L’Ignasi Muntaner ens acosta l’atzarosa història de mossèn Pau Ferret, vicari de Sitges un curt periode ara fa un segle, durant el que va començar a ordenar l’arxiu parroquial. Posteriorment, destinat a un transatlàntic, va continuar la tasca, que va esdevenir fonamental a causa de la crema posterior de la documentació, durant la Guerra Civil, amb el que els informes de mossèn Ferret, publicats a l’Eco de Sitges, varen quedar com a unic testimoni de part de la història de Sitges.
|
|
|||
|
El Grup d’Estudis Sitgetans presenta el quadern Les esglésies del Vinyet, un estudi d’Ignasi Mª Muntaner sobre les successives construccions amb caràcter religiós que han ocupat l’espai de l’actual santuari. Són en concret tres, des de la del segle XIII, fins a l’actual que data del segle XVIII. El llibre inclou unes làmines dibuixades per Lluís Albors, amb la recreació de les construccions en els diversos moments històrics.
En continuem dient La Vall, i ens ho recorda la pedra cantonera de la casa Folch i Torres, però n’hauriem de dir El Vall, perquè el topònim defineix el fossat que envoltava part de l’antiga muralla de Sitges, i no pas una depressió de muntanya. Ignasi Muntaner ens recorda l’origen del topònim i també l’origