MªCarmen Escribà va obrir la botiga l'any 1982 junt amb la seva mare i anys després s'hi va afegir la filla, Marta Molina. Avui han dit adéu a més de quaranta anys d'història al carrer Sant Francesc, un carrer que senten com a casa i una botiga que els ha portat amistats de per vida. L'evolució del comerç i les crisis dels darrers anys han complicat molt la vida del botiguer que ha vist com la competència de la venda online i l'arribada d'un turista que gasta poc ha forçat, en aquest cas, el tancament. Aquest és l'adéu de la Marta i la MªCarmen darrera el taulell de la botiga Pell Fina que s'acompanya d'un profund agraïment als clients de sempre.

Va començar venent material esportiu i també joguines en funció de la temporada però amb el temps i fruit de la competència finalment es van especialitzar en l'esport. Amb seixanta anys de vida la botiga Ferran Sports acumula experiències i vivències de tot tipus, ha venut producte de moltes modalitats esportives i sempre ha mirat d'adaptar-se als nous temps tot i que en Jordi Romà del que guarda millor record és de l'esquí.

L'1 de maig del 1973 s'inaugurava aquest petit establiment de no més de 9m2 per oferir patates i frankfurts després d'haver estat merceria i botiga de souvenirs, cinquanta anys més tard es continuen oferint patates, frankfurts i també hamburgueses i entrepans d'altra mena. Darrera el taulell hi trobem ara Dani Castellanos, la tercera generació després de la seva àvia i del seu pare, Fernando Castellanos o el patatero.

Des del 1963 La Nansa, carrer Carreta 24, obre les portes per complaure clients amb una cuina tradicional i de proximitat. Lluny del camí que el món de la cuina ha agafat al món La Nansa es manté a contracorrent amb una cuina de sempre, un ritme pausat i oferint calma i qualitat per damunt de la sofisticació. Antoni Rafecas va seguir el llegat de la família de Piera, d'on prové, amb un restaurant que obre per fer clients més que no pas diners, que juga i busca en les arrels culinàries locals i que treballa per mantenir-se més que no pas per créixer.

Aquest any aquesta petita botiga de discos ubicada al capdamunt del carrer Major complirà 33 anys, darrera el taulell hi ha Leiria Joaquin, un sitgetà d'origen angolès que assegura que sense música no se sent bé i per aquest motiu manté la botiga oberta i sobreviu en un món on els vinils i els cd's són gairebé objectes de col·leccionista.

La història comercial de Marina Nadal comença amb la botiga 'Ipanema' al carrer Major, però 'Zappa' (batejada així en honor del músic Frank Zappa) ha estat la seva vida, fins i tot ara quan comença a veure l'activitat de la botiga des de la barrera. Al carrer de la Bassa Rodona, 'Zappa' -que obre amb el bon temps i tanca quan el dia s'escurça- és un clàssic que vindica el producte de qualitat i el tracte personalitzat. Aquesta història es remunta al 1975. Des d'aleshores, i sobretot els darrers anys, els hàbits de compra han canviat molt i costa de fer entendre que la qualitat té un preu.

Amb gairebé 100 anys de vida fem un repàs per la vida de la Ferreteria Sales de la mà de Josep Sales la tercera generació al capdavant d'aquest establiment que va néixer al carrer Major, 8 i que des de fa anys atén al carrer Hort Gran, 12. La història de la ferreteria s'explica, en bona part, a través dels productes que s'hi han venut, més enllà de femelles i cargols els electrodomèstics i les novetats tecnològiques han estat protagonistes en la història d'aquesta ferreteria en la que s'hi han viscut, i encara s'hi viuen, multitud d'anècdotes lligades al progrés social de la vila.

