Les entitats no podran rebre diners del romanent de tresoreria de l'Ajuntament, però el govern es compromet a buscar recursos 'd'on sigui'. Aquesta fou la conclusió d'un dels debats més importants del ple municipal d'ahir, en el qual es posà sobre la taula la modificació de crèdit que ha permès atorgar la subvenció de 90.000€ al Retiro, malgrat que hores d'ara l'entitat no realitzi activitats per mor de les obres de reforma. La regidora d'hisenda Carme Almirall va argumentar la decisió en base a una normativa europea i estatal cada cop més estricta en l'aplicació del romanent, però també s'exposà la intenció del govern de prioritzar les necessitats de les entitats en el pressupost del 2025.

Un ple extraordinari de l'Ajuntament de Sitges sobre educació va servir perquè totes les forces polítiques del consistori consensuessin una proposta que passa per la reclamació d'una escola institut a Sitges amb l'objectiu de resoldre l'emergència educativa fruit del creixement continuat del nombre d'alumnes, no previst per la Generalitat, i que ha tensionat la vida dels centres públics actuals a Sitges. També es va demanar una diagnosi clara de la situació per part del departament d'educació, inversions als quatre centres públics de primària per pal·liar els problemes del desdoblament de línies -i que inclogui la possibilitat d'ampliar l'escola Agnès de Sitges-, i noves línies, tant de secundària a l'institut Benaprès, com de batxillerat. En aquest sentit, els polítics també varen coincidir que crear una línia nova a l'Utrillo no és una solució, sinó un pedaç per pal·liar l'emergència. A més, es va reclamar aclarir la situació educativa de les Botigues i Garraf com a zona especial. L'aprovació de la moció, instada per la majoria de l'oposició (Junts per Sitges, Guanyem Sitges, PSC-el Margalló, Vox i PP), va venir precedida d'un llarg debat en què els grups proposants no va estalviar retrets pel que consideren immobilisme del govern fins que la situació ha estat insostenible, mentre que els partits que donen suport a l'alcaldessa van atribuir el problema a la deixadesa de planificació del govern català i a la situació general de l'educació. Aurora Carbonell es va comprometre, a petició de Mònica Gallardo, a demanar una reunió urgent amb el govern català per exposar les conclusions del Ple i reclamar solucions i terminis, i a més, va oferir que la comissió que es constituirà amb la comunitat educativa consensuï un Pacte Local per l'Educació.

Un Ple més suau en les formes, però igualment dilatat en la duració i espès de contingut, va tornar a posar ahir sobre la taula l'emergència educativa que viu Sitges. Les tres directores i el director dels quatre centres de primària de Sitges van tornar a exigir solucions al departament d'educació de la Generalitat, unes solucions que passen per una nova escola, o fins i tot un institut-escola, després d'anys de manca de previsió i abandonament. Ho van fer com a resultat d'una moció recolzada per la totalitat del plenari, i que precedirà a un ple extraordinari, instat per l'oposició, i que es convocarà el proper 10 de juliol. La picabaralla política no va obviar la contundència del nou director de l'escola Miquel Utrillo, quan va definir com a monstruositat la solució del govern català d'assignar una tercera línia al seu centre. I es va alertar sobre el problema, que en molt breu arribarà als dos instituts de secundària. Ha acabat el curs, però la bomba de rellotgeria dels equipaments educatius sembla haver esclatat definitivament.

