Albert Bertran, gerent del port d’Aiguadolç, preveu una recuperació molt ràpida quan hi hagi tractament o vacuna per la Covid-19, però admet que serà complicat aguantar i demana que Sitges es plantegi allunyar-se de la massificació turística.

El port d’Aiguadolç, com tots els ports, viu una paradoxa: la llei obliga a mantenir el servei permanentment obert, però els usuaris no hi han pogut accedir per mor dels condicionants que defineix l’estat d’alarma. Això ha obligat a posar en marxa un ERTO parcial, i a fer mans i mànigues per mantenir la concessió enmig de la crisi sanitària. Albert Bertran, que a més de gerent d’Aiguadolç és el president de l’associació catalana de ports esportius, creu que, un cop s’hagi trobat el tractament o la vacuna per la Covid-19, la recuperació serà molt ràpida. El problema rau en com aguantar fins que arribi aquest moment. A la vegada, Bertran demana que, aprofitant la conjuntura, Sitges replantegi el seu model turístic i l’allunyi de la massificació.

Escolteu-lo

Confinar, cribar i, sobretot, confiar. Els tres verbs del ministre de salut d’Andorra, Joan Martínez Benazet, per afrontar la crisi de la Covid-19

Fill del doctor Joan Martínez Sardà, i pneumòleg com ell, i nebot del doctor Josep Antoni Martínez Sardà, odontòleg i alcalde de Sitges. Joan Martínez Benazet, que va arribar a Andorra el 1987, s’ha enfrontat a un repte com és el de contenir la crisi de la Covid-19. Andorra és un estat petit, però amb una mobilitat molt gran. La crisi, doncs, va començar quan es combinaren dos factors clau: la presència de turistes que venien d’arreu del món, amb l’arribada de moltes families andorranes que tornaven de viatge. I en ambdos col·lectius hi havia persones contagiades de Covid-19. Martínez exposa amb claredat i convicció el criteri del govern, que es resumiria en tres conceptes: confinar a la població, fer els tests necessaris per a saber l’estat en el qual es troba cadascú, i mantenir-la informada diariament responent a tots els dubtes. Això ha permès no decretar cap estat d’alarma i obrar, només, a partir de les recomanacions. El ministre de salut reconeix que ha ajudat en la gestió de la crisi la unitat de tots els partits polítics a l’hora d’abordar-la. Andorra té comptabilitzats 760 casos fins avui, 576 pacients curats i 49 defuncions (entre les hospitalàries i les comptabilitzades per les funeràries). Ens ho explica.

Escolteu-lo

La cova del Gegant amagava les restes de linx més antigues o la primera prova d’una falsificació a la península ibèrica

La cova del Gegant, situada als Colls, continua oferint sorpreses als investigadors. La darrera és que l’estudi de les nombroses restes animals trobades en un petit estrat de 5 centímetres ha permès constatar l’ús reiterat de l’indret per part del linx ibèric durant el paleolític. L’estudi, del que han participat investigadors de diverses universitats, s’ha publicat recentment, i és el darrer sobre un espai arqueològic especialment dens en troballes d’una forquilla temporal molt àmplia. Així, l’any passat es va revelar que a la mateixa cova es van descobrir peces d’ambre prehistòric falsificades, les primeres falsificacions constatables a la península ibèrica. D’aquest llarg procés d’investigació, del que mossèn Santiago Casanova va posar les primeres pedres fa més de mig segle, n’hem parlat amb Joan Daura, del grup de recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona.

Escolteu-lo