És dona de gestió i de números, des de la discreció del servei públic. D'aquí que, sense embuts, afirmi que amb la dimensió que ha pres el Consorci del Patrimoni no es pot cercar un director que combini les funcions de criteri artístic i gerencial al mateix nivell, sinó que cal separar les responsabilitats per a un millor funcionament de l'ens. Mercè Munné arribà al Consorci el 2020, n'assumí la direcció el gener del 2022 -arran d'un trasbalssat procés de convocatòria que acabà deixant deserta la plaça de direcció- i amb l'arribada del nou director Txema Romero, el proper mes de febrer, passarà a ser adjunta a la direcció fins la seva jubilació el mes de Juny. Munné ha resumit la seva gestió en aquests darrers anys a partir de tres aspectes: la professionalització i ordenació de la gestió, l'assegurança de la conservació del patrimoni, i la dotació de suficiència financera (el consorci ha augmentat en un 45% el seu pressupost entre 2021 i 2025). Amb una assistència de més de 110.000 persones a les activitats programades pel 2024, per a la directora en funcions ara hi ha tres reptes fonamentals: la posada en marxa els projectes que defineixin les obres per a tornar a obrir el museu Romàntic i consolidin la masia de Can Falç, i l'adaptació del discurs dels museus a nous públics. Amb ella hem fet balanç.

El passat 19 de desembre l'alcaldessa i els tècnics municipals presentaren a la Jove de Sitges el projecte de rehabilitació de la masia de Santa Bàrbara i la construcció d'un edifici adjunt, que ha de satisfer les necessitats de la colla i també les del club de gimnàstica rítmica de la vila, que, per diferents motius, també necessita un local d'entrenament amb una alçada de sostre considerable. Santi Terraza, president de la Jove de Sitges, es mostra molt satisfet i agraït de la proposta que ha treballat l'Ajuntament, que podrà començar a desenvolupar-se aquest any gràcies a una subvenció finalista atorgada per la Diputació de Barcelona. Amb ell n'hem parlat.

El 22 de desembre del 2014 s'inauguraren, després d'un atzarós camí, les obres de reforma dels museus de Sitges. 10 anys després hem volgut recordar amb Vinyet Panyella, la directora dels museus aleshores, la gestió de la part final de tot aquell procés. Panyella recorda amb agraïment la seva relació amb Salvador Esteve i Mercè Conesa, presidents de la Diputació de Barcelona, així com amb Antoni Sella, Mireia Rossell i Rosa Tubau. Menys edificant és el seu record quan parla de les tensionades converses amb l'arquitecte Josep Emili Hernández Cros, o amb els tècnics de la Diputació. Amb tot, a deu anys vista es mostra satisfeta de com va quedar l'obra, en defensa la necessitat de crear més espai expositiu, o de reconvertir Can Rocamora en un espai funcional, i demana, una vegada més, que es faci alguna cosa el més aviat possible amb Can Llopis, amb Can Falç i amb el Maricel de terra.

I Motis arriba amb disc nou sota el braç, 'Febrero', molt ben acompanyada per la camerata Papageno, i a les portes d'un 2025 que marcarà els primers quinze anys de carrera d'una dona que encara no ha arribat als 30 i que viu la música amb un esperit molt obert i sense cap pretensió: solista de trompeta, cantant que no s'atreveix a definir-se com a compositora però que fa cançons, i interessada per la creativitat que ofereix el fet de versionar temes de repertori. Hem conversat amb ella.

Un any més el Prado tornarà a acollir les representacions de 'Els Pastorets'. L'associació ha viscut canvis en la seva junta i Oleguer Arola ha rellevat Noel Quevedo a la presidència, amb la condició que Noel es mantingués a la junta. Entre les novetats d'enguany hi ha uns nous arranjaments musicals -amb direcció de Lluís Marcet-, la incorporació de 'Farruca i Grillada' i alguns canvis en el vestuari. En parlem amb Oleguer Arola. Les entrades ja estan disponibles al web dels Pastorets de Sitges, i tenen un preu de 10€.

Qui va ser un dels primers artistes transformistes de Sitges acaba de rebre el guardó V Pepito Zamora que atorga l'associació LGTBIQ+ Colors Sitges Link en homenatge a la seva feina i al seu art que va desenvolupar durant anys en locals emblemàtics de Sitges com el 33, La Galera o el Trailer i que li van permetre entre d'altres conèixer, pentinar i fer manicures a grans dones de la música com Sara Montiel o Mari Trini, de qui en va prendre el pseudònim per la devoció que encara li té. Aquesta és la conversa amb en Miquel Porta, La Trini de Sitges "un mito del pueblo", un apassionat del transformisme i les vedettes que manté ànima d'artista i que des de fa uns anys viu a la residència de l'Hospital de Sant Joan i és habitual veure'l als seus jardins fumant-se una cigarreta, si pot ser negre, millor.