L’hoquei herba aterra a Sitges (foto Jaume Andreu)

El Rugby Club Sitges presenta aquesta temporada una nova secció. De la mà de Patricia Melvin i Anita Martínez, neix per primer cop a la vila un esport com l’hoquei herba. D’entrada, el projecte neix amb l’objectiu de crear escola per a nens i nenes de 5 a 12 anys i compta amb la col.laboració de la Federació Catalana i l’entrenador de la Selecció Espanyola. El passat 2 de gener s’organitzà, amb molt d’èxit, una primera presa de contacte amb els nens i nenes al nou camp de Pins Vens. De tot plegat, en parlem amb Patricia Melvin i Anita Martínez.

Escolteu-les

L’activitat als gimnasos ha estat molt intermitent des de l’inici de la pandèmia. Després dels mesos de tancament o la reducció d’aforament arriba un nou tancament arran de les últimes mesures anti-Covid que s’allargaran, en principi, fins al proper 17 de gener. En aquest sentit, alguns gimnasos han decidit traslladar la seva activitat a l’aire lliure desafiant en aquests moments les baixes temperatures. Ha estat el cas, per exemple, del que han fet al Club Natació Sitges i n’hem pogut parlar amb la seva tècnica esportiva, Lídia Bodoque.

Escolteu-la

El món de l’esport amateur i de base ha tornat a alçar la seva veu aquest passat cap de setmana. En una iniciativa de la plataforma ‘Ja n’hi ha prou’, entitats i esportistes es varen concentrar davant de les seves instal.lacions per demanar i reclamar la reobertura dels pavellons, poder entrenar i competir amb normalitat i indemnitzar els clubs i esport de base. El Bàsquet Sitges, entre directius, jugadors i familiars, també es va sumar a la crida el passat dissabte davant del Pavelló de Pins Vens. El seu director esportiu, Edu Piñero, és conscient del moment que s’està vivint però espera que ben aviat es pugui tornar als entrenaments i, si es dóna el cas, poder disputar algun partit encara que sigui a porta tancada.

Escolteu-lo

Gerard Boira, en un partit amb el Vilafranca (foto l’Esportiu)

Probablement, quan en Gerard Boira va començar a jugar a futbol, no va pensar que un dia podria arribar a disputar 500 partits a la 3ª Divisió. El passat 13 de desembre, en el partit que el seu equip, el Vilafranca, va disputar al camp del Castelldefels, Boira va sumar aquesta xifra que el converteix en un dels jugadors amb una llarga trajectòria al futbol català. Des dels seus inicis al seu Ribes natal, la formació a la Blanca Subur, el Vilanova, el Gavà i el Vilafranca, Gerard Boira, als seus 39 anys, es troba ara mateix en la seva etapa final com a futbolista. Amb ell, hem vogut compartir tots aquests bons moments i anys dedicats al món del futbol.

Escolteu-lo 

El guanyador de l’edició d’enguany, el gran mestre búlgar Ivan Cheparinov (foto twitter Sunway Chess Open)

La 7ª edició del Festival Internacional d’Escacs Sunway Sitges ha superat amb èxit la seva disputa en plena pandèmia. Malgrat l’actual situació, els seus organitzadors, amb totes les mesures i un rigorós protocol anti Covid, van tenir clar que volien tirar endavant un torneig que, a dia d’avui, ja està considerat com un dels millors a nivell europeu. El d’enguany ha estat un torneig amb menys participants (poc més de 230) però ha conservat la qualitat dels seus jugadors amb la presència de prop de 30 grans mestres, entre ells el guanyador, el gran mestre búlgar Ivan Cheparinov. Oskar Stöber, organitzador del torneig, n’ha fet un bon balanç.

Escolteu-lo

Erik Roqueta amb el trofeu de campió de lliga de l’equip Sub 20 del Chivas (foto elprimer.cat)

No és la primera experiència lluny de casa. Després d’haver estat a Azerbaijan i Bahrain, a Erik Roqueta li ha arribat la possibilitat de creuar l’Atlàntic i treballar a Guadalajara, concretament al Chivas, un dels clubs emblemàtics de Mèxic. De fet, s’hi troba des del setembre de 2019. Aleshores, l’Erik estava al FC Barcelona com a responsable del treball de força del Barça B i Juvenils A i B i al Chivas hi arribà, en principi, com a director general de l’àrea de rendiment, però un seguit de canvis en l’estructura esportiva del club l’han dut a assumir més funcions de les inicialment previstes. Aquesta aventura mexicana té, sobre el paper, data de caducitat ja que finalitza l’octubre de l’any que ve. Ara mateix, Erik Roqueta té dues coses molt clares: té moltes ganes de passar uns dies a Sitges ara que s’acosta el Nadal i que el dia a dia al club mexicà és, literalment, un ‘learning by doing’.

