Coincidint amb el centenari de la construcció, el palau Maricel viurà la rehabilitació més important de la seva història, amb un pressupost de 3 milions d’euros. Vinyet Panyella presenta els actes commemoratius de l’esdeveniment.

cliqueu el gràfic per a tenir la visió de tots els espais de Maricel

Serà una commemoració nacional. Així la considera la Generalitat de Catalunya, i Sitges viurà tot un seguit d’accions culturals a l’alçada de l’esdeveniment. Des d’una exposició que s’inaugurarà el proper mes de novembre, fins a l’edició de publicacions, la digitalització de documentació, tallers escolars i familiars, espectacles teatrals o conferències a l’entorn del context històric de la seva construcció. Però de tot plegat, sens dubte el més important serà la reforma integral del palau Maricel, que comporta la rehabilitació de la seva estructura, la restauració dels incomptables elements decoratius que conté, i la museïtzació del conjunt per a recuperar-ne la unitat conceptual i artística original. El pressupost de l’obra és de 3 milions d’euros, l’executarà l’Ajuntament, i el projecte és responsabilitat d’Albert Bargués i Oriol Pascual. La directora del Consorci del Patrimoni, Vinyet Panyella, presentà el passat diumenge el recull d’iniciatives del centenari, acompanyada per la regidora de cultura, Rosa Tubau i l’alcalde Miquel Forns.

Escolteu l’acte íntegre

Terramar, la ciutat jardí que ha marcat la nostra història compleix 100 anys de l’aprovació del projecte.

El 7 d’octubre del 1918 l’Ajuntament de Sitges aprovà dos projectes que marcarien la nostra història: per un costat la urbanització de Terramar. Per l’altre, la del passeig marítim. De la unió d’ambdues iniciatives en sortiria la imatge icònica de la primera línia de mar de la nostra vila. L’empresari Francesc Armengol i l’arquitecte Josep Maria Martino varen definir perfectament allò que volien: una ciutat-jardí, a la manera de les de la costa blava francesa, però amb personalitat pròpia. Ben aviat, les famílies benestants barcelonines que ja estiuejaven habitualment a Sitges, començaren a comprar terrenys i a fer-s’hi cases…. Cent anys després de l’aprovació dels projectes, Beli Artigas, a través del seu blog Criticarttha iniciat una història per capítols on també son protagonistes noms de l’època que han marcat el desenvolupament de la zona.

Escolteu-ho

El Festival s’acomiada amb Ed Harris i M.Night Shyamalan i amb el film de Kubrick, ‘2001: una odissea de l’espai’, omnipresent

Fotos: Visit Sitges

La 51a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic s’ha acomiadat entregant el Gran Premi Honorífic a dos grans del cinema fantàstic, Ed Harris i M.Night Shyamalan. Dissabte al vespre l’auditori de l’hotel Melià es va omplir per celebrar la gala de cloenda del Festival on s’atorgaven els guardons a tots els premiats en el palmarès d’enguany. El director del certamen, Àngel Sala, va obrir l’acte que continuaria amb l’entrega dels guardons i amb els discursos dels premiats. Els més esperats van ser els del cineasta M.Night Shyamalan, home que ja porta recaptats tres bilions de dolars a tot el món amb les seves pel·lícules i que entusiasma per igual a públic i crítica; i el de l’actor i director Ed Harris, que va ser molt crític amb la realitat nordamericana actual. Per acabar, Douglas Trumbull, el mestre dels efectes especials en la ciència ficció, va elogiar la pel·lícula de Kubrick, 2001: una odissea de l’espai, que s’ha convertit en font d’inspiració per a molts dels que ara es dediquen al cinema fantàstic i que ha estat homenatjada aquest 2018 a Sitges.

Escolteu-ho

Jordi Cubillos ens presenta ‘Fins aquí hem arribat’, un llibre sobre com abordem la mort, escrit conjuntament amb Amadeu Carbó

És un llibret petit, però us podem assegurar que hi trobareu un munt d’apunts històrics i anecdòtics que us interessaran. Jordi Cubillos i Amadeu Carbó plantegen a Fins aquí hem arribat, un estudi sobre com ha canviat la nostra forma d’abordar la mort respecte a com l’assumien els nostres avantpassats, tot fent un repàs històric als costums festius tradicionals i costumistes que, o bé s’han perdut, o bé han canviat el seu sentit, a més d’incorporar una bona colla d’anècdotes, frases fetes i dites populars que tenen a la mort com a protagonistes. L’estudi ha estat editat per Edicions Moreradins de la seva col·lecció l’ermità. En parlem amb Jordi Cubillos.

Escolteu-lo

Una ampliació enlluernadora. Es presenten els nous espais de la fundació Stämpfli, situats a l’antiga casa Serramalera. El vídeo de la visita.

