El ple aprova un pressupost expansiu que incorpora un fons extraordinari d’emergències, i una modificació urbanística exprés per complir una resolució judicial no resolta en 10 anys.

Una de calenta i una de freda durant la sessió extraordinària de ple municipal celebrada ahir, en la qual es portava a aprovació el pressupost del 2021 i, per urgència, una modificació urbanística per complir una resolució judicial que l’Ajuntament havia d’haver complert fa 10 anys enrere i que, incomprensiblement, encara no ho havia fet.

L’Ajuntament ha aprovat un pressupost pel 2021 de 52 milions d’euros amb els vots a favor dels grups del govern, l’abstenció de Comuns Verds i Nou Horitzó i els vots en contra de Junts per Sitges i Ciutadans. L’alcaldessa Aurora Carbonell i la regidora d’hisenda Carme Almirall varen defensar uns comptes expansius, que volen garantir la continuïtat dels serveis municipals i donar suport a la ciutadania i al teixit empresarial. En aquest sentit, Carbonell i Almirall varen destacar els més de 8 milions d’euros destinats a un fons extraordinari d’emergència social, que proposarà ajuts a l’habitatge, al sector turístic, al sector cultural i esportiu, a la promoció econòmica o a les residències entre altres àmbits. D’aquests 8 milions, la meitat ja estan comptabilitzats en el pressupost ordinari, i la resta provindran del romanent de tresoreria del qual l’Ajuntament en podrà disposar arran de la decisió del govern central de permetre als ens locals que puguin utilitzar-los durant aquest exercici, tot eliminant la regla de despesa que fins avui n’impossibilitava el seu ús. El govern també aposta per un augment en les inversions, que s’acosten als 10 milions d’euros, però sense descabalcar l’equilibri de les finances, perquè també es preveu una disminució dels ingressos arran de la situació econòmica generada per la crisi de la Covid-19. A diferència de l’exercici de l’any passat, enguany la regidora d’hisenda va anunciar la creació d’un grup de treball de seguiment del pressupost en el qual hi participaran tots els grups polítics presents al ple municipal.

A diferència de les darreres sessions plenàries, el to del debat aquesta vegada fou més conciliador, probablement perquè tothom és conscient que, malgrat l’enorme impacte d’aquesta crisi, l’Ajuntament està en bona posició econòmica per poder-hi fer front amb unes certes garanties. Tots els grups destacaren la voluntat de la regidora Carme Almirall per atendre les seves aportacions, per bé que Carme Gasulla va retreure a l’alcaldessa les  declaracions que pronuncià arran del darrer ple, en les quals titllava l’oposició d’obstaculitzadora. Junts per Sitges plantejà la crítica més contundent, argumentant que, tenint en compte el romanent de l’Ajuntament i la situació crítica a moltes llars sitgetanes, el govern podia plantejar-se mesures per agilitzar el pagament dels ajuts, a través d’un endeutament assumible. Rafel Font assenyalà que el fons de contingència es queda curt i que el govern no s’atreveix a dir a la ciutadania que ni al gener, ni al febrer, ni al març, ni a l’abril es podran donar els ajuts que s’anuncien per la impossibilitat de gestionar-los amb rapidesa. Per la seva banda, tant Manuel Rodriguez de Ciutadans, com Carme Gasulla de Comuns Verds, lamentaren que encara estiguin per executar més de 13 milions d’euros del pressupost del 2020, en el que consideraren un exemple de mala gestió, i Nacho Rubí, de Nou Horitzó plantejà les propostes del partit que el govern ha aprovat o denegat, mentre admetia que l’abstenció del seu grup ha estat més per un criteri de l’assemblea del partit, que no per un criteri personal que estaria més proper al vot en contra.

Escolteu el debat del pressupost 2021

Un debat més agre fou el que va propiciar el segon punt de l’ordre del dia, entrat per urgència, com era l’aprovació provisional d’una modificació del pla general d’ordenació urbana, corresponent a una zona situada entre el carrer corts d’Aragó i l’antic parc aquàtic. La modificació ha de resoldre dues sentències emeses pel Tribunal Superior de Justicia de Catalunya fa 10 anys, i que aleshores declaraven nul de ple dret el desenvolupament urbanístic que preveia per aquest sector el pla general aprovat el 2006, tot ordenant a l’Ajuntament que en sis mesos presentés una proposta de modificació per aquell pla parcial. Aquelles dues sentències responien a dos recursos contenciosos administratius que els propietaris dels terrenys varen presentar l’any 2007 contra la comissió d’urbanisme de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges, perquè entenien que el planejament urbanístic deixava aquesta zona en un greuge comparatiu respecte els criteris d’edificabilitat i de viabilitat que tenien els plans parcials que l’envolten. El passat mes de desembre, i vist que deu anys després l’assumpte seguia sense resoldre’s, el jutge va enviar una interlocutòria a l’Ajuntament comminant-lo al compliment immediat aquesta sentència, donant de termini l’11 de gener i, fins i tot sense aplicar els procediments preceptius per aquests casos, com serien, per exemple, l’exposició pública de la proposta.

El debat cavalcà entre dos posicionaments. Per un costat, el reconeixement que l’Ajuntament ha deixat passar 10 anys sense resoldre la qüestió. I, per l’altre, el posicionament crític d’alguns regidors, entre ells el regidor d’urbanisme Eduard Terrado, sobre si un jutge pot obligar a aprovar un planejament que menysté l’interés general. I és que el govern va exposar dues propostes: una primera -que considerava inacceptable- en la qual es contempla que un 40% del terreny es pugui dedicar a la construcció d’equipaments terciaris, amb la possibilitat d’edificis de planta baixa + 6 o 7 plantes. I una segona que, com a mal menor, substituïria part d’aquest sostre terciari per 10.000 metres quadrats de sostre residencial, 6000m2 dedicats a renda lliure, i 4000m2 a vivenda de promoció pública (amb un 50% dedicada al lloguer i un 50% a la compra). En definitiva, la proposta que ha de satisfer la interlocutòria judicial aposta per evitar la construcció d’edificis alts, a canvi de poder construir vivendes que, obviament, incrementen la viabilitat econòmica de la zona.  Comptat i debatut, amb major o menor disposició, l’alcaldessa, els regidors del PSC, de Junts Per Sitges, de Ciutadans, i de Nou Horitzó van assumir l’aprovació d’aquesta proposta com un acte de responsabilitat vers la institució -que es podria veure compromesa si no es compleix la interlocutòria judicial- mentre que Carme Gasulla i els regidors de Guanyem Sitges varen votar en contra, per entendre que la proposta del govern és una porta oberta a l’especulació urbanística. La resta de regidors d’Esquerra i els regidors de Sitges Grup Independent es van abstenir. Molts confien en que al tractar-se d’una aprovació inicial es podran incorporar al·legacions que contrapesin les modificacions aprovades.

Escolteu el debat de la modificació puntual del POUM

Escolteu el ple sencer

Escolteu el resum del ple