El lligam amb l'ebenisteria de la família Yll es remunta més de cent anys enrere i arriba fins l'actualitat de la mà de Joan Yll i el seu cosí David que mantenen el negoci i l'ofici, dues dificultats en els temps que corren. Més enllà de grans marques sueques la família Yll manté la botiga de mobles en ple centre amb l'aparador sempre decorat per la Carme Barra, una venedora nata que atén amb estima i cura tothom que hi entra. El valor afegit d'aquesta botiga és el que era, un servei tècnic personalitzat i una atenció distingida, i sembla que funciona perquè noranta tres anys després la botiga es manté ben viva i ara fins i tot amb plena revifalla dels mobles arran del confinament i d'estar més a casa. De la botiga, de Sitges i de l'ofici en parlem amb Joan Yll i Carme Barra.

La Boutique Glòria ha baixat persiana a les portes dels 47 anys de vida i deixa orfe, sobretot, les clientes de talla gran, un públic real però amb poca oferta on triar a la vila. Glòria Marrugat s'acomiada de la botiga per dedicar temps a la mare, Glòria Argenté, però no marxa sense abans demanar més unió entre botiguers i conscient que la situació és difícil i que els propietaris de locals haurien d'ajudar.

Després de més de quaranta anys a la llar d’infants El Patufet, Patricia i Angi senten un profund agraïment a Sitges i a les famílies que van confiar en elles com a educadores. La pandèmia ha accelerat el seu pla de futur i les ha obligat a tancar una de les llars d’infants més emblemàtiques i antigues de Sitges. Ubicada al carrer espalter El Patufet diu adéu però deixa una […]

Carmen Requena i Carmen Andreu són dues de les tres generacions que han estat al capdavant de la Merceria Requena al carrer Àngel Vidal. Setanta anys després de la seva inauguració l’establiment es manté amb la filosofia de sempre, un negoci familiar, que mira per conciliar la vida de les que hi treballen i que es nega a obrir festius i diumenges, fet que, en els temps que corren, és […]

L’estanc número 2 de Sitges, ubicat al carrer Sant Francesc, té darrera una llarga i soferta història. Mariona Pujol n’és ara la propietària després d’anys de lluita per mantenir el negoci familiar en el que durant anys hem vist darrera el taulell, Magda Bosch, la seva mare. Totes dues ens parlen de la història d’aquest establiment, probablement centenari, que continua viu malgrat les dificultats burocràtiques, familiars i emocionals. Escolteu-les  https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2020/01/20/botigues_20012020.mp3

Amb pena però amb la satisfacció d’haver-ho intentat Lolita Vilalta s’ha emportat l’escola de ball, fins ara ubicada al carrer Rafael Llopart, a la Rambla del Garraf, a Sant Pere de Ribes. El trasllat és fruit de la voluntat de fer créixer l’escola i obrir-la a noves disciplines, quelcom que requeria d’un espai amb característiques difícils de trobar a la vila. L’alegria d’ampliar el negoci du implícita la pena de […]

Després de quaranta anys, Clotilde i Cristina Güell Roviralta s'acomiaden de la joieria Roviralta. L'ofici, herència de la mare, els va atrapar gairebé sense voler i el van fer créixer fins a convertir-se en la joieria de referència del Cap de la Vila. Arribada l'hora de jubilar-se, i en ple tràmit de traspàs de la botiga, que mantindrà el nom però no a elles, hem conversat amb les germanes sobre el món màgic de la joia al que s'hi han dedicat professionalment tota la vida amb dissenys propis i amb la passió i la il·lusió d'algú que estima allò que fa.

Josep Antoni Fontanals s'ha passat la vida envoltat de pernils, i de fet en menja a diari i en du sempre a sobre si viatja a l'estranger. És l'anècdota curiosa d'una entrevista a un treballador incansable que, junt amb la seva dona, Lola Navarro, celebra els 50 anys de vida de Xarcuteria Fontanals que ara gestionen els fills. Malgrat el producte continua sent el mateix Josep Antoni considera que els fills ara saben viure més enllà de treballar.