En una contundent intervenció en l'apartat de precs i preguntes -que es va avançar aprofitant un dels recessos del ple municipal- les directores de les escoles de Sitges van exposar una carta que alerta del que defineixen com un 'estat d'emergència educativa' vinculada a la incapacitat dels centres per assumir el nombre de criatures que es matriculen, amb totes les conseqüències que això suposa. Les directores exposaren un rosari de greuges difícilment rebatible: aules amb les ratios tensionades, zones comunes saturades, biblioteques tancades per encabir-hi classes... Tot plegat en el marc d'un escenari de futur concluent: de cara al curs vinent hi haurà 9 grups desdoblats repartits entre tots els centres, que suposaran, de facto, una escola d'una línia plena d'alumnes. D'aquí que, a més de reclamar amb urgència la construcció d'un nou centre, els directors denuncïin el fet que en el seu dia l'escola Agnès es plantegés com a centre d'una única línia, demostrant una absoluta manca de previsió i ceguesa davant d'una realitat que ja es percebia aleshores. El problema, ara, rau en saber on es podrà escolaritzar tota aquesta quantitat de canalla. Segons es va dir, el departament d'ensenyament proposa situar un mòdul a cada escola, quelcom que les directores no contemplen en absolut donada la saturació dels centres. La intervenció de les directores, aplaudida per tot el plenari sense excepció, fou resposta pel regidor d'ensenyament, Albert Olivé-Rodés i l'alcaldessa Aurora Carbonell, que assenyalaren que, finalment, la delegació territorial del departament d'ensenyament de la Generalitat ha reconegut l'existència del problema i enviarà un informe a la seu central, mentre el govern es compromet a continuar insistint i apel·la a fer-ho amb la comunitat educativa.

En una sessió de gairebé quatre hores, desenvolupada en general en el marc d'un ambient més contemporitzador i proactiu, ahir es va celebrar al saló de plens el debat sobre l'estat del municipi, establert pel reglament orgànic municipal, perquè tant l'equip de govern com l'oposició puguin fer balanç de la gestió de l'Ajuntament durant el darrer any. Us oferim, singularitzades, les intervencions inicials de tots els portaveus, i tota la segona part del ple, durant el qual els regidors del govern varen respondre i s'establí un segon torn de paraula.

El ple ordinari d'abril aprovà quelcom que esperen moltes associacions i entitats de fa temps: els diners corresponents als ajuts i subvencions, que sumats a les quotes de manteniment de serveis, importen un total de 2,5M€ desglossats en cinc dictamens, que agrupen 78 expedients diferents de modificacions de crèdit. Tot plegat en el marc d'un debat en el qual el govern va agrair les aportacions de Guanyem Sitges, PSC-El Margallo i Fets per Sitges i la responsabilitat del plenari per aprovar els punts a debat, però també bona part de la oposició li va retreure al govern la incapacitat per poder aprovar el pressupost d'enguany. En un principi, aquests 78 expedients havien de formar part d'un únic dictamen, però durant la junta de portaveus celebrada la passada setmana, i a iniciativa de Vox, la oposició demanà que es presentessin d'una forma que permetés un debat sobre la seva justificació. Al final, la reformulació tampoc no agradà tothom, per bé que els punts foren aprovats per àmplies majories.

En una sessió on tampoc no hi varen mancar moments de tensió entre la cap de llista de Junts, Mònica Gallardo, i l'alcaldessa Aurora Carbonell, arran de les nombroses acusacions que Gallardo féu al govern i a l'alcaldessa per considerar que han mentit en diferents assumptes que es portaven a debat. El moment més delicat s'esdevingué durant la intervenció inicial de Gallardo en l'apartat de precs i preguntes, quan Aurora Carbonell, visiblement enutjada per la situació, exposà la ferma decisió de demanar a Gallardo que abandonés la sessió per entendre que estava incorreguent en reiterades faltes de respecte als regidors. Finalment, la situació no va anar a més, però el ple evidencià, per enèsima vegada, una mar de fons evident entre Junts per Sitges i el govern municipal.

El darrer ple del 2023 aprovà el protocol comarcal per fer front a les violències masclistes, les obres per millorar el clavegueram del carrer carreta i Pau Barrabeig i les de la construcció de la planta que permetrà l'ús de l'aigua regenerada de la depuradora d'aigües residuals. Però la sessió no va poder salvar l'escletxa oberta de fa mesos entre govern i els dos principals partits de l'oposició, Junts per Sitges i PSC-El Margalló, que s'evidencià en sengles intervencions dels seus portaveus quan van fer referència a les darreres declaracions de l'alcaldessa a Ràdio Maricel sobre la incorporació del PSC-El Margalló al govern i l'atorgament directe d'un espai públic a un familiar de Mònica Gallardo, quelcom que Junts ha desmentit categòricament en un comunicat on s'interpreta que les declaracions de l'alcaldessa apunten a que Gallardo hagués comès un delicte de prevaricació.

