76 anys després de la declaració del ministre d'exteriors francès, Robert Schuman, considerat l'embrió de la Unió Europea, el continent afronta en crisi permanent un futur incert. A les portes d'un nou Dia d'Europa, amb Joaquim Millan, d'Eurolocal, hem reflexionat sobre els motius de celebració -que a Sitges consistirà en dues convocatòries relacionades amb salut i benestar-, els perills exteriors o el model d'Europa vist per joves i grans.

Els avenços evidents en drets socials, personals, i en igualtat, a la Unió Europea són cada cop més qüestionats des d'opcions polítiques que, a partir d'un discurs importat, els contraposen a d'altres objectius, i són recolzats per cada cop més ciutadania. A l'Hora d'Europa, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, hem reflexionat amb l'experta en drets de les dones i acció exterior feminista Neus Pociello, que ens ha advertit sobre la reassignació d'uns recursos que es destinaven a fomentar drets, però que a manca d'una bona auditoria acaben en altres qüestions. Mentre, ni les dinàmiques internes ni el context exterior hi ajuden.

Si d'alguna cosa han servit els darrers dotze mesos de moviments tectònics a la geopolítica és perquè Europa hagi copçat la magnitud de la tragèdia on l'abocava la seva innacció. Els acords comercials diversos amb Mercosur o la Índia, l'aliança estratègica amb el Canadà, i la fermesa davant les tecnològiques nordamericanes només seran creïbles amb més integració i una estratègia clara en defensa, que permetin a la Unió sobreviure amb veu pròpia en un món de gegants enfrontats. Ho hem comentat a una nova Hora d'Europa amb Joaquim Millan, d'Eurolocal, acompanyat de la vicepresidenta del think tank Impuls Europe Teresa Gutiérrez, i de la professora de dret de la Unió Europea i dret internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona Susana Beltran.

Un document sobre l'estratègia de defensa europea ha esvalotat el galliner, amb nordamericans menyspreant la capacitat dels líders europeus, la fortalesa democràtica i, fins i tot, demanant l'abolició de la Unió. Quaranta anys després de l'entrada d'Espanya al mercat comú, a la darrera Hora d'Europa de l'any hem parlat amb Joaquim Millan, d'Eurolocal, i amb el politòleg Albert Balada sobre la millora que va representar, sobre com es va perdre l'oportunitat malgastant els diners de la cohesió, i sobre com el moment actual obliga a Europa a abandonar la tutela i fer-se gran de cop.

En Josep Solano és periodista freelance. Va arribar al Japó el 2020 per qüestions professionals i familiars, i d'ençà s'ha convertit en una veu autoritzada per mirar amb ulls d'aquí el que passa allà. Més enllà dels tòpics, que sempre tenen part de realitat, el japonès és ciutadà responsable i obedient, preocupat pel que passa al seu entorn proper, i que veu Europa com a un soci comercial fiable. Hem compartit la conversa amb Joaquim Millan, d'Eurolocal, en una nova Hora d'Europa.

Comencem temporada de l'Hora d'Europa, amb el suport d'Eurolocal, amb una Europa en crisi, que no ha pogut ajudar Ucraïna davant l'agressió de Rússia, que ha acceptat els aranzels imposats per Trump, i que és incapaç de fer rer davant del genocidi de Gaza. Amb Francesc Almendros, d'Impuls Europe, i Joaquim Millan, hem reflexionat sobre el paper d'uns joves a qui la manca d'espectatives ha radicalitzat, en una Unió cada cop més feble en el tauler mundial.

L'Hora d'Europa, l'espai que ens acosta Joaquim Millan des d'Eurolocal, tanca temporada amb algunes de les conclusions de la trobada Europa en Blau dissabte passat a Calonge. I, especialment, el desencís dels més joves amb unes democràcies que no els resolen els problemes, per un dèficit de gestió. Ho hem fet acompanyats del politòleg Albert Balada, i del consultor Pau Solanilla, que han acabat discrepant sobre el concepte d'extrema dreta o les polítiques migratòries.

El camí pel reconeixement de l'oficialitat del català a Europa travessa un camp de mines. Als dubtes de diversos països amb llengües minoritàries per l'efecte imitació, s'afegeix la manca de consens intern espanyol, visualitzat en l'oposició frontal del principal partit de l'oposició. Tot i això, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Jordi Xuclà, s'ha mostrat confiat en què es travessin els entrebancs i s'acabi convertint el català i la resta de llengües oficials a l'estat, com a oficials a la Unió Europa. D'aquesta qüestió hem parlat en una nova Hora d'Europa, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, i el nostre contertuli habitual, el politòleg Albert Balada, amb qui també hem conversat sobre l'origen del conflicte a Ucraïna i sobre el paper de la presidenta de la Comissió davant dels afectats per la Dana del Païs Valencià.

