Ple de juliol. Els sitgetans dediquen el 58% dels seus ingressos a pagar el lloguer del pis. La vila es declara àrea amb mercat d’habitatge tens

Els sitgetans dediquen el 58% dels seus ingressos al pagament del lloguer de la vivenda. És gairebé el doble del que els especialistes estableixen com a topall màxim per una economia domèstica sostenible. A Sitges el preu mitjà del lloguer ha augmentat un 31% els darrers 5 anys, quan l’IPC català ho ha fet un 4,8%. Com a conseqüència, el preu mig del lloguer a la vila s’estableix ara en 1021,48€, quan a la comarca del Garraf és de 779€ i a Catalunya és de 735€ mensuals. Totes aquestes xifres han permès que la vila compleixi amb escreix els requisits per ser declarada àrea amb mercat d’habitatge tens. El ple municipal de juliol, el darrer abans de vacances, va aprovar-ne la declaració entre la preocupació dels regidors per aquest escenari que només pot contrapesar-se, hores d’ara, per la construcció de pisos socials per part de les institucions. La regidora Júlia Vigó encetà el debat.

Escolteu el debat sobre l’habitatge

El ple també va impulsar l’atorgament d’una subvenció anual de 3000€, a la manera d’una beca, per treballs d’investigació vinculats a la història, geografia, patrimoni o arqueologia de Sitges. Els projectes que es presentin seran valorats per un jurat. La sessió també va aprovar el rescat de 22 places de pàrquing del mercat, tot tancant un assumpte que es remunta a la signatura d’un conveni l’any 2006. L’Ajuntament pagarà 175.000€ pel rescat de les 22 places i l’alcaldessa va agrair als paradistes la seva paciència durant aquests 15 anys. En un registre semblant, la institució també haurà d’assumir els 275.000€ d’una demanda interposada per la petroliera Repsol, arran de la eliminació de la benzinera de Can Perico. Aleshores, la companyia demanà a l’Ajuntament una nova localització pel surtidor, però aquesta no es va concretar i l’empresa presentà una demanda a la qual l’Ajuntament ha respost amb un recurs. Mentrestant, cal assumir la indemnització en espera de la resolució judicial.

Arran de l’aprovació de l’aixecament d’una objecció suspensiva de la intervenció general i del pagament de despeses de manteniment i d’inversions a la xarxa d’aigua, el ple entrà en un intens debat on l’oposició li va retreure al govern que l’Ajuntament -i, en conseqüència la ciutadania- acabi pagant a l’empresa concessionària uns serveis que hauria d’assumir l’Agència Catalana de l’Aigua, i que després també es contemplin en el rebut del servei.

Pel que fa a les mocions, els vots en contra de l’equip de govern varen tombar la moció de Ciutadans per a la creació d’un pla municipal de prevenció del bullying a les escoles. El regidor David Martínez entén que l’Ajuntament ja disposa de recursos per abordar la problemàtica, però es mostrà obert a parlar-ne. L’oposició no li comprà l’argument i li qüestionà el vot contrari en un assumpte davant del qual consideren que sempre cal sumar esforços.

Escolteu el debat de la moció de l’assetjament escolar

Tampoc prosperà la moció de Ciutadans contra la dictadura i en suport al poble cubà. En quedà un debat molt polaritzar entre els regidors Manu Rodriguez i Xavier Salmeron.

Escolteu el debat sobre Cuba

En canvi, si que s’aprovaren per unanimitat les altres dues mocions que es presentaren al ple. Per un costat, la dels Comuns-Verds destinada a denunciar l’exclusió dels col·lectius no digitalitzats dels serveis bancaris i la involució en l’atenció a la ciutadania que ha provocat la reestructuració de les entitats bancàries, i, per l’altre, la que presentaren els Comuns amb el PSC demanant el retorn de l’activitat als centres d’atenció primària.

Escolteu el debat sobre els serveis bancaris

Escolteu el debat sobre els CAP

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

El ple va començar amb una emocionada intervenció de Carme Gasulla agraïnt a totes les persones que li han donat suport durant el periode de tractament de la seva malaltia.

Escolteu el ple sencer

Un Ple de gairebé 7 hores aprova l’ordenança dels habitatges d’ús turístic

L’Ajuntament de Sitges va viure aquest 30 de juny un dels plens més llarg del que portem de legislatura. La sessió, de nou telemàtica, es va allargar gairebé set hores. Entre els punts més destacats hi havia l’aprovació definitiva de l’ordenança municipal dels habitatges d’ús turístic. Junts per Sitges, Ciutadans i el regidor Nacho Rubí es van oposar al punt, després d’un debat sobre la defensa de l’activitat legal, el control dels pisos il·legals, i les molèsties als veïns.

El Ple va aprovar la reincorporació de Sitges al Consorci per a la TDT Garraf, el que ha de permetre un estalvi que, en no ser quantificat, va generar dubtes de diversos grups. A més, Junts per Sitges va apel·lar per no perdre la marca històrica de Maricel TV. Els regidors també van aprovar la declaració de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i l’Arquebisbat de Barcelona com a entitats de caràcter social, per tal que Caritas es pugui acollir a bonificacions dels tributs municipals, i la modificació de les taxes d’estacionament, que canvien el sistema de carrers a zones, i incorporen el concepte de zona verda, gratuïta per a residents.

La sessió incorporava diversos punts relacionats amb la plantilla municipal, especialment l’actualització de la valoració dels llocs de treball municipals, i també va aprovar les bases reguladores del procediment per atorgar subvencions a projectes d’educació per a la justícia global. Tots els regidors es varen afegir a la declaració del Casino Prado Suburense com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), el que suposarà la seva inscripció al catàleg del patrimoni cultural català. L’aprovació del projecte de reforma de les dues plantes superiors de l’Escola d’Adults va permetre a l’alcaldessa, a preguntes de l’oposició, d’explicar que Ràdio Maricel no tornarà a les dependència del carrer Sant Honorat, sinó que s’ampliaran els estudis de la darrera planta de l’Ajuntament. 

Pel que fa a les mocions, la que presentaven Comuns Verds per una pirotècnia respectuosa i segura que protegeixi persones i animals sensibles al soroll va generar un cert debat entre tradicions i drets, i va ser finalment rebutjada. En canvi, va prosperar la moció de Junts per Sitges a petició de l’ANC per fer els pagaments dels impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya, després de la incorporació d’una esmena per salvar l’advertiment que havia fet el secretari en un informe. També es van presentar una moció conjunta sobre la prohibició de les armes nuclears i una dels Comuns Verds per la igualtat de drets de persones LGTBI, que varen ser aprovades per unanimitat, i una altra de Ciutadans de rebuig als indults, que va ser rebutjada després d’un llarg debat. Finalment, Ciutadans va veure aprovada la moció que presentava per la instal·lació de màquines d’envasos amb incentiu.

