|
|
|||
|
El nou any ens ha deixat la separació, acordada però definitiva, del Regne Unit de la Unió, un nou inquilí a la Casa Blanca amb qui restabir les relacions, i la distribució mancomunada de les vacunes. Ho hem comentat a la primera Hora d’Europa de l’any amb el president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer.
El 2020 serà un any per oblidar, però també l’inici de moltes coses. Molts canvis a tots nivells han vingut per quedar-se, i comportaran un pla de recuperació amb la mobilització de fons europeus (Next Generation) que caldrà gestionar bé. Aquests han estat els eixos de la darrera hora d’Europa de l’any, amb Joaquim Millan, d’Eurolocal, el politòleg i sociòleg Albert Balada, i l’economista i president del Consell Català del Moviment europeu Xavier Ferrer.
L’Hora d’Europa del novembre ens arriba amb la ressaca de les eleccions americanes, de les que el politòleg Albert Balada ens recorda que no tenen encara president oficialment electe, i la negociació dels pressupostos de la Unió Europea pel 2021, els de la recuperació post-pandèmia, que haurien d’incorporar una visió transversal d’igualtat de gènere, segons ens ha explicat Neus Pociello, directora de la fundació Aroa. Hem conversat amb ells acompanyat de Joaquim Millan, d’Eurolocal.
Trobarà Europa una estratègia comuna per sortir de la crisi econòmica provocada per la pandèmia? L’anunci de 750.000 milions d’euros per a projectes finalistes de caràcter verd o social, finançat a partir d’un deute mancomunat, obre una oportunitat a l’espera de conèixer els serrells sobre qui i com els repartirà, actualment en negociació. N’hem parlat a l’Hora d’Europa, amb en Joaquim Millan, d’Eurolocal, acompanyat de l’expert en comunicació i sostenibilitat Oriol Làzaro, i amb la consultora experta en temes europeus Saray Espejo.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha pronunciat aquest matí el seu primer discurs de balanç en el debat sobre l’estat de la Unió, al Parlament Europeu. En la primera Hora d’Europa de la temporada, amb Joaquim Millan l’Eurolocal, hem comentat els reptes d’una Europa a priori poc ambiciosa per assumir uns canvis que té a tocar, i una integració imprescindible per sobreviure en el món globalitzat. Ho hem fet acompanyats de dos contertuliants habituals, el politòleg Albert Balada, i l’economista i president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer.
La presidència alemanya, estrenada avui, ha coincidit en sis mesos clau en què la Unió Europea ha de decidir quin paper vol de tenir en el futur. El club de 27 estats amb la part final del Brèxit pendent, amb la irresolta crisi dels refugits al fons, un sistema institucional gran però afeblit, i l’enorme repte de donar una resposta coordinada a la crisi econòmica derivada de la pandèmia del Covid 19, han estat l’eix d’una l’Hora d’Europa amb Joaquim Millan, d’Eurolocal, a qui avui han acompanyat Oriol Lázaro, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu, i Roberto Cogno, veí de Sitges i funcionari europeu jubilat que ha exercit com a delegat de la Unió Europea en diversos països en temes com desenvolupament sostenible o sobirania alimentària.
La Unió Europea va tenir una resposta dividida i tardana a la crisi sanitària, i ho mira de redreçar amb la promesa de diversos fons de quantitats astronòmiques per afrontar el futur econòmic. Davant d’això, una evident manca de liquiditat, especialment al sud, és el maldecap diari de milers d’autònoms i petites empreses que han de continuar pagant mentre esperen els ajuts promesos. L’Europa tòpica del nord i del sud han emergit, de nou, entre la insolidaritat i la inconsciència repartida a parts iguals. Ho hem debatut en una nova Hora d’Europa confinada, amb Joaquim Millan, d’Eurolocal, amb Mireia Borrell, exsecretària d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya i editora del bloc Ekonomicus, i de l’economista Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu.
El confinament que pateix bona part d’Europa ens ha obligat a reflexionar sobre el que ha representat per una Unió Europea sotmesa a múltiples crisis prèvies la pandèmia del Covid19. La lentitud en la resposta, la manca de competències supranacionals, la descoordinació a molts estats o el paper de la Unió en el tauler global són algunes de les incògnites que obren el debat de cara al futur més proper. Ho hem fet en una videotrucada compartida amb els nostres especialistes de capçalera: Joaquim Millan, d’Eurolocal, el politòleg Albert Balada, i l’economista i president del Consell Català del Moviment Europeu Xavier Ferrer.
L’any nou ens portarà el Brèxit, confirmat després de la victòria de Boris Johnson a les darreres eleccions britàniques, les primeres resolucions judicials europees sobre la qüestió catalana, i una idea de per on navegarà la nova Comissió presidida per l’alemanya Ursula von der Leyen. Ho hem analitzat a la darrera Hora d’Europa de l’any, amb Joaquim Millan, d’Eurolocal, i la companyia del politòleg Albert Balada, i del sitgetà Brandon Jones, que com a britànic està preocupat per la lletra petita de la sortida de la Unió Europea.
El Regne Unit tindrà tres mesos més per executar el Brexit, després d’un nou ajornament instat pel Parlament, durant el que tindran lloc unes eleccions clau el proper 12 de desembre. La Unió Europea es mira amb expectació el procés, mentre ajorna els debats clau sobre el funcionament institucional, el repte de la immigració, o el propi paper al món. N’hem conversat, acompanyats de Joaquim Millan d’Eurolocal, amb el politòleg Albert Balada, i amb el president del Consell Català del Moviment Europeu, l’economista Xavier Ferrer.
Aquesta setmana i la que ve seran decisives en l’arrancada de la comissió Von der Leyen, amb l’examen intensiu que el Parlament Europeu sotmet a tots els candidats per ser comissari. Dos d’ells ja no hi han arribat per conflictes d’interessos, i altres estan a la corda fluixa. N’hem parlat en una nova Hora d’Europa, amb Joaquim Millan, d’Eurolocal, el periodista Luis Rodríguez, de l’espai Connexió Europa de El Prat Ràdio, i el secretari general del Consell Català del Moviment Europeu, Oriol Làzaro.
Amb el nou curs polític, hem encetat la dotzena temporada de l’Hora d’Europa. Ho hem fet, com sempre, amb Joaquim Millan, d’Eurolocal, i l’analisi del politòleg Albert Balada i del president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer. Els retombs infinits del Brexit, la crisi dels refugiats que fa caure governs, o la lentitud per escollir una nova Comissió en un moment de feblesa institucional de la Unió, continuen marcant l’actualitat. |
        |
||
|
Copyright © 2021 Ràdio Maricel de Sitges - Tots els drets reservats |
|||
