Necessitem la música. No oblidem als qui la fan. Cinc reflexions des del confinament: les d’Oriol Nebleza, Pinyu Martí, Sergi Ramírez, Joan Pinós i Jaume Freixes.

Vivien, des de sempre i en comptades excepcions, ficats dins d’un marc laboral fràgil. I la crisi ha acabat consolidant aquesta fragilitat que ha caigut de forma contundent sobre músics, artistes i tècnics vinculats al món de l’espectacle. Avui us deixem cinc testimonis que coincideixen en alguns arguments essencials. Cal una regularització professional dels treballadors del sector per a que puguin rebre aquells ajuts que es donen per justificats i necessaris en altres àmbits. Cal que administracions i empreses puguin cercar alternatives abans de suspendre actuacions i apostin pel talent local tan bon punt la recuperació es posi en marxa. I, finalment, cal que resituem la música, i la cultura en general, a l’alçada del que ha significat per a tots i totes nosaltres al llarg d’aquest periode de confinament.

Oriol Nebleza és músic de l’orquestra Metropol, una de les cinc grans formacions que es dediquen a la música de ball a Catalunya, i que, com totes, ha vist saltar de la seva agenda totes les cites del calendari. Fa dos mesos que no hi ha ingressos, tampoc no arriben ajuts, i plana la incertesa sobre com es gestionarà tot en el futur. El dia a dia, en conseqüència, no és fàcil.

Escolteu Oriol Nebleza

Fa un any, Pinyu Martí estava implicat en el projecte del CD dedicat a l’època del Harlem group del seu pare. El 14 de març, l’agenda es va aturar i reconeix que si no fos per tota la feina vinculada a l’àmbit de la docència, no seria fàcil aguantar una situació així. Fa valer la reflexió del gran Francesc Burrull a l’hora de dir que els músics avui estan pitjor que fa anys, reclama que d’una vegada l’administració reconegui als professionals del sector, i afirma convençut una veritat: la música és l’aliment de l’ànima, i l’ànima també cal cuidar-la.

Escolteu Pinyu Martí

Tots els músics s’han acostat a les xarxes durant el confinament, fent propostes de tota mena. A Sitges, qui ha tingut una presència diària continuada, fins fa ben poc, ha estat Sergi Ramírez. En Sergi, que va decidir no mirar l’agenda per no posar-se negatiu, vol veure el vas mig ple, creu que ens cal aprendre d’allò que hem viscut i vivim i demana als qui manen que la cultura no sigui utilitzada per a posar-se la medalla de torn. Dissabte torna a la càrrega amb un primer concert a La Cucanya.

Escolteu Sergi Ramirez

A Joan Pinós el confinament l’ha enxampat amb dos projectes discogràfics que han acabat sortint enmig de l’estat d’alarma. El de Llums, sons i emocions, destinat als més menuts de la casa, i Roaring twenties, el CD dels Apocadixie Cotton Pickers amb temes del repertori dels feliços anys 20. Pinós va més enllà de la reflexió sobre la situació dels músics i de la cultura i, sense defugir-la, acaba exposant la vulnerabilitat del model social en el qual vivim..

Escolteu Joan Pinós

I el nostre recorregut acaba amb en Jaume Freixes, un dels membres del grup sitgetà K-Liu. De moment, cal esborrar la imatge dels concerts d’estiu tal i com els coneixiem fins avui. Per tant, és un bon moment per a fer treball intern i per pensar en diferents maneres de reinventar-se a través de les xarxes, abans de tornar a trepitjar els escenaris.

Escolteu Jaume Freixes