El ple aprovà, amb el vot de qualitat de la presidència, l'informe dels serveis jurídics de la institució que dona parcialment la raó al recurs que presentaren els treballadors municipals contra els acords del ple extraordinari del passat 19 de juliol, respecte a la creació d'una comissió d'investigació i que l'Ajuntament es personés com acusació particular en el procediment obert pel jutjat número 8 de Vilanova en relació amb la taula del 3r sector. El debat recuperà bona part de l'argumentari que s'exposà en aquell ple extraordinari, per bé que de manera més ordenada, en una sessió en la qual Mònica Gallardo féu públic que ha estat citada en qualitat de testimoni -no encausada- en aquest procés de diligències prèvies i Luís Miguel Garcia demanà la dimissió d'Aurora Carbonell per entendre que s'ha arribat a una situació insostenible mentre li retreia manca de lleialtat per amagar-li un decret d'alcaldia que permetia l'obertura d'informació reservada vinculada a la taula del 3r sector. La votació d'aquest punt -del qual s'abstingueren de participar i votar l'alcaldessa, Jaume Monasterio, Nacho Rubí i Mònica Gallardo, comptà amb els vots favorables dels grups del govern i de Guanyem Sitges, els vots contraris de Junts per Sitges, PSC-El Margalló i el PP, i l'abstenció de Vox.

Els tres noms propis són: Lorena Lucas, la regidora de Guanyem Sitges que s'acomiadà del plenari per motius personals, Jordi Andreu, nou president de la comissió de Carnaval, i Judith Miró, escollida patrona veïnal de la fundació privada de l'hospital de Sant Joan. I el primer dels debats va arribar arran de l'aprovació d'una modificació de crèdit que trasllada una partida de 8000€ que fins avui estava destinada al marketing digital del departament de turisme, per aportar-los a la primera edició del festival de novel·la negra 'Sitges negre' que es farà durant el pont de la Puríssima, i que no s'ha de confondre amb el festival 'Subur negre' que comença aquest cap de setmana. El portaveu del PSC-El Margalló, Luís Miguel García, denuncià el que considera que és una concessió del govern al pacte amb Verds en Comú Podem, pel fet que ell ja havia elevat la mateixa proposta durant la legislatura anterior i no havia estat aprovada, i ara tira endavant. García -com després també féu Mònica Gallardo de Junts per Sitges- ho atribuí al fet que l'ex-regidor de cultura Gabi Serrano està al darrera d'aquesta iniciativa.

Amb més temperatura ambiental al saló de plens, però menys tensió emocional entre els regidors, el primer ple ordinari de la legislatura aprovà el projecte bàsic i executiu de la nova escola de música i els plans de mobilitat i transició energètica del municipi, així com el pla d'emergència municipal en situació de sequera.

En sessió extraordinària celebrada ahir, i amb algun dels punts aprovats després d'una segona votació i pel vot de qualitat de l'alcaldessa, el ple municipal aprovà el cartipàs per l'actual legislatura, dividit en 23 regidories i 10 regidors amb dedicació exclusiva, que és el màxim permès per llei en municipis de fins a 35000 habitants. Pel que fa a les retribucions, l'alcaldessa tindrà una remuneració de 62000€ bruts anuals, i els tinents d'alcalde/regidors amb dedicació plena de 52000€ bruts anuals. Eva Garcia del PP i Jose Antonio Gilabert de Vox criticaren el que entenen excessiu nombre de regidories i de regidors amb dedicació plena, en el que consideren que és una forma de tenir satisfets tots els socis de govern. El ple deixà sobre la taula el debat sobre la contractació de 3 assessors/càrrecs de confiança pel govern, per l'àrea d'urbanisme i pel departament de comunicació.