Aurora Carbonell reconeix que caldrà que l’Ajuntament demani crèdits si vol ajudar tothom, malgrat tenir un romanent de tresoreria de més de 30M€.

Els diners no són infinits, va dir l’alcaldessa Aurora Carbonell en cloure la cimera del pacte local per a la reactivació econòmica de Sitges. S’amuntega a la porta de la institució l’evidència de saber que tothom necessitarà ajudes, i que, sense la possibilitat de desbloquejar el romanent de tresoreria de més de 30 milions d’euros, l’Ajuntament es veurà abocat a demanar crèdits als bancs per poder-les satisfer. Carbonell ha fet un bon balanç de la cimera, creu que cal agilitzar encara més el funcionament dels processos administratius per a resoldre les sol·licituds d’ajudes, anuncia que el conseller Calvet ha respost negativament al prec de les alcaldesses del Garraf de rebaixar els preus del peatge de la C-32 i creu que el projecte de l’autòdrom no ha de ser necessariament bó pel turisme, però admet que respectarà la decisió de l’Ajuntament de Ribes.

Escolteu-la

Carlos Prieto, de Sitges comerç, demana a l’Ajuntament que pugui agilitzar els ajuts a autònoms abans no arribi el proper ple.

Confia en l’esforç de tothom per sortir d’aquesta situació, però també reconeix que hi ha hagut negocis que des d’un primer moment li van comunicar que no tornarien a obrir, per no poder assumir les despeses relacionades amb la crisi. Carlos Prieto demana a l’Ajuntament que agilitzi les tramitacions d’aquells expedients que han quedat aturats per una qüestió de forma i que no poden esperar a la celebració del ple de maig per a poder desbloquejar-se, perquè hi ha moltes families que depenen d’aquests ajuts.

Escolteu-lo

Sara Águila: “Menys política, més acció, més reacció, més respostes i més solucions, i no tanta ‘verborrea'”

La llista d’espera és llarga…. llarguissima. Fins d’aquí dos mesos.. Com tants d’altres negocis, Tomás Peluquerias, la perruqueria/centre d’estètica de Sara Águila, ha hagut d’adaptar-se a la nova normalitat. S’ha hagut d’invertir en EPI’s i mesures de seguretat, no hi ha hagut ingressos, no hi haurà vacances, i hi ha feina, però s’exerceix entre la satisfacció d’haver pogut obrir, i la tensió de treballar pendent de tantes coses a l’hora. Així ha viscut i viu la Sara el camí cap a la nova normalitat.

Escolteu-la

Montse Aleacar: “No sé com passarem l’hivern”

Ni ho vol pensar massa. Prefereix centrar-se en el fet d’haver pogut obrir Can Cubillos, perquè per la resta el panorama no està per llençar massa coets. Des de la botigueta del carrer major, entre sabates, mascaretes i desinfectants, Montse Cubillos ens explica la seva experiència.

Escolteu-la