El ple va donar compte de la marxa d’Ignasi Rubí de Nou Horitzó, i la seva consideració com a regidor no adscrit. Comuns Verds, Ciutadans i Junts van demanar que se’l convidés a participar de les Juntes de Portaveus, però Luis Miguel García va apel·lar al ROM per no fer-ho. Finalment, l’alcaldessa va informar que l’Ajuntament ja ha abonat el deute de 3,2 milions d’euros a Caixabank del Consorci del Club Natació, amb el que el deute queda eixugat.

Escolteu el debat sobre els Habitatges d’Ús Turístic

Escolteu el debat sobre la moció per una pirotècnia respectuosa i segura

Escolteu el ple sencer

El ple aprova pels pèls la modificació del POUM a la zona de Rat Penat, amb el vot contrari del regidor de El Margalló i l’enfrontament entre govern i oposició per si s’ha preservat l’interès públic i el dels veïns de la zona

Per 11 vots a favor, els d’ERC, PSC, SGI i Guanyem Sitges, i 10 en contra, els de JXSitges, C’S, Nou Horitzó, Comuns Verds i El Margalló, el ple municipal va votar ahir a favor de la modificació del POUM en l’àmbit de Marquès de Comillas/Rat Penat/Morabito, amb l’objectiu de complir una sentència judicial del 2010, regularitzar la situació dels habitatges construïts i ordenar el futur desenvolupament de la zona situada just a la sortida de la carretera de les costes en direcció Barcelona. El conflicte urbanístic, d’una gran complexitat, es remunta l’any 2006, quan el pla general canvià els paràmetres urbanístics de la zona, que havia definit l’antic pla general del 1991, deixant els 25 habitatges que ja hi havia construïts en situació de ‘volum disconforme’. El 2007 els propietaris denunciaren la situació i tres anys després la justícia els donà la raó declarant la nulitat del POUM en aquella zona i ordenant que es restés la superfície de sostre ja construïda de la que es podria edificar. El passat mes de gener, aquest punt fou retirat de l’ordre del dia amb l’objectiu de reconsiderar la proposta de l’Ajuntament amb els veïns, que entenien que la proposta municipal no estava considerant la sentència del TSJC del 2010 on es concloïa que el primer sector s’havia edificat amb 2000 metres quadrats de més, i que aquesta quantitat s’havia de restar de la resta del sector. Ahir, el regidor d’urbanisme Eduard Terrado, va defensar el consens veïnal i la necessitat d’aprovar el punt atès que l’Ajuntament podria ser acusat de prevaricació si continua mantenint la situació actual, però l’oposició va demanar en bloc la retirada del dictamen per entendre que la majoria de veïns continuen sense estar-hi d’acord, com varen exposar en una assemblea celebrada el passat divendres, i que l’Ajuntament no estava lluitant prou per preservar l’interès general alineant-se amb els interessos de la promotora Metrovacesa. Durant el debat, diversos grups de l’oposició inquiriren en repetides ocasions al regidor Josep Maria Martínez de El Margalló, que exposés les raons de la negativa del seu partit a votar favorablement com la resta de membres del govern. Martinez, després d’una llarga estona de silenci, argumentà que ‘no era moment de parlar’ i que donaria la seva opinió en l’àmbit privat a qualsevol regidor que li ho demanés, quelcom que li va retreure Mònica Gallardo a l’apartat de precs i preguntes, apel·lant a la seva condició de càrrec electe que ha de donar explicacions al ple municipal. Comptat i debatut, el punt s’aprovà pels pèls i ara s’obre el periode d’alegacions. A la vegada, l’Ajuntament té sobre la taula una nova proposta dels veïns que el regidor es va comprometre a estudiar.

Escolteu el debat sobre la modificació del POUM a Rat Penat

El ple va aprovar per unanimitat el reglament de registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial de Sitges i la quarta modificació de les bases reguladores de la convocatòria d’ajuts al lloguer. A partir d’ara no caldrà portar anys empadronat a Sitges per sol·licitar vivenda pública. Només caldrà que s’estigui empadronat a Sitges en el moment de sol·licitar-la. Per altra banda, el govern es va comprometre a agilitzar tot el possible el pagament dels ajuts. En va explicar els detalls la regidora Júlia Vigó. En un punt posterior el ple va aprovar la modificació del reglament de subvencions amb el mateix objectiu d’agilitzar els tràmits per sol·licitar-les i rebre-les.

Escolteu els debats sobre VPO i lloguer

Pel que fa a les mocions, la majoria s’han adreçat a qüestions supramunicipals. Per un costat, han estat aprovades dues mocions de Guanyem Sitges, sobre l’accés universal a les vacunes i en suport a la ciutadania colombiana, que ha acabat derivant en un debat sobre la situació a Veneçuela. També s’han aprovat dues mocions presentades per Comuns Verds, per donar suport al projecte Viopet de protecció de les mascotes en casos de violència de gènere, i
sobre l’ofensiva d’Israel a Palestina. Finalment, s’han rebutjat dues propostes d’acord presentades per Ciutadans, contra els nous peatges a les autopistes i per la creació d’una mesa d’avaluació local dels projectes municipals finançats a través dels fons europeus.

Escolteu l’apartat de mocions del ple

En l’apartat de les dacions de compte el ple va posar sobre la taula els informes de la intervenció municipal sobre els exercicis del 2018 i el control financer de l’exercici 2021. La regidora Carme Gasulla de Comuns Verds fou molt crítica respecte el nombrós llistat d’irregularitats de procediment i documentació que exposa la intervenció, apuntant a la responsabilitat política del govern.

Escolteu el debat de les dacions de compte

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el ple sencer

Escolteu el resum del ple

L’Ajuntament liquida el deute del Consorci del Club Natació en un Ple que deixa més preguntes que respostes

En un ple extraordinari celebrat a les 8 d’aquest matí, l’Ajuntament de Sitges ha aprovat una modificació de crèdit per valor de 3,2 milions d’euros, per pagar el deute hipotecari pendent del consorci del Club Natació Sitges, com a pas previ a la liquidació definitiva de l’ens que es va crear fa 10 anys per salvar el club, aleshores immers en un monumental deute de 4,2 milions d’euros. L’aprovació d’aquesta quantitat, sortida del romanent municipal, ha arribat el darrer dia que l’Ajuntament podia aprofitar l’oferta que li feia CaixaBank: una quitança de 300.000€ dels interessos de demora de l’operació. El ple, que també ha designat Rafel Font com a representant de l’oposició al Consorci, era un pas necessari per liquidar un ens extingit des del 2015 en aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (RSAL), però pendent del pagament dels deutes existents. Els diners que abona l’Ajuntament permetran que la junta del Consorci aprovi la seva desaparició, que posteriorment haurà de ser ratificada pel Ple de l’Ajuntament i per l’assemblea de socis del Club Natació. El govern ha emmarcat aquesta sortida en un pla que ha de garantir la supervivència d’una entitat centenària i de les activitats que s’hi desenvolupen, i que s’haurà de concretar en el futur.

