A la vora de la mar, a l’anomenada costa vermella, un poble petit, d’uns 4500 habitants, situat entre Portbou i Cotlliure. A Banyuls de la Marenda, o Banyuls-sur-mer si ho preferiu, el Coronavirus no ha arribat amb la força d’altres indrets, però moltes persones grans ho passen a casa, perquè l’hospital queda lluny. Allí, Cisco Arbonés viu la feina anant de casa en casa, essent testimoni de primera línia de la vida i la mort. A aquest racó de món de França tampoc no van arribar les EPI’s quan tocava, i si que varen arribar mascaretes FFP2 tan caducades que es desintegraven a la cara. A aquest racó de món de França els professionals sanitaris tampoc no estan valorats com caldria. I des d’aquest racó de França en Cisco Arbonés reflexiona sobre la importància que té que mantinguem una bona actitud davant l’amenaça de la Covid-19.
Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges (foto Jaume Andreu)
Ara mateix, el camp de rugby de Santa Bàrbara ja és història i amb la tristesa de no haver pogut acomiadar l’emblemàtica instal.lació, el Rugby Club Sitges afronta el futur amb aquella barreja de sentiments. D’una banda, amb tota la il.lusió del món per veure que, més tard o d’hora, la temporada vinent podran estrenar el nou camp a la zona de Pins Vens, però amb aquell punt d’incertesa sobre com i de quina manera afectarà la Covid-19 en l’economia dels clubs i les famílies. Si tot va bé, les obres del nou camp podrien estar enllestides el proper mes de setembre, però el terreny de joc es podria començar a utilitzar a mitjans d’agost. En el record, però, hi quedarà Santa Bàrbara i la seva mística. Una instal.lació on el Rugby Club Sitges ha pogut forjar la major part de la seva història i on ha permès crear aquest teixit associatiu entre els que formen part del club. De tot plegat, en parlem amb Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges.
Les circumstàncies familiars el portaren prop de Londres, al domicili de la seva filla i el seu gendre. Era la setmana anterior al decret de l’estat d’alarma. I des d’aleshores, al Regne Unit també han passat moltes coses. Les millors han vingut de la capacitat de moltes petites empreses d’adaptar-se a la venda on-line i al servei a domicili, i també les iniciatives des del voluntariat veïnal. Allí s’aplaudeix als sanitaris un cop per setmana, i la sanitat pública tampoc és com la d’aquí… Ens ho explica en Ricard Cols, un dels nostres tertulians habituals dels dimarts.
