, directora de l’Ave Maria, creu que serà difícil oblidar el patiment que està causant la Covid19 i demana a la ciutadania calma abans de sortir al carrer.

A l’espera de tenir els darrers resultats, d’entre tots els usuaris i treballadors de la Fundació Ave Maria només un treballador hauria donat positiu en coronavirus i és asímptomàtic. Unes dades tranquilitzadores i que han permès un petit respir al centre enmig d’aquesta pandèmia.  Núria Pascual, la directora d’aquesta institució d’atenció a persones adultes amb discapacitat intel·lectual, reivindica la professió dels treballadors assistencials i agraeix profundament el suport i l’acompanyament dels familiars dels residents, alhora que demana a la ciutadania en general paciència abans de retornar a la normalitat anyorada, i empatia amb els qui ho estant patint de més aprop.

Escolteu-la

 

Superats els moments crítics sense cap positiu, l’hospital afronta la desescalada amb molta prudència. Parla Raimon Martínez.

Reconeix que a la vida la sort és un factor a considerar, i que sap de residències que han obrat seguint protocols estrictes i no han pogut evitar els contagis per coronavirus. Per això Raimon Martínez, director general de la fundació Hospital de Sant Joan, defuig amb convicció opinar sobre altres casos, i defensa un sector que també creu que ha estat blanc de crítiques injustes. L’estratègia de l’hospital va començar fent tests a tot el personal més proper als residents, per entendre que era el més procliu a exercir de vector de transmissió del virus. Els resultats van donar negatiu, i a continuació es van fer els tests a la resta de personal i als residents. I va arribar el dia en el qual tothom va poder constatar que era negatiu de Covid-19. No s’ha celebrat res, perquè no és temps de celebracions, però aquesta és la història de la pandèmia del coronavirus viscuda des del venerable edifici que fou construït abans de la pandèmia de la grip espanyola del 1918…

Escolteu-lo