En aquest sentit, diversos grups de l’oposició han criticat la manca d’informació i de respostes a les previsions de futur per l’equipament, i el retard per procedir a l’execució de la liquidació que era legalment obligatòria fa sis anys, i que a la vegada fou aprovada en un ple municipal del maig del 2019 sense que aquell dictamen mai s’arribés a executar. Així, Carme Gasulla, dels Comuns Verds, ha qüestionat l’informe de gerència que planteja mantenir la gestió del Club Natació amb un conveni i ajornar el deute que l’entitat té amb l’Ajuntament, i ha recordat els informes d’intervenció on es qüestionava haver permés que el consistori es fes càrrec d’un deute inasumible per l’entitat, que a més bloquejava la liquidació o no liquidava cap factura pel lloguer. També ha demanat opinió a secretari i interventora sobre la possible municipalització dels serveis i els treballadors del club, però l’alcaldessa Aurora Carbonell ha contestat que aquest debat es plantejarà quan el consorci estigui definitivament liquidat. El regidor d’esports, Jaume Monasterio, ha explicat que l’objectiu és la continuitat del Club i les seves activitats.

Manu Rodríguez, de Ciutadans, ha lamentat que en el seu dia el seu grup ja va preveure que això podia acabar passant, i que mentrestant l’Ajuntament ha continuat pagant, i, per altra banda, ha demanat un pla de viabilitat. Rafel Font, de Junts per Sitges, ha lamentat el que considera inacció fins avui del govern municipal en aquest assumpte. Els grups del govern (Esquerra Republicana, Partit dels Socialistes, Sitges Grup Independent, Guanyem i Margalló), juntament amb Junts per Sitges i Ciutadans han votat a favor de la modificació de crèdit, mentre de Nou Horitzó i Comuns Verds s’hi han abstingut.

Escolteu la sessió de ple íntegra 

Ple d’abril: L’Ajuntament aprova destinar 20M€ del romanent a ajuts per la Covid, obra pública, administració electrònica i pagament de sentències judicials

L’Ajuntament va aprovar ahir, amb els vots a favor dels partits del govern (ERC,PSC,Guanyem,SGI i Margalló) i els Comuns-Verds, i l’abstenció de Junts x Sitges, Ciutadans i Nou Horitzó, l’aportació al pressupost municipal de 20M€ provinents del romanent de tresoreria, amb l’objectiu de donar suport a famílies, negocis i entitats afectades per la Covid-19, però també, en bona part, per posar en marxa un llarg llistat d’obra pública, per millorar l’estructura de l’administració municipal -amb especial atenció a l’administració electrònica- i per pagar sentències judicials pendents o que puguin produïr-se en el futur.

L’oposició li va retreure al govern que la proposta incorpori partides que haurien de formar part de la despesa corrent del pressupost ordinari i no d’un fons extraordinari de contingència i emergència social, i en qüestionà la capacitat de l’executiu per gestionar tot això en el que queda d’any, tenint en compte l’experiència en la gestió pressupostària fins avui, que els grups entenen negativa. L’alcaldessa defensà el llistat d’actuacions previstes, que van des de la reforma del pavello II de Pins Vens o de l’Escorxador, a l’arranjament de les voreres de Terramar o el soterrament de serveis a Garraf II, argumentant que Sitges està davant d’una oportunitat històrica que cal aprofitar, perquè difícilment es tornarà a repetir. Aurora Carbonell exposà la coincidència de quatre factors: la voluntat política de fer-ho, el marc legal que ho permet, l’obligació de cobrir necessitats peremptòries de la ciutadania i, finalment, la implicació dels treballadors de la institució per assolir aquest objectiu.

La inversió dels 19.963.460€ del romanent es repartirà d’aquesta manera: 4.547.618€ per la lluita contra la Covid-19, 7.566.451€ per inversió en obra pública/millora urbana, 3.608.001€ per regularització de contractes i implementar el servei d’administració electrònica, i 4.241.390€ per pagar sentències judicials del passat, del present o del futur.

Escolteu el debat sobre el romanent

El ple va aprovar per unanimitat la sol·licitud d’incorporació al consorci per la gestió de la televisió digital local pública del Garraf, el que suposarà la tornada dels continguts relacionats amb Sitges i/o produïts per Maricel TV a les emissions de Canal Blau. La quota anual per formar part del consorci s’estipula en 216.000€. Aquest any, l’Ajuntament en pagaria uns 150.000€, atès que la incorporació al consorci arriba amb l’any avançat.

Escolteu el debat sobre la incorporació al consorci de la TDT

També es va aprovar per unanimitat el projecte bàsic i d’execució de la reforma del bloc conegut com a ‘cases dels mestres’ del carrer Sant Honorat 40-42, per convertir-los en 8 vivendes de caràcter social. N’explicà els detalls la regidora Julia Vigó.

Escolteu el debat sobre la reforma de les cases dels mestres

Pel que fa referència a l’apartat de les propostes d’acord, el ple n’aprovà quatre: la presentada per Comuns-Verds sobre el suport a la iniciativa d’una llei que garanteixi el dret a l’habitatge, la presentada per PSC i ERC per implantar els salconduïts culturals, i dues mocions presentades per Ciutadans relatives, per un costat, a impulsar parades de bus urbà ‘anti-assetjament’, i per l’altre destinada a promocionar l’ús de l’app ‘Radar Covid’

Escolteu la moció sobre el dret a l’habitatge

Escolteu la moció sobre els salconduïts culturals

Escolteu la moció sobre les parades de bus anti assetjament

Escolteu la moció sobre l’aplicació ‘Radar Covid’

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el ple íntegre

Escolteu el resum del ple

El ple aprova nous ajuts i es tensa en el debats sobre la reprovació a Júlia Vigó i els informes d’intervenció sobre irregularitats diverses en la gestió dels festivals de Terramar i de cinema, de Cespa i del Club Natació, l’any 2019

El ple municipal de març va aprovar la posada en marxa de nous ajuts destinats a les activitats econòmiques que han vist limitada o suspesa la seva activitat, al finançament de les despeses de lloguer o hipoteca dels locals, i als treballadors autònoms. La partida per a tots aquests ajuts ascendeix a 450.000€ i s’afegeix als que ja es van aprovar durant l’any passat, però a diferència d’aquells, l’Ajuntament validarà també els dels sol·licitants que estiguin pendent de pagament dels tributs municipals. Malgrat que els dictamens varen ser aprovats per unanimitat, l’oposició li va retreure al govern el retard en la gestió dels ajuts i la poca valentia en implementar mesures més ambicioses.