Dissabte 13 d’octubre l’arquitecte Josep Maria Coll i el pintor Pere Stämpfli varen presentar els nous espais expositius de la fundació de l’artista, que han suposat la rehabilitació completa de la casa Serramalera, situada al costat de “Can Mec”, seu del Grup d’Estudis Sitgetans. La intervenció, que ha durat gairebé 3 anys, ha aconseguit afegir prop de 800 metres quadrats d’espai expositiu i d’equipaments que enlluerna veure… Us convidem a viure amb nosaltres la visita amb aquest vídeo de quart d’hora. Ens passegem pel nou soterrani, situat dos metres per sota el nivell del carrer d’en Bosc, la planta baixa, les dues plantes d’exposició, i l’àtic amb una terrassa de singulars vistes.

L’IAB crearà un nou campus a Sitges. Adaia Matas ens presenta els projectes pels propers 10 anys

I afegiran al programa de graus -que acaba d’incorporar el circ- música i cinema. Però les instal·lacions del centre de disseny queden petites. Adaia Matas, la responsable de màrqueting de l’IAB ha desgranat els plans de futur del centre, que acull 300 alumnes de 40 nacionalitats diferents. I entre aquests plans hi ha el d’un nou campus…

Escolteu-la

Festival 2018: “Lazzaro felice” és una maquíssima faula neorealista.

Amb Carles Calvo repassem la jornada d’ahir del festival, que va tenir en Lazzaro felice un moment neorealista que va sorprendre i agradar al públic.

Escolteu-lo

Tilda Swinton i el discurs més emotiu de la primera nit del festival

Tilda Swinton i el premi honorífic del festival

Fou un dia molt difícil per a ella. Però, a la vegada, també fou extraordinàriament emotiu. Tilda Swinton, la protagonista de Suspiria, va protagonitzar un dels grans moments de la gala d’inauguració del festival d’enguany. Arran de la mort del seu pare, el mateix matí de l’inici del certamen, l’actriu evocà les seves darreres hores amb un discurs carregat de sensibilitat. Amb Carles Calvo fem un repàs a les primeres pel·lícules de la programació i amb Joan Tutusaus escoltem alguns dels moments de la gala inaugural, amb les paraules d’Àngel Sala i de la pròpia Tilda Swinton.

Escolteu-ho

Ignasi Domènech ens acosta la figura de Gustau Violet

El cap de col·leccions dels museus de Sitges, Ignasi Domènech, ens acosta a la figura de l’escultor rossellonès Gustau Violet, protagonista d’una gran exposició que es pot visitar fins al 21 d’octubre al museu Maricel. Domènech n’és el comissari conjuntament amb la historiadora de l’art Ester Baron. Violet mai no va trobar encaix en els cercles artístics de París i, sense desvincular-se’n del tot, va preferir vindicar l’art regional basat en la gent, el paisatge i les tradicions. La del consorci del patrimoni és l’exposició més important feta a Catalunya sobre l’art del rossellò, des de l’organitzada a la Sala Parés per Miquel Utrillo el 1905.

Escolteu-ho

Us presentem “No filter”, el primer treball musical de “The pawn of the lost dinasty” darrere del qual hi ha el sitgetà Marc Serrano

Lletres personals i plenes de consciència social, barrejades amb influències musicals molt diverses. Marc Serrano ens presenta el seu primer projecte musical, No filter, sota el nom de The pawn of the lost dinasty. De la seva vocació musical i dels projectes de futur en parlem amb ell.

Escolteu-lo

Maica Díez fa balanç, i pensa en canvis: Una matinal infantil que torni a ser dels nens i no dels pares, una reorganització de l’exhibició de balls la vigília de Festa Major, un replantejament de les enceses de lluïment i de l’entrada de grallers…. la presidenta passa llista.

La presidenta durant la processó cívica de Sant Bartomeu

El balanç de Festa Major i Santa Tecla és positiu, i ve en part capitalitzat per l’èxit de l’aposta de El ball, l’elecció de pendonistes, pregoner i cartellista, o la certa millora que creu la presidenta que hi hagut en la fluïdesa de les cercaviles. Però Maica Díez també certifica que ha arribat l’hora de posar fil a l’agulla en determinats aspectes importants que pensa que han de millorar. La presidenta de la comissió creu que la matinal infantil ha anat derivant cap a una desfilada de pares, i posa com a exemple del fet que ha perdut bona part del seu sentit original la imatge de tota una família acompanyant en tot moment a una criatura, o la d’un nen que plora perquè… no volia sortir. L’any que ve hi haurà canvis en aquest assumpte prioritari. De la mateixa manera, la Maica no ha perdut l’esperança en la possibilitat de trobar una fórmula per a reconduir l’entrada de grallers, i considera que s’imposa una nova manera d’organitzar l’exhibició dels balls la vigília de la Festa Major, perquè el trànsit entre l’hospital i l’hort de Can Falç imposa uns horaris innecessàriament llargs. Posats a demanar, fins i tot caldria demanar mesura als fotògrafs que dificulten en algunes ocasions el recorregut dels balls durant la sortida d’ofici. Una entrevista que deixa molts deures per a fer, més enllà dels propis de la comissió.

Escolteu-la

Santa Tecla 2018: Arribada de la Santa a la Parròquia