Escolteu-lo

Toni Ponce, sinònim d’èxit en el món de la natació (foto Marca)

Tots, en certa manera, tenim ganes de passar pàgina després d’un 2020 fatídic, però si ens centrem únicament en els seus resultats esportius, l’any que estem a punt de tancar ha consolidat a Toni Ponce com un dels millors del món. El nedador del CN Sitges, que recentment va sumar 3 ors, 1 plata i un nou rècord d’Espanya en els Campionats d’Espanya a Oviedo, ja té en el seu punt de mira els Jocs de Tòquio de l’any que ve. Tot i que no amaga una certa frustració per no haver pogut anar-hi aquest passat estiu, Ponce va ser el primer nedador de la delegació espanyola que es va assegurar la seva presència a la capital japonesa. Més enllà de Tòquio, Toni Ponce es planteja un futur més lligat a l’àmbit familiar, malgrat no amaga el desig de poder competir als Jocs de París el 2024.

Escolteu-lo

Jofre Vilà assumeix el repte d’intentar salvar al CP Vilanova (foto elprimer.cat)

Als seus 55 anys podem dir que les ha vist de tots colors. Sempre ha defensat un hoquei alegre i per divertir-se, però l’actual repte de salvar del descens al CP Vilanova és majúscul i la motxilla reconeix que és prou pesada. Jofre Vilà, sitgetà, però molt vinculat ara mateix a un Vilanova que és penúltim a la classificació de l’OK Plata Sud, és conscient que caldrà molta feina per intentar millorar, d’entrada, l’estat d’ànim dels seus jugadors i un més que evident problema defensiu, ja que el conjunt vilanoví és el segon que més gols encaixa. Aquí van unes quantes reflexions d’un Jofre Vilà que, al preguntar-li per què no està al Club Patí Subur Sitges ha estat clar: “perquè ningú m’ho ha plantejat”.

Escolteu-lo

A dalt, els nens i nenes de l’equip Sub 8 i a baix, els presidents del Rugby Club Sitges, tots ells al nou camp de Pins Vens

Ara sí, el nou camp de rugby a Pins Vens ja és una realitat. La setmana passada, el Rugby Club Sitges ja va poder començar a fer els seus entrenaments i un dels equips del planter, els nens i nenes de 8 i 9 anys, van tenir el privilegi de ser els primers en estrenar una instal.lació molt esperada per a un club que, amb 33 anys d’història, serà el primer cop en disposar d’un equipament en les millors condicions per a la pràctica del rugby. En el record, de ben segur, queda Santa Bàrbara i un camp que ha viscut bona part dels millors moments esportius i socials, però el nou camp de Pins Vens permetrà al club plantejar-se noves fites. N’hem parlat amb Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges.

Escolteu-lo

Des de la darrera conversa han canviat tres coses. Primera: la cooperativa de serveis de Vallpineda ha substituït els aforaments d’aigua per comptadors, i això pel Natació Sitges es tradueix en una enorme despesa degut a que ara es comptabilitzen els 16.000 litres d’aigua diaris que la piscina del club continua perdent arran d’unes filtracions no resoltes. Segona: en l’assemblea del passat dissabte els socis del Natació van votar en contra d’un augment de la quota de 4€ per assumir les noves despeses. Tercera: l’obligatòria dissolució del consorci del Club Natació pot suposar que l’entitat es vegi obligada a assumir prop d’1M€ en concepte de liquidació de l’ens participat amb l’Ajuntament… En aquest escenari, i amb nou tresorer a la junta, Jordi Roch ja ha tingut algunes converses amb representants municipals i creu que, malgrat tot, ningú deixarà perdre el club.

Escolteu-lo

La mort de Diego Maradona el passat 25 de novembre va trasbalsar el món del futbol. El considerat com a millor jugador del món, amb permís d’altres estrelles com Pelé o Leo Messi, Maradona deixa un llegat que va més enllà de la seva figura com a futbolista, que fou capaç de fer guanyar títols a un modest equip com el Nàpols o ser l’artífex del triomf d’Argentina a la Copa del Món del 1986. Més enllà dels seus problemes per una vida atzarosa, vet aquí unes quantes reflexions sobre el record futbolístic que deixa l’astre argentí per a aquells que van crèixer amb els seus gols, de la mà del periodista Ramiro Martín.

Escolteu-lo