Escolteu el debat sobre ajuts a empreses i autònoms

Més intens i cantellut fou el debat sobre la moció que presentà Ciutadans de suport als comerços de Sitges afectats per la Covid, i en repulsa per la criminalització del sector per part de representants municipals. Ciutadans es referia a la presència de la regidora Júlia Vigó entre els integrants de la manifestació que el jovent antifeixista de Sitges organitzà el passat dissabte 13 de març, coincidint amb la protesta de l’associació Sitges comerç. Manuel Rodriguez, i posteriorment Mònica Gallardo de Junts per Sitges, qüestionaren el paper de la regidora de drets socials, ciutadania i igualtat en una manifestació que titllà de racistes als comerciants, mentre que la pròpia Julia Vigó, amb el suport de Carme Gasulla de Comuns Verds i Luis Miguel Garcia del PSC, lamentaren el que entenen que és una maniobra política per desacreditar la regidora, utilitzant arguments que el propi Garcia titllà de ‘política barata’. Per la seva banda, l’alcaldessa Aurora Carbonell refermà el compromís del govern amb el comerç local, i assegurà que el govern hagués donat suport a la moció de Ciutadans si no hagués incorporat la reprovació a Júlia Vigó. La moció no prosperà.

Escolteu el debat de la moció sobre el suport al comerç

També fou intens el debat a partir de la donació de compte que feia referència als informes de control financer de la intervenció municipal, en el marc del pla anual de control financer de l’any 2019, i que mostren un rosari d’irregularitats en la gestió del festival de Terramar, del festival de cinema, del contracte amb l’empresa de neteja Cespa, en el consorci del Club Natació o en el pla de subvencions a entitats que va elaborar l’Ajuntament, entre d’altres, que l’oposició va qualificar de molt greus. Carme Gasulla, Ignasi Rubí, Manuel Rodriguez i Mònica Gallardo qüestionaren amb contundència la voluntat del govern de voler parlar d’aquests informes, per la forma en la qual es presentaren al ple i per la precipitació en entregar-los a l’oposició, mentre que la regidora d’hisenda Carme Almirall i la pròpia alcaldessa negaren aquesta intenció i obriren la porta a parlar-ne en la comissió de seguiment dels pressupostos o al ple municipal.

Escolteu el debat sobre els informes de la intervenció municipal

Repassem, ara, la llista de mocions que s’aprovaren per unanimitat, o per una àmplia majoria. Els Comuns Verds en presentaren dues: la que proposa un seguit de mesures perquè el municipi defensi i visibilitzi els drets de les persones trans i a favor de la llei trans -que coincidí amb la celebració del dia de la visibilitat del col·lectiu- i la que proposa commemorar el 90è aniversari de la proclamació de la segona república -el proper 14 d’abril- amb un seguit d’activitats que posin en valor les consecucions col·lectives d’aquesta època i, en especial, a les mestres i educadores. El debat derivà, en alguns moments, cap al dret a l’autodeterminació, però finalment la moció no va recollir aquesta aportació del grup de Guanyem Sitges.

Escolteu el debat de les mocions de Comuns-Verds

El ple va aprovar per unanimitat, després d’un debat en el qual els grups es mostraren obertament preocupats per aquest assumpte que s’ha agreujat arran de la pandèmia, una moció de Ciutadans per implantar un pla local de prevenció del suïcidi i salut mental.

Escolteu el debat de la moció sobre el pla de prevenció del suïcidi

També s’aprovà per unanimitat la moció que presentà Junts per Sitges sobre la implantació de la targeta moneder alimentària.

Escolteu el debat sobre la moció de la targeta moneder alimentària

Finalment, la totalitat del plenari també aprovà per unanimitat el reglament del consell municipal de mitjans de comunicació i el de l’emissora municipal Ràdio Maricel. En un altre punt de l’ordre del dia, vinculat a modificacions pressupostàries, l’alcaldessa Aurora Carbonell anuncià que en un proper ple es portarà a aprovació la sol·licitud que l’Ajuntament de Sitges farà per reincorporar-se al consorci de la TDT Garraf i, en conseqüència, la possibilitat de tornar a emetre continguts de Maricel TV a través de Canal Blau TV.

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el ple sencer

Escolteu el resum del ple

El ple extraordinari del pàrquing de Pins Vens es posa més d’acord en reconèixer les errades en la gestió del projecte i en la necessitat que no es repeteixin, que no pas en les mesures que cal aplicar per evitar-les en el futur

A partir de la petició dels grups de Comuns Verds, Nou Horitzó, Ciutadans i Junts per Sitges, ahir l’Ajuntament de Sitges va celebrar sessió extraordinària de ple municipal, durant la qual s’exposaren els treballs de la comissió d’investigació sobre el projecte de condicionament i millora de l’aparcament a l’entorn del pavelló de Pins Vens, i les conclusions a les quals han arribat els diferents grups polítics de la corporació que n’han format part.

I acabada la sessió, tres titulars amb els quals coincidiren tots els grups. Primer: ha estat important la creació d’aquesta comissió -la primera en la història de l’Ajuntament- per la voluntat de transparència vers la ciutadania, i es valora molt la feina desenvolupada. Segon: es reconeix que l’Ajuntament no va gestionar bé -per raons diverses- el procés de redacció i desenvolupament del projecte del pàrquing i que cal evitar que situacions així es repeteixin en el futur. I tercer: tenint en compte que en cap moment la comissió es plantejava com un òrgan per fiscalitzar ningú, també tots els grups coincidiren en que no hi va haver en cap moment mala intenció dels tècnics de la casa, però que cal millorar la gestió dels processos. En qualsevol cas, el govern també va refermar-se en la idea de valorar l’objectiu final del projecte, que entén que no és altre que dotar al veïnat d’un equipament necessari, com és un pàrking, en bones condicions.

