Un ple extraordinari de l'Ajuntament de Sitges sobre educació va servir perquè totes les forces polítiques del consistori consensuessin una proposta que passa per la reclamació d'una escola institut a Sitges amb l'objectiu de resoldre l'emergència educativa fruit del creixement continuat del nombre d'alumnes, no previst per la Generalitat, i que ha tensionat la vida dels centres públics actuals a Sitges. També es va demanar una diagnosi clara de la situació per part del departament d'educació, inversions als quatre centres públics de primària per pal·liar els problemes del desdoblament de línies -i que inclogui la possibilitat d'ampliar l'escola Agnès de Sitges-, i noves línies, tant de secundària a l'institut Benaprès, com de batxillerat. En aquest sentit, els polítics també varen coincidir que crear una línia nova a l'Utrillo no és una solució, sinó un pedaç per pal·liar l'emergència. A més, es va reclamar aclarir la situació educativa de les Botigues i Garraf com a zona especial. L'aprovació de la moció, instada per la majoria de l'oposició (Junts per Sitges, Guanyem Sitges, PSC-el Margalló, Vox i PP), va venir precedida d'un llarg debat en què els grups proposants no va estalviar retrets pel que consideren immobilisme del govern fins que la situació ha estat insostenible, mentre que els partits que donen suport a l'alcaldessa van atribuir el problema a la deixadesa de planificació del govern català i a la situació general de l'educació. Aurora Carbonell es va comprometre, a petició de Mònica Gallardo, a demanar una reunió urgent amb el govern català per exposar les conclusions del Ple i reclamar solucions i terminis, i a més, va oferir que la comissió que es constituirà amb la comunitat educativa consensuï un Pacte Local per l'Educació.

Un Ple més suau en les formes, però igualment dilatat en la duració i espès de contingut, va tornar a posar ahir sobre la taula l'emergència educativa que viu Sitges. Les tres directores i el director dels quatre centres de primària de Sitges van tornar a exigir solucions al departament d'educació de la Generalitat, unes solucions que passen per una nova escola, o fins i tot un institut-escola, després d'anys de manca de previsió i abandonament. Ho van fer com a resultat d'una moció recolzada per la totalitat del plenari, i que precedirà a un ple extraordinari, instat per l'oposició, i que es convocarà el proper 10 de juliol. La picabaralla política no va obviar la contundència del nou director de l'escola Miquel Utrillo, quan va definir com a monstruositat la solució del govern català d'assignar una tercera línia al seu centre. I es va alertar sobre el problema, que en molt breu arribarà als dos instituts de secundària. Ha acabat el curs, però la bomba de rellotgeria dels equipaments educatius sembla haver esclatat definitivament.

En una contundent intervenció en l'apartat de precs i preguntes -que es va avançar aprofitant un dels recessos del ple municipal- les directores de les escoles de Sitges van exposar una carta que alerta del que defineixen com un 'estat d'emergència educativa' vinculada a la incapacitat dels centres per assumir el nombre de criatures que es matriculen, amb totes les conseqüències que això suposa. Les directores exposaren un rosari de greuges difícilment rebatible: aules amb les ratios tensionades, zones comunes saturades, biblioteques tancades per encabir-hi classes... Tot plegat en el marc d'un escenari de futur concluent: de cara al curs vinent hi haurà 9 grups desdoblats repartits entre tots els centres, que suposaran, de facto, una escola d'una línia plena d'alumnes. D'aquí que, a més de reclamar amb urgència la construcció d'un nou centre, els directors denuncïin el fet que en el seu dia l'escola Agnès es plantegés com a centre d'una única línia, demostrant una absoluta manca de previsió i ceguesa davant d'una realitat que ja es percebia aleshores. El problema, ara, rau en saber on es podrà escolaritzar tota aquesta quantitat de canalla. Segons es va dir, el departament d'ensenyament proposa situar un mòdul a cada escola, quelcom que les directores no contemplen en absolut donada la saturació dels centres. La intervenció de les directores, aplaudida per tot el plenari sense excepció, fou resposta pel regidor d'ensenyament, Albert Olivé-Rodés i l'alcaldessa Aurora Carbonell, que assenyalaren que, finalment, la delegació territorial del departament d'ensenyament de la Generalitat ha reconegut l'existència del problema i enviarà un informe a la seu central, mentre el govern es compromet a continuar insistint i apel·la a fer-ho amb la comunitat educativa.

En una sessió de gairebé quatre hores, desenvolupada en general en el marc d'un ambient més contemporitzador i proactiu, ahir es va celebrar al saló de plens el debat sobre l'estat del municipi, establert pel reglament orgànic municipal, perquè tant l'equip de govern com l'oposició puguin fer balanç de la gestió de l'Ajuntament durant el darrer any. Us oferim, singularitzades, les intervencions inicials de tots els portaveus, i tota la segona part del ple, durant el qual els regidors del govern varen respondre i s'establí un segon torn de paraula.

El ple ordinari d'abril aprovà quelcom que esperen moltes associacions i entitats de fa temps: els diners corresponents als ajuts i subvencions, que sumats a les quotes de manteniment de serveis, importen un total de 2,5M€ desglossats en cinc dictamens, que agrupen 78 expedients diferents de modificacions de crèdit. Tot plegat en el marc d'un debat en el qual el govern va agrair les aportacions de Guanyem Sitges, PSC-El Margallo i Fets per Sitges i la responsabilitat del plenari per aprovar els punts a debat, però també bona part de la oposició li va retreure al govern la incapacitat per poder aprovar el pressupost d'enguany. En un principi, aquests 78 expedients havien de formar part d'un únic dictamen, però durant la junta de portaveus celebrada la passada setmana, i a iniciativa de Vox, la oposició demanà que es presentessin d'una forma que permetés un debat sobre la seva justificació. Al final, la reformulació tampoc no agradà tothom, per bé que els punts foren aprovats per àmplies majories.