La primera Hora d'Europa de l'any, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, s'ha plantejat els reptes del 2025, passant d'entrada per Grenlàndia -que no és part de la Unió sinó territori d'ultramar d'un estat membre- i ha derivat cap a la neutralitat de les xarxes socials. El politòleg i sociòleg Albert Balada i el consultor i soci del sector públic d'Harmon Pau Solanilla han defensat, des del respecte, tesis contraposades: controlar les xarxes és censurar el debat lliure? La defensa de la democràcia ha de posar límits als magnats propietaris de les xarxes? I qui ha de ser el controlador? Un debat que ens anticipa un any que es preveu convuls, amb l'adveniment del nou president nordamericà i la seva cort.

L'Hora d'Europa ha coincidit amb la ratificació de la nova Comissió Europea, votada en bloc per evitar bloqueijos creuats, i que haurà de lidiar amb el conflicte Ucrainés i la presidència de Trump. Amb Joaquim Millan, l'Eurolocal, hem parlat amb els politòlegs Ada Font, relacions públiques de la Joventut Europea Federalista, i Albert Balada. I, precisament, el segon mandat del president nordamericà pot ser una oportunitat per Europa per cohesionar-se i enfortir-se si vol ser algú en aquest món conflictiu.

Europa no sap què fer amb la immigració que truca a la porta, i la presidenta de la Comissió va acollir la idea de crear centres de retenció per a immigants fora les fronteres europees. El repte migratori i demogràfic del futur ens ha servit per reflexionar sobre l'Europa del segle XXI i l'informe Draghi, i sobre si es podran mantenir els valors fundacionals, amb el consultor Pau Solanilla, soci del sector públic de Harmon, i amb el nou Director General de Catalunya Exterior de la Generalitat i alcalde de Campdevànol Oriol Làzaro, com sempre acompanyats per Joaquim Millan, d'Eurolocal.

Acomiadem una nova temporada de l'Hora d'Europa, amb Joaquim Millan d'Eurolocal, i amb la companyia de les reflexions de dos dels nostres col·laboradors habituals, Oriol Làzaro i Albert Balada. A partir de l'anàlisi de les eleccions franceses -i britàniques- de la setmana passada, hem parlat de l'aparició de propostes extremistes, estrambòtiques o frikies, basades en les xarxes i en la difusió de notícies falses, i al fet que són producte de la manca de cultura política i del cansament de part de la població. Una mancança i una desafecció que són responsabilitat, curiosament, de les institucions i els partits que haurien d'estructurar les eïnes per resoldre una crisi de prestigi que pot posar en risc el seu futur.

Diumenge només varen votar un 51% dels europeus, xifres que baixen en el cas d'espanyols i catalans. Som poc europeistes, estem cansats de la buidor del debat polític, hem virat a la dreta i cap a opcions cada cop més extremistes i excèntriques? Acompanyats de Joaquim Millan, l'Eurolocal, de l'especialista en temes europeus Oriol Lázaro i de la politòloga Ada Font, hem analitzat els resultats de les eleccions europees del 9J, i els reptes que afronta el continent per als propers cinc anys.

El proper 9 de juny tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu, en què els ciutadans espanyols triaran els 61 representants dels 720 que conformen l'hemicicle. A l'Hora d'Europa n'hem parlat de la ma de Joaquim Millan, l'Eurolocal, amb l'estudiant Benedetta d'Argenio, una jove italiana molt involucrada en afers europeus, i amb l'Alexander Heichlinger, CEO de GovInsight i expert i formador en temes europeus. El paper d'un jovent que ha viscut sempre en crisi i que vol tenir un futur, el creixement del populisme o els reptes de la propera legislatura, que passen per l'adaptació al canvi climàtic, les regulacions sobre tecnologia, i la defensa europea, han centrat la conversa.

El proper 9 de juny tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu, com a final d'un nou cicle electoral en què es detecta un cert cansament entre la ciutadania. Per això, els estudis expliquen que som majoritàriament europeistes, però desconeixem com funcionen les institucions europees i, en conseqüència, les veiem des d'una certa llunyania. D'aquest fenòmen i de com revertir-lo n'hem parlat en una altra Hora d'Europa amb Joaquim Millan, d'Eurolocal, avui en companyia de Jordi Nicolàs, especialista demoscòpic, i Gemma Garcia, responsable de divulgació europea a la Diputació de Barcelona.