A partir d’aquí les opinions sobre quines són les mesures que hauria d’adoptar l’Ajuntament per evitar que situacions com la viscuda es repeteixin en el futur, evidenciaren les raons del perquè es presentaren cinc documents de conclusions diferents en el ple d’ahir: el d’ERC, el de ‘El Margalló’, el de ‘Guanyem Sitges’, el de Sitges Grup Independent, i, finalment, el document que presentaren conjuntament Junts per Sitges, Ciutadans, Nou Horitzó i Comuns Verds. Així, el ventall d’arguments anà des dels grups que s’interpelaren sobre com fou possible que l’Ajuntament contractés a una empresa que no estava inscrita al registre mercantil perquè redactés el projecte del pàrquing, fins als qui creuen que cal una revisió del pla general per evitar errades com les que han desencadenat aquest conflicte, passant pels qui demanen a l’Ajuntament que escolti més al veïnat i tingui una millor coordinació entre els seus departaments per gestionar millor els projectes des del primer moment.

La creació d’aquesta comissió, impulsada per una moció dels Comuns-Verds, fou aprovada per unanimitat el mes de desembre del 2019 i l’objectiu ha estat analitzar la gestió del projecte d’aquesta obra, que va aprovar-se per ple el desembre del 2017, va iniciar-se l’octubre de l’any 2018, es va obrir el febrer del 2019, i es va tancar el setembre del 2020, arran d’una resolució de la direcció general d’urbanisme en la qual, i segons el resultat de diferents inspeccions, s’exposava que les obres es realitzaren en sòl qualificat de no urbanitzable, sense tenir l’aval de la direcció general d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

El problema es vinculava a un conflicte entre la qualificació dels terrenys segons el pla territorial metropolità de Barcelona -carta urbanística de rang superior al nostre pla general- respecte a la qualificació dels terrenys segons el Pla General de Sitges. Aquesta incompatibilitat, que està en vies de solució, té unes raons que cal cercar fa 10 anys enrere. El nostre pla general, aprovat el 2006, qualificava d’urbanitzable la part del terreny on s’han fet les obres d’adequació, però el pla territorial metropolità, aprovat el 2011, qualificà una part d’aquest terreny, per raons que es desconeixen, com a sòl no urbanitzable. Com que l’Ajuntament de Sitges no va presentar al·legacions en el seu dia contra aquesta qualificació dels terrenys definida pel pla territorial metropolità, la qualificació quedà establerta d’aquesta forma. Quan arribà el moment de redactar el projecte d’adequació del pàrquing de Pins Vens, l’Ajuntament el va considerar com una ‘obra local ordinària’ que no requereix d’una documentació específica i, en conseqüència, ningú es va aturar a comprovar aquest conflicte de qualificacions entre les dues cartes urbanístiques, que partia d’un problema existent de fa anys. Com que aquesta incompatibilitat no fou resolta quan les obres del pàrquing van començar, la Generalitat va concloure que l’Ajuntament estava realitzant en aquell indret una alteració urbanística que afectava a sòl no urbanitzable, i d’aquí que demanés a l’Ajuntament que declarés la nul·litat del projecte amb l’obligació de restaurar la realitat urbanística alterada. Seguint aquesta instrucció, el ple municipal del maig del 2020 va declarar nul de ple dret l’acord del ple de l’11 de desembre del 2017 pel qual s’aprovà el projecte de les obres del pàrquing de Pins Vens, que van costar 212.000€. En paral·lel, i arran de la denúncia d’Àngels Llinàs, veïna del Poble Sec, el juliol del 2019 la fiscalia va interposar denúncia contra l’Ajuntament de Sitges al jutjat número 2 de Vilanova, per un pressumpte delicte contra l’ordenació del territori. El cas ha estat sobreseït provisionalment aquest mes de gener del 2021, tot i que encara es pot recórrer, però ha planat sobre els treballs de la comissió, que en tot moment ha volgut mantenir-se absolutament al marge del procés judicial i de qualsevol intenció de jutjar ningú, i també s’ha tingut en compte en les conclusions d’alguns dels grups municipals presentades ahir.

Els treballs de la comissió d’han desenvolupat entre el 21 de maig del 2021 i el 14 de gener del 2021, han comptat amb representants de tots els grups polítics, i ha permès escoltar el testimoni de tècnics, responsables polítics, veïns i membres d’associacions mediambientalistes. L’ha presidida la regidora de Comuns Verds, Carme Gasulla, actuant com a secretari el regidor de Nou Horitzó Nacho Rubí. Ambdós varen agraïr a tots els grups la seva col·laboració, però, a la vegada, denunciaren el poc suport de l’Ajuntament a l’hora de dotar d’eines suficients a la comissió per poder treballar amb eficàcia, i algun qüestionament sobre la neutralitat de la mateixa a l’hora d’expressar determinats posicionaments.

Us oferim diferents clips d’àudio amb les exposicions dels grups polítics.

Escolteu Carme Gasulla i Nacho Rubí en l’exposició inicial

Escolteu Josep Maria Martínez de El Margalló

Escolteu Carme Gasulla de Comuns Verds

Escolteu Nacho Rubí de Nou Horitzó

Escolteu Julia Vigó de Guanyem Sitges

Escolteu David Martinez de Sitges GI

Escolteu Maria Lores i Jose Tendero de Ciutadans

Escolteu Luis Miguel García del PSC

Escolteu Rafel Font de Junts per Sitges

Escolteu Jaume Monasterio d’ERC

Escolteu el ple sencer

Escolteu el resum del ple

La draga no vindrà més, però el govern garanteix sorra a les platges. El ple de febrer aprova definitivament el pressupost i sol·licita la creu de Sant Jordi per l’Escola de Grallers

La draga no vindrà més, però el govern garanteix que les platges de Sitges tindran sorra aquest estiu, a través de mètodes sostenibles. El debat sobre la moció presentada per Junts per Sitges per garantir l’aportació urgent de sorra a les platges capitalitzà la sessió de ple del mes de febrer, amb la picabaralla soterrada sobre si s’estan prenent totes les mesures possibles per ajudar prou al sector del turisme i del comerç. L’alcaldessa Aurora Carbonell es va mostrar ferma a l’hora de defensar la negativa a portar la draga per entendre que és la solució menys sostenible, més cara i amb menys garanties de cara al manteniment de la sorra. A canvi, s’aposta per un mètode semblant al que es va utilitzar l’any passat, que consisteix, bàsicament, en redistribuir la sorra de les platges a través d’excavadores i camions. Mònica Gallardo, per la seva banda, li recordà a Carbonell el seu posicionament sobre la draga el 2017 -quan protagonitzà un video a bord de la draga Josefa Pérez- i li qüestionà el seu suport al sector argumentant que els testimonis que ha recollit en les reunions amb els responsables d’hostaleria i comerç no coincideixen en absolut amb la visió donada per l’alcaldessa. La moció no fou aprovada però el debat, que arribà a l’apartat de precs i preguntes amb la colpidora intervenció de Joan Antoni Carbonell i Gloria Freixas -propietaris d’una guingueta- s’allargà gairebé una hora.

