|
|
|||
|
El proper dilluns 17 ja es podrà trobar als comerços el nino de goma de la La-ia, la geganta mora de Sitges, que ja està disponible al web de Davallada. L’empresa sitgetana, que va començar fa cinc anys amb la figura del gegant de la vila, ofereix avui 36 figures de gegants i bestiari d’arreu de Catalunya, conegudes per la seva especial atenció als detalls. Amb Edgar Comas fem balanç d’aquests primers cinc anys, i parlem de la La-ia, que està dedicada a Josep Pascual, en Cano.
No hi va haver Sant Jordi de debò, es va intentar amb un Sant Jordi a ple estiu, però les editorials no han canviat la planificació de novetats per l’inici del curs. Més aviat n’hi ha més que mai si hi afegim aquelles que no es varen poder presentar per Sant Jordi. Amb la Rosanna Lluch comentem els llibres que estan sortint més aquest estiu i les novetats que ens esperen per d’aquí quinze dies.
La troballa de la transcripció que mossèn Pau Ferret, vicari de Sitges entre 1914-1916, va fer de la llibreta de les confraries de Sitges del 1693 i d’altra documentació avui desapareguda, ha descobert la que, fins avui, és la prova documental més antiga de l’existència dels balls populars a Sitges, i concretament del ball de bastons. El 1727 la confraria de Sant Elm va pagar 7 lliures per contractar lo ball de bastons a la celebració de la seva festa el 2 de juny. Per tant, la troballa permet situar l’existència del ball de bastons a Sitges 124 anys abans de la data més antiga fins avui documentada, que es referia a la presència dels bastons al Vinyet el 1851, i 7 anys abans de la data en la qual es documenta la presència de los balls forasters a la vila, referenciada el 1734. Ens explica tota la història l’estudiós de les festes locals Eduard Tomàs.
I això pot suposar plantejar límits d’aforament als espais naturals, o deixar que la natura marqui el devenir de les platges i es plantegi una explotació més mesurada de determinats serveis. Biodiversitat Sitges creu que la vila ha perdut massa anys malbaratant la possibilitat d’invertir part dels beneficis que ha generat el seu principal motor econòmic en polítiques de protecció de l’entorn natural. Ara, amb la recentment aprovada nova legislació mediambiental, que s’afegeix a les exigències que comporta el fet que bona part del nostre entorn natural estigui integrat a la xarxa Natura 2000, el marc normatiu apunta cada cop més a la necessitat de polítiques de contenció i de reversió del model turístic existent fins avui. Amb Jesus Coines, de Biodiversitat Sitges, hem reflexionat sobre aquestes qüestions.  Imatge de l’Ofici i renovació del Vot del Poble d’enguany a VNG (foto Eix Diari) Agost és, per excel.lència, el mes de la gran majoria de festes majors arreu de Catalunya. A les portes de la Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges, alguns pobles i ciutats ja han pogut viure la seva en un format molt diferent al que es fa habitualment. Ciutats com Reus o Vilanova i la Geltrú han pogut superar amb bona nota la celebració de Sant Pere, en el cas dels reusencs, i Les Neus, en el cas dels vilanovins. Amb en Txatxi Gómez en parlem de tot plegat i una reflexió per damunt de tot: cal que celebrem, malgrat tot el que ens toca viure avui, les nostres festes majors.
Hi ha un abans i un després de Corpus i de la Festa Major de Sant Pere de Ribes. Així ho ha reconegut Agustí Marcet, president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, amb qui hem compartit la prèvia d’una Festa Major que demanarà molt a tothom saber estar i comportar-se davant d’una situació tant excepcional com la que ens toca viure. Marcet ha volgut destacar la bona resposta que en el seu dia van tenir els caps de colla dels balls quan la comissió va plantejar una festa sense la presència de balls i músiques al carrer. En qualsevol cas, el president de la comissió de Festa Major i Santa Tecla ha reconegut que han estat uns mesos difícils i que, sense tenir-ho mai clar del tot, van preferir plantejar sempre una festa major de màxims i anar retallant. Agus Marcet també té molt clar que la comissió no prohibeix res a ningú, però ha demanat responsabilitat i seny, i ha convidat als sitgetans a viure-la d’una manera més íntima. De cara a Santa Tecla, la comissió es planteja poder fer una exposició de l’imatgeria festiva ja que, segons el president, per la Festa Major no han sabut trobar un espai adient i, a més, els Gegants Americanos es troben a dia d’avui en ple procés de restauració a Reus. Agus Marcet també ha avançat que l’autor del cartell, José Rentero, el podrà tornar a fer, si ell vol, l’any vinent.