Entre el 6 i el 9 de juny, prop de 450 milions d'europeus estan cridats a votar en les eleccions al Parlament Europeu. En la primera Hora d'Europa de l'any, ens hem preguntat amb en Joaquim Millan, d'Eurolocal, sobre el coneixement que la població té de les insitucions europees, i sobre si ser molt europeista no vol dir saber què vol dir ser europeu. Ho hem fet acompanyats del politòleg Albert Balada, amb qui també hem parlat sobre què hi ha darrera les revoltes pageses, o sobre l'anunci de rearmament fet recentment per la presidenta de la Comissió.

La darrera Hora d'Europa de l'any, amb la companyia de Joaquim Millan, l'Eurolocal, ens ha servit per donar tres pinzellades de la COP28, del canvi de govern a Polónia i de la presidència espanyola de la Unió Europea, amb el politòleg Albert Balada. Francesc Almendros, d'Equipo Europa ens ha explicat com es fa difusió europeista des dels joves i per als joves, i Blanca Deusdad, professora de la Universitat Rovira i Virgili, ens ha explicat el projecte de recerca SoCaTel, un sistema de cocreació de serveis adreçat a persones grans.

Volen els joves una Europa Federal? Des de la Joventut Europea Federalista (JEF) creuen que sí, i que seria la manera d'afrontar els nombrosos reptes que es plantegen. Però el president de la JEF Catalunya, Taha Zitan, també reconeix que és una utopia, per la que s'ha de lluitar amb la difusió de la idea d'Europa, i des de baix, des del municipi, cap a dalt. Amb ell hem parlat amb una nova Hora d'Europa amb Joaquim Millan, l'Eurolocal, abans de saludar al politòleg Albert Balada, que ens han reflexionat sobre la pèrdua de pes de la Unió Europea en els conflictes mundials.

El 2024 es renova el Parlament Europeu, en la que serà la principal fita del curs polític europeu que acaba de començar. Els reptes estan sobre la taula, des de la immigració a la unificació de criteris en diverses qüestions. Una d'elles és la protecció de les dones, que ara es basarà a tota la Unió en el conveni d'Istambul, que no havia estat ratificat encara per sis països. I de fons, l'increment cada cop més evident del paper de la Comissió i la seva presidenta, davant d'uns governs devilitats encara per la sortida de la pandèmia, i en alguns casos, amb governs populistes. Ho hem comentat amb Joaquim Millan, d'Eurolocal, la politòloga Rachele Arciulo i el consultor Oriol Lázaro.

L'Hora d'Europa ha analitzat avui les circumstàncies de la rebel·lió de dissabte de l'empresa Wagner a Rússia, i el paper dels actors internacionals, entre ells la Unió Europea, en tot plegat. Un fet que s'escau just quan Espanya, en període electoral anticipat, està a punt d'assumir la presidència de la Unió.

A l'Hora d'Europa hem celebrat el Dia d'Europa preguntant-nos per què costa tant prendre les decisions estratègiques a llarg termini. El politòleg Albert Balada ha recordat que la Unió ha pres partit en un conflicte que enfronta el seu principal subministrador de blat, Ucraïna, amb un important subministrador de combustibles, Rússia, sense tenir resolta ni l'autosuficiència alimentària ni l'energètica. El consultor Oriol Làzaro lamenta que manquin lideratges valents, que mirin més enllà del curtplacisme dels cicles electorals com el que tot just encetem. Hem parlat amb ells, en companyia de Joaquim Millan, d'Eurolocal.

Darrera la voluntat de relacionar les cotitzacions amb la realitat, la darrera reforma legislativa sobre els autònoms introdueix complexitat a la ja difícil existència d'aquest grup de treballadors. I més, si es té en compte la manca d'homogeneitat entre els diversos països de la Unió. N'hem parlat a l'Hora d'Europa, amb la companyia de Joaquim Millan d'Eurolocal, amb Elisabeth Bach, presidenta d'Autònoms Pimec. I per reflexionar també hem comptat amb la presència de l'exdirigent política Dolors Camats, ara directora de la fundació Catalunya Europa.

L'any acaba amb l'escàndol de corrució al Parlament Europeu, o amb la celeritat amb què la cambra ha actuat davant les actuacions il·lícites d'una vicepresidenta. Amb Joaquim Millan, d'Eurolocal, i el consultor Oriol Làzaro, hem analitzat el blindatge cada cop més gran de la càmera europea per evitar els casos de descontrol que l'han afectat en el passat, i de com ha afrontat la crisi actual, a l'espera de l'any que ha de oferir una sortida a la crisi ucraniana, mentre els grans blocs europeus es posicionen davant els futurs processos electorals.