Escolteu el debat de la moció de l’aportació de sorra

El ple va aprovar, definitivament, la plantilla i el pressupost de l’Ajuntament pel 2021, que ascendeix a 52 milions d’euros. La regidora d’hisenda, Carme Almirall, reiterà els arguments ja exposats durant el debat de l’aprovació inicial, i que se centren en donar suport a la ciutadania i als sectors culturals, econòmics i esportius, a partir d’una previsió molt realista dels ingressos i de la possibilitat d’utilitzar el romanent de tresoreria a partir dels canvis en la normativa estatal. Junts per Sitges, Ciutadans i Nou Horitzó li van retreure a Almirall que no hagi mantingut amb els seus grups cap mena de contacte des de l’aprovació inicial del pressupost, i que el govern no hagi estat prou valent a l’hora de plantejar bonificacions d’impostos. En el debat no hi va mancar la liquidació del consorci del Club Natació, que suposarà per l’Ajuntament una despesa de 3.475.000€, que pagarà a través del romanent.

Escolteu el debat de l’aprovació del pressupost

Més satisfacció hi va haver a l’hora de parlar de la proposta que l’Ajuntament de Sitges elevarà a la Generalitat perquè l’Escola de Grallers de Sitges rebi la creu de Sant Jordi, amb motiu del 50è aniversari de la seva fundació, impulsada per Blai Fontanals. La proposta del govern incorporarà, també, a tots els grallers i timbalers sitgetans. A més de justificar els mèrits recollits per l’escola en tota la seva trajectòria històrica, en el seu discurs per raonar la proposta de la creu de Sant Jordi, el regidor de cultura Xavier Salmeron també hi afegí noms com els de Guillem Alemany o Josep Marcet. La proposta fou aprovada per unanimitat amb el desig que el govern de la Generalitat atorgui aquest reconeixement que, en els darrers anys, ja han recollit l’Eco de Sitges, el Casino Prado i la societat recreativa El Retiro.

Escolteu el debat sobre la Creu de Sant Jordi a l’Escola de Grallers

El ple també va aprovar inicialment la normativa que ha de regular el sector dels habitatges d’ús turístic. A més de sancionar els il·legals, el govern vol establir uns criteris molt estrictes pel que fa als topalls d’apartaments turístics per zones del municipi, i per les obligacions que en tindran els seus gestors, i les sancions que poden rebre si no en responen. Per altra banda, les llicències dels apartaments d’ús turístic no es podran transmetre, ni traslladar d’un habitatge a un altre, i caducaran als dos anys si no hi ha activitat. S’obre ara un periode d’alegacions que haurà de servir per polir l’ordenança. En aquest sentit, Ciutadans fou el grup que mostrà més reticències a algunes de les condicions de la normativa, per entendre que vulneren drets i depassen les competències de l’Ajuntament.

Escolteu el debat sobre l’ordenança dels HUT

En l’apartat de mocions, el ple va aprovar dues propostes d’acord vinculades, per un costat, amb el suport a portar la llei d’amnistia al congrès dels diputats -presentada per ERC, Junts x Sitges i Guanyem Sitges- i amb el rebuig a l’empresonament de Pablo Hasél -presentada per Guanyem Sitges, ERC, Junts x Sitges i Comuns Verds-. En clau municipal, Ciutadans en va presentar dues: una destinada a l’elaboració d’un pla específic d’ajuts per l’oci nocturn, que el govern tombà per entendre que alguns dels seus objectius eren inassumibles, i una altra destinada a la instal·lació de banys públics accessibles, intel·ligents i respectuosos amb el medi ambient, que fou aprovada per unanimitat.

Escolteu el debat sobre les mocions sobre l’oci nocturn i els banys públics

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el resum del ple

Escolteu el ple sencer

El ple aprova la rebaixa de les aportacions als grups polítics, l’eliminació de la taxa d’obertura d’activitat i les subvencions al lleure educatiu, i ajorna el debat sobre l’alcohol a les rues de Carnaval

Presidit excepcionalment pel primer tinent d’alcaldessa i cap de llista del PSC, Luis Miguel Garcia, arran del positiu per Covid-19 de l’alcaldessa Aurora Carbonell, el primer ple ordinari de l’any gairebé va ser més noticiable pels punts que es van retirar, que no pas pels dictamens que es van aprovar. El govern va decidir, poc abans de la celebració de la sessió, eliminar de l’ordre del dia els punts dedicats a la modificació del protocol del Carnaval, i el dels canvis en la composició de la comissió de la festa. Per tant, la decisió d’eliminar l’alcohol de les rues el 2022, i que només estigui permesa l’aigua embotellada, quedarà per una propera ocasió perquè el regidor de festes, David Martinez, va justificar la retirada del punt amb la intenció d’aconseguir un major consens per part de tots els agents implicats. En un sentit bastant comparable, el regidor de territori, Eduard Terrado, va justificar la retirada del punt que tractava la modificació del pla general a la zona de Rat Penat, per considerar que encara calia parlar-ho més amb el veïnat de la zona per esborrar tots els dubtes que implica la mesura. Tant és així que al final de la sessió, durant l’apartat de precs i preguntes, el senyor Roberto Silvestre, en representació del veïnat, demanà que es concretés una reunió a la qual es va comprometre l’alcaldessa, per parlar de tot un seguit de qüestions que preocupen molt als veïns i que fan referència als greuges que els pot provocar els criteris de construcció de noves edificacions a la zona.

Malgrat tot, el ple va aprovar dictamens destacables, com per exemple la reducció de l’aportació econòmica que reben els grups municipals en conjunt, i els càrrecs electes que els composen, que passaran a rebre 124€ dels 248€ que rebien en un gest de contribució a les necessitats que imposa la pandèmia i que es quantifica en prop de 40.000€.

Escolteu el debat sobre la reducció d’aportacions als grups

El ple també va aprovar l’eliminació de la taxa d’activitats per a tots els emprenedors i emprenedores de nous negocis a Sitges, o que traslladin el seu negoci existent a un altre local per impossibilitat de pagar el lloguer, i les bases per als ajuts individuals per a la realització d’activitats extraescolars per aquells nens i nenes que viuen en entorns familiars afectats per la crisi sanitària. Pel que fa a les mocions, a partir d’una iniciativa de Ciutadans, es posarà en marxa la redacció d’un reglament per regular i compensar les despeses de teletreball dels treballadors i treballadores municipals. També s’aprovà una moció presentada per comuns verds que vol posar límits als abusos de les companyies elèctriques pel que fa a l’augment de preus, i una altra d’ERC i Guanyem Sitges en defensa de la unitat de la llengua catalana.

