La gestió econòmica del Prado li pot servir per aguantar fins l’estiu. Carme Artigas afirma que si arriba a passar això fa dos anys, l’entitat hagués tancat directament.

La presidenta del Prado, Carme Artigas, viu també amb frustració el fet de tenir l’entitat tancada, i amb no menys preocupació un retorn a la normalitat que serà lent i que, molt probablement, difícilment podrà salvar la temporada d’estiu. Malgrat tot, i amb el convenciment que es superarà la situació, Artigas creu que la gestió econòmica dels darrers temps li permet a l’entitat tenir un mínim coixí per afrontar aquests moments, però exposa la necessitat de la col·laboració amb les institucions públiques.

Escolteu Carme Artigas

El Retiro, confinat a les portes del 150è aniversari. Entre l’incertesa i l’optimisme. Parla Elena Ferré.

L’1 de novembre El Retiro farà 150 anys. Però, hores d’ara, està per veure què es podrà fer i com es podrà fer. El més difícil de passar, segons la presidenta de l’entitat, és tenir l’entitat tancada i no poder viure el contacte diari amb els socis i amb les seccions. La resta s’arreglarà, així ho afirma Elena Ferré, amb tots els esforços que calguin. Llevat de les quotes dels socis El Retiro no té cap altre ingrés, perquè el pupilatge del pàrquing tampoc és operatiu durant l’estat d’alarma. El millor dels darrers dies, doncs, ha estat viure la Confinamella. El futur està per veure, però, de moment, els actes del 150è aniversari, o l’organització del Carnestoltes l’any vinent continuen estan a l’agenda.

Escolteu Elena Ferré

Els nens, els pares, i els adolescents en època de confinament. En parlem amb Roman Pérez.

Primera reflexió, sense que sigui excloent: més important que salvar el curs és salvar els nens i nenes. Segona reflexió: a tots els membres de la família els cal conviure amb l’acceptació d’aquest NO en majúscules a moltes coses que han format part de la vida quotidiana. Tercera reflexió: Cal no deixar-se endur pel pensament de la necessitat de mantenir una hiperactivitat dins de casa. Hi ha d’haver moments de tranquil·litat i fins i tot d’avorriment per a tots, i tots han de poder tenir un mínim espai de privacitat. I quarta reflexió: Cal mesurar l’exposició a mitjans d’informació i a pantalles si no es vol caure en estats de tensió emocional. Roman Pérez, psicoterapeuta-psicoanalista del centre de reeducació David, ens apunta algunes pautes ara que els petits i les petites de la casa podran sortir a passejar.

Us deixem un article d’en Roman, titulat Confinats en família que us pot resultar molt interessant de llegir, i us recordem dos telèfons d’atenció psicològica a la ciutadania: el del col·legi de psicologia de Catalunya (649 756 713) i el del servei d’acompanyament a famílies del departament de treball i afers socials a la comarca del Garraf (692 490 533).

Escolteu-lo