Demà dimarts, 11 d’agost, els Museus de Sitges estrenen una nova proposta en el marc de les tradicionals activitats del Sitgestiu. Amb el nom de Ronda de nit. De com viuen junts, sota els estels de Sitges, el centre històric i l’art contemporani, la visita passeja pels entorns de l’antiga muralla de la vila, pel carrer d’en Bosc, i entra a la fundació Stämpfli d’art contemporani, per acabar a les seves terrasses que tenen una vista esplèndida de tota la zona del casc antic. La visita començarà a les 21h en català, a les 21:15h en anglès i a les 21:30h en castellà, i els tiquets es poden adquirir al web dels museus de Sitges. En Ferran Martínez ens n’explica els detalls.  El cartell, obra de l’artista José Rentero Sense cap mena de dubte la d’aquest 2020 serà una Festa Major i una Santa Tecla recordades per l’actual context socio-sanitari. Enguany no hi hauran els balls al carrer ni podrem escoltar les músiques en directe i s’han suspès la gran majoria dels actes que conformen les famoses i conegudes 36 hores. Malgrat tot, la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, amb Agustí Marcet al seu capdavant, han volgut presentar el programa i un cartell que ha estat obra de l’artista sitgetà José Rentero. S’han mantingut alguns actes com el repic de campanes, els 21 morterets o l’ofici de Sant Bartomeu a la parròquia. També es podran escoltar els versos de les tres colles de diables a la ràdio o anar a veure Sant Bartomeu, que restarà exposat a l’altar de l’esglèsia parroquial. A més, la comissió ha decidit crear un concurs de balcons convidant els sitgetans a decorar-los amb elements festamajorencs i ha volgut que l’ofrena a Sant Bartomeu la faci una representació del personal sanitari. Això sí, tant comissió com responsables municipals han demanat que es pugui celebrar la festa sense posar en risc la seguretat de tothom i que tampoc es faci un mal ús de cap element que tingui a veure amb els balls o l’imatgeria festiva. En l’acte de presentació d’ahir al Centre Cultural Miramar varen intervenir Agustí Marcet, president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla; Sílvia Andreu, membre de la comissió; David Martinez, regidor de Tradicions i Festes; i l’alcaldessa Aurora Carbonell.
Veuen el futur amb un punt d’incertesa malgrat ser estudiants brillants. La Thaïs Matas i el Mario Vilar, ambdós alumnes de l’Escola Pia, han superat les proves de la Selectivitat amb unes notes excel.lents. I ho han fet després de superar uns mesos de confinament i lluny, per tant, de les aules i del contacte amb professors i companys. Reconeixen que no ha estat fàcil, però que amb esforç i una bona gestió del temps es poden aconseguir un 9’4 en el cas del Mario i un 9’3 la Thaïs. En el cas de Mario Vilar, però, la felicitat ha estat doble ja que recentment ha estat guardonat amb un dels premis de la Universitat de Barcelona arran d’un estudi sobre l’evolució de les platges a Sitges, a través del qual n’ha extret un seguit de conclusions després de fer un exhaustiu repàs a l’evolució morfològica i les conseqüències de les modificacions dels humans (espigons).
En un interessantíssim article publicat a l’Eco de Sitges del passat 10 de juliol, l’historiador sitgetà Ricard Conesa apunta a les vides d’Eugeni Vilardell i de Josep Rahola, dos joves que, com molts d’altres, reberen formació militar al centre de reclutament situat a l’autòdrom de Terramar, abans d’incorporar-se a les files de l’exèrcit republicà durant la guerra civil. Amb Conesa conversem sobre la necessitat que en el projecte previst per l’equipament hi pugui haver un espai de memorial sobre la seva funció durant aquest periode, i sobre el repte de començar a posar fil a l’agulla en la memòria històrica de Sitges durant el franquisme.
A partir del comunicat de tots els grups de l’oposició, en el qual es manifestava que el regidor Jaume Monasterio havia incorregut en impagaments del lloguer de l’habitatge que té contractat amb l’hospital, i que l’alcaldessa Aurora Carbonell -en qualitat de presidenta del patronat de la fundació- i la regidora Júlia Vigó haurien ocultat informació sobre aquest assumpte, aquest matí hem escoltat els testimonis dels protagonistes. Per Jaume Monasterio, Júlia Vigó i Aurora Carbonell, el comunicat de l’oposició respon a una estratègia política que ha vulnerat l’obligada privacitat de les dades i els assumptes que es tracten a les reunions del patronat de l’hospital. Per l’oposició, en paraules de Nacho Rubí, el seu portaveu en aquest cas, l’alcaldessa ha emparat una actitud incompatible amb els valors inherents a l’exercici d’un càrrec públic, i, s’obre la possibilitat de presentar una moció per crear una comissió d’investigació. Escolteu Jaume Monasterio, Júlia Vigó, Aurora Carbonell i Nacho Rubí
Ha estat un objectiu de moltes legislatures i de molts regidors/es. Aquest matí, en sessió extraordinària de ple municipal, l’Ajuntament ha aprovat la desafectació de 8 vivendes de les 12 de les quals consten els dos blocs de les conegudes ‘cases dels mestres’ del carrer Sant Honorat 40-42, per destinar-les a persones amb risc d’exclusió social. La tramitació d’aquesta iniciativa ha estat possible gràcies, en bona part, a la bona predisposició del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La sessió també ha aprovat el conveni urbanístic amb la junta de compensació del pla parcial de La Granja II, gràcies al qual es podrà construir un equipament públic vinculat a l’ermita del Vinyet i a la seva àrea arqueològica propera, i l’inici de la tramitació del projecte executiu per a la millora de l’enllumenat públic al passeig de Les Botigues. Més controvertida ha estat l’aprovació d’un conveni extrajudicial que implica l’Ajuntament amb els propietaris de la urbanització de las terrazas de Sitges, en un procés urbanístic que havia aconseguit un acord entre ambdues parts el 2011 i que, per un cúmul de circumstàncies no es va arribar a complir, i ara els propietaris se senten víctimes d’una gestió que els obligarà a pagar a ells i a l’Ajuntament, per la qual cosa han obert una reclamació patrimonial contra la institució. |
       |
||
|
Copyright © 2020 Ràdio Maricel de Sitges - Tots els drets reservats |
|||