Escolteu el debat de les mocions

En l’apartat de precs i preguntes, la majoria de grups polítics incidiren en la gestió de l’empresa de neteja, i les conseqüències de la vaga dels treballadors de CGT-CCOO, i altres problemes vinculats amb el manteniment de la via pública. Junts per Sitges incidí en la situació de les persones que viuen al carrer i, en especial, les circumstàncies d’un assentament a la zona de Montgavina on sembla que també hi viuen criatures. Intervingueren, finalment, Alejandro Eguía, Zuleima Capo i Paola Riveros que formularen diverses qüestions vinculades a la necessitat d’ajuts directes per als treballadors i el sector de l’hostaleria.

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el ple sencer

Escolteu la crònica del ple

El ple aprova un pressupost expansiu que incorpora un fons extraordinari d’emergències, i una modificació urbanística exprés per complir una resolució judicial no resolta en 10 anys.

Una de calenta i una de freda durant la sessió extraordinària de ple municipal celebrada ahir, en la qual es portava a aprovació el pressupost del 2021 i, per urgència, una modificació urbanística per complir una resolució judicial que l’Ajuntament havia d’haver complert fa 10 anys enrere i que, incomprensiblement, encara no ho havia fet.

L’Ajuntament ha aprovat un pressupost pel 2021 de 52 milions d’euros amb els vots a favor dels grups del govern, l’abstenció de Comuns Verds i Nou Horitzó i els vots en contra de Junts per Sitges i Ciutadans. L’alcaldessa Aurora Carbonell i la regidora d’hisenda Carme Almirall varen defensar uns comptes expansius, que volen garantir la continuïtat dels serveis municipals i donar suport a la ciutadania i al teixit empresarial. En aquest sentit, Carbonell i Almirall varen destacar els més de 8 milions d’euros destinats a un fons extraordinari d’emergència social, que proposarà ajuts a l’habitatge, al sector turístic, al sector cultural i esportiu, a la promoció econòmica o a les residències entre altres àmbits. D’aquests 8 milions, la meitat ja estan comptabilitzats en el pressupost ordinari, i la resta provindran del romanent de tresoreria del qual l’Ajuntament en podrà disposar arran de la decisió del govern central de permetre als ens locals que puguin utilitzar-los durant aquest exercici, tot eliminant la regla de despesa que fins avui n’impossibilitava el seu ús. El govern també aposta per un augment en les inversions, que s’acosten als 10 milions d’euros, però sense descabalcar l’equilibri de les finances, perquè també es preveu una disminució dels ingressos arran de la situació econòmica generada per la crisi de la Covid-19. A diferència de l’exercici de l’any passat, enguany la regidora d’hisenda va anunciar la creació d’un grup de treball de seguiment del pressupost en el qual hi participaran tots els grups polítics presents al ple municipal.

A diferència de les darreres sessions plenàries, el to del debat aquesta vegada fou més conciliador, probablement perquè tothom és conscient que, malgrat l’enorme impacte d’aquesta crisi, l’Ajuntament està en bona posició econòmica per poder-hi fer front amb unes certes garanties. Tots els grups destacaren la voluntat de la regidora Carme Almirall per atendre les seves aportacions, per bé que Carme Gasulla va retreure a l’alcaldessa les  declaracions que pronuncià arran del darrer ple, en les quals titllava l’oposició d’obstaculitzadora. Junts per Sitges plantejà la crítica més contundent, argumentant que, tenint en compte el romanent de l’Ajuntament i la situació crítica a moltes llars sitgetanes, el govern podia plantejar-se mesures per agilitzar el pagament dels ajuts, a través d’un endeutament assumible. Rafel Font assenyalà que el fons de contingència es queda curt i que el govern no s’atreveix a dir a la ciutadania que ni al gener, ni al febrer, ni al març, ni a l’abril es podran donar els ajuts que s’anuncien per la impossibilitat de gestionar-los amb rapidesa. Per la seva banda, tant Manuel Rodriguez de Ciutadans, com Carme Gasulla de Comuns Verds, lamentaren que encara estiguin per executar més de 13 milions d’euros del pressupost del 2020, en el que consideraren un exemple de mala gestió, i Nacho Rubí, de Nou Horitzó plantejà les propostes del partit que el govern ha aprovat o denegat, mentre admetia que l’abstenció del seu grup ha estat més per un criteri de l’assemblea del partit, que no per un criteri personal que estaria més proper al vot en contra.

Escolteu el debat del pressupost 2021

Un debat més agre fou el que va propiciar el segon punt de l’ordre del dia, entrat per urgència, com era l’aprovació provisional d’una modificació del pla general d’ordenació urbana, corresponent a una zona situada entre el carrer corts d’Aragó i l’antic parc aquàtic. La modificació ha de resoldre dues sentències emeses pel Tribunal Superior de Justicia de Catalunya fa 10 anys, i que aleshores declaraven nul de ple dret el desenvolupament urbanístic que preveia per aquest sector el pla general aprovat el 2006, tot ordenant a l’Ajuntament que en sis mesos presentés una proposta de modificació per aquell pla parcial. Aquelles dues sentències responien a dos recursos contenciosos administratius que els propietaris dels terrenys varen presentar l’any 2007 contra la comissió d’urbanisme de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges, perquè entenien que el planejament urbanístic deixava aquesta zona en un greuge comparatiu respecte els criteris d’edificabilitat i de viabilitat que tenien els plans parcials que l’envolten. El passat mes de desembre, i vist que deu anys després l’assumpte seguia sense resoldre’s, el jutge va enviar una interlocutòria a l’Ajuntament comminant-lo al compliment immediat aquesta sentència, donant de termini l’11 de gener i, fins i tot sense aplicar els procediments preceptius per aquests casos, com serien, per exemple, l’exposició pública de la proposta.