Els 100 primers dies de presidència de Donald Trump han girat com un mitjó el món que coneixiem, i els dirigents europeus han començat a córrer per adaptar-se al món d'un futur que ja és present. Un futur on empreses tenen més poders que estats, blocs geogràfics i aliances canviants, i on el que millor port exportar la vella Europa és el model democràtic i de benestar. Sobre aquesta adaptació hem reflexionat en una nova Hora d'Europa amb Joaquim Millan, l'Eurolocal, i acompanyats d'Albert Balada i Xavier Ferrer.

Els primers dos mesos de la nova presidència de Donald Trump han estat marcats per una successió de decisions disruptives que trenquen amb el món que es va configurar després de la Segona Guerra Mundial, i que han posat la vella Europa de cara als seus fantasmes. Acompanyats de Joaquim Milla, d'Eurolocal, Hem parlat amb Jordi Xuclà, president del Consell Català del Moviment Europeu, que a París assisteix a una reunió sobre la integració miliatar europea i que s'ha mostrat optimista sobre com la crisi ens obliga a més Europa, i després amb el politòleg Albert Balada, que ha circunscrit el moment actual a les males decisions del passat, i que ha mostrat un cert escepticisme sobre la capacitat que pot tenir la Unió per tenir alguna rellevància en el món que s'està configurant.

La primera Hora d'Europa de l'any, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, s'ha plantejat els reptes del 2025, passant d'entrada per Grenlàndia -que no és part de la Unió sinó territori d'ultramar d'un estat membre- i ha derivat cap a la neutralitat de les xarxes socials. El politòleg i sociòleg Albert Balada i el consultor i soci del sector públic d'Harmon Pau Solanilla han defensat, des del respecte, tesis contraposades: controlar les xarxes és censurar el debat lliure? La defensa de la democràcia ha de posar límits als magnats propietaris de les xarxes? I qui ha de ser el controlador? Un debat que ens anticipa un any que es preveu convuls, amb l'adveniment del nou president nordamericà i la seva cort.

L'Hora d'Europa ha coincidit amb la ratificació de la nova Comissió Europea, votada en bloc per evitar bloqueijos creuats, i que haurà de lidiar amb el conflicte Ucrainés i la presidència de Trump. Amb Joaquim Millan, l'Eurolocal, hem parlat amb els politòlegs Ada Font, relacions públiques de la Joventut Europea Federalista, i Albert Balada. I, precisament, el segon mandat del president nordamericà pot ser una oportunitat per Europa per cohesionar-se i enfortir-se si vol ser algú en aquest món conflictiu.

Europa no sap què fer amb la immigració que truca a la porta, i la presidenta de la Comissió va acollir la idea de crear centres de retenció per a immigants fora les fronteres europees. El repte migratori i demogràfic del futur ens ha servit per reflexionar sobre l'Europa del segle XXI i l'informe Draghi, i sobre si es podran mantenir els valors fundacionals, amb el consultor Pau Solanilla, soci del sector públic de Harmon, i amb el nou Director General de Catalunya Exterior de la Generalitat i alcalde de Campdevànol Oriol Làzaro, com sempre acompanyats per Joaquim Millan, d'Eurolocal.

Acomiadem una nova temporada de l'Hora d'Europa, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, i amb la companyia de les reflexions de dos dels nostres col·laboradors habituals, Oriol Làzaro i Albert Balada. A partir de l'anàlisi de les eleccions franceses -i britàniques- de la setmana passada, hem parlat de l'aparició de propostes extremistes, estrambòtiques o frikies, basades en les xarxes i en la difusió de notícies falses, i al fet que són producte de la manca de cultura política i del cansament de part de la població. Una mancança i una desafecció que són responsabilitat, curiosament, de les institucions i els partits que haurien d'estructurar les eïnes per resoldre una crisi de prestigi que pot posar en risc el seu futur.

Diumenge només varen votar un 51% dels europeus, xifres que baixen en el cas d'espanyols i catalans. Som poc europeistes, estem cansats de la buidor del debat polític, hem virat a la dreta i cap a opcions cada cop més extremistes i excèntriques? Acompanyats de Joaquim Millan, l'Eurolocal, de l'especialista en temes europeus Oriol Lázaro i de la politòloga Ada Font, hem analitzat els resultats de les eleccions europees del 9J, i els reptes que afronta el continent per als propers cinc anys.