El debat cavalcà entre dos posicionaments. Per un costat, el reconeixement que l’Ajuntament ha deixat passar 10 anys sense resoldre la qüestió. I, per l’altre, el posicionament crític d’alguns regidors, entre ells el regidor d’urbanisme Eduard Terrado, sobre si un jutge pot obligar a aprovar un planejament que menysté l’interés general. I és que el govern va exposar dues propostes: una primera -que considerava inacceptable- en la qual es contempla que un 40% del terreny es pugui dedicar a la construcció d’equipaments terciaris, amb la possibilitat d’edificis de planta baixa + 6 o 7 plantes. I una segona que, com a mal menor, substituïria part d’aquest sostre terciari per 10.000 metres quadrats de sostre residencial, 6000m2 dedicats a renda lliure, i 4000m2 a vivenda de promoció pública (amb un 50% dedicada al lloguer i un 50% a la compra). En definitiva, la proposta que ha de satisfer la interlocutòria judicial aposta per evitar la construcció d’edificis alts, a canvi de poder construir vivendes que, obviament, incrementen la viabilitat econòmica de la zona.  Comptat i debatut, amb major o menor disposició, l’alcaldessa, els regidors del PSC, de Junts Per Sitges, de Ciutadans, i de Nou Horitzó van assumir l’aprovació d’aquesta proposta com un acte de responsabilitat vers la institució -que es podria veure compromesa si no es compleix la interlocutòria judicial- mentre que Carme Gasulla i els regidors de Guanyem Sitges varen votar en contra, per entendre que la proposta del govern és una porta oberta a l’especulació urbanística. La resta de regidors d’Esquerra i els regidors de Sitges Grup Independent es van abstenir. Molts confien en que al tractar-se d’una aprovació inicial es podran incorporar al·legacions que contrapesin les modificacions aprovades.

Escolteu el debat de la modificació puntual del POUM

Escolteu el ple sencer

Escolteu el resum del ple

L’esperit del Nadal no va passar pel ple de desembre

Lluny del cert esperit conciliador que podria esperar-se del darrer ple de l’any, govern i oposició varen viure ahir una sessió tensa arran d’una alterada prèvia hores abans, en la qual els regidors de diversos grups de l’oposició manifestaren tenir problemes de connectivitat en els seus domicilis, i demanaren al govern un espai des del qual poder intervenir en el ple, propiciant una operació logística que consistí en habilitar una sala de les dependències de la policia local des d’on poder intervenir. Des d’allí, vuit regidors: Carme Gasulla -que expressà el seu malestar pel fet de no poder estar a la sala de juntes de l’Ajuntament des d’on havia intervingut a cada ple des del passat juliol- , Nacho Rubí, Mònica Gallardo, Rosa Tubau, Natalia Matas, Rafel Font, José Tendero i Maria Lores, passaren les gairebé 5 hores hàbils de sessió.

Només començar, l’alcaldessa Aurora Carbonell manifestà no creure en la coincidència que els 8 regidors tinguessin problemes de connectivitat el mateix dia, i denuncià el que considerà una maniobra estratègica per obstaculitzar el ple, deixant una de les frases de la nit: això no és oposició, això és obstrucció. Per la seva banda, en el torn de precs i preguntes, la portaveu de Junts per Sitges, Mònica Gallardo, li va retreure a Carbonell que utilitzés el dret dels regidors de l’oposició a tenir un espai i elements tècnics per treballar i accedir a la informació -dret que contempla el reglament orgànic municipal- per a titllar-los de deslleials amb la institució, tot reiterant les dificultats tècniques que els regidors del seu grup han tingut per poder connectar-se a les sessions des dels seus domicilis.

A la rebotiga del debat, a les xarxes socials Guanyem Sitges atribuïa la situació al fet que el ple tenia previst debatre sobre la moció alternativa que el govern plantejava a la que Nou Horitzó va formular el mes passat a l’entorn de la rebaixa dels sous dels càrrecs electes. En aquest sentit, el govern proposa a canvi rebaixar l’aportació monetària que es fa als grups municipals, però, paradoxalment, aquest punt va saltar de l’ordre del dia del ple, perquè s’espera un informe de secretaria sol·licitat per l’oposició. En definitiva, a quarts d’onze es donava per finalitzada la sessió amb el desig d’un bones festes absolutament esbravat per la tensió del moment, mentre l’alcaldessa demanava disculpes als treballadors municipals i als espectadors confessant que sentia vergonya pel que s’havia viscut.

Malgrat tot, el ple va aprovar totes les mocions presentades. La de Ciutadans pel seguiment de les propostes d’acord aprovades al ple, la de Comuns Verds per millorar la seguretat als centres educatius, la de Guanyem Sitges de suport al comerç de proximitat, la del PSC i Junts per Sitges per reclamar un paper més actiu dels municipis en la gestió dels fons europeus de recuperació de la pandèmia, la de Junts per Sitges de rebuig a la llei espanyola de bombers i la de Comuns Verds per un millor finançament dels ens locals.

En l’àmbit de les urgències, i no sense un important debat sobre les objeccions que la intervenció municipal ha posat a les operacions comptables que s’exposaren per a la seva aprovació,  el ple va donar el vist i plau a una aportació de 182.000€ a la empresa que gestiona la piscina municipal, per rescabalar les pèrdues generades arran del tancament per l’estat d’alarma, l’aportació de 175.000€ corresponents a l’exercici del 2019, per sanejar els comptes de la fundació del festival de cinema, o 80.000€ que corresponen a la part que ha de pagar l’Ajuntament per liquidar definitivament la fundació que en el seu dia s’establí amb el Casino Prado per efectuar les obres de la teulada.

Escolteu el debat sobre la petició de l’oposició

Escolteu el debat sobre els diferents punts d’urgència

Escolteu el ple sencer

Ple de novembre. El govern tomba la moció de NH per la rebaixa dels sous dels càrrecs electes, però anuncia una proposta en el mateix sentit pel ple de desembre.

Els vots contraris del govern varen tombar la moció de Nou Horitzó que proposava la rebaixa del 20% del sou de càrrecs electes i eventuals, però, a la vegada, el govern va anunciar una proposta en el mateix sentit que presentarà al ple del mes de desembre. El debat de la moció -tens en alguns moments- demostrà, un cop més, que govern i oposició no viuen una relació massa empàtica a l’hora d’abordar determinats temes. Més conciliació hi va haver, en canvi, a l’hora d’aprovar altres punts com el 2n pla d’igualtat de gènere per la ciutadania de Sitges, la moció dels Comuns Verds per donar suport al dia internacional per l’erradicació de la violència masclista, o la dels partits del govern per l’adhesió a la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. No prosperaren les mocions presentades per Ciutadans per instar a instal·lar filtradors/purificadors d’aire als centres educatius de Sitges i per impulsar un pla de rescat social i econòmic davant de la crisi provocada pel segon rebrot de la pandèmia.

Us oferim, en diferents clips d’àudio, alguns dels debats més destacats del ple i la sessió íntegra.

Escolteu el debat sobre la moció dels sous

Escolteu el debat de la moció sobre el 25N

Escolteu el debat de la moció sobre la sostenibilitat

Escolteu la moció sobre el pla anticrisi Covid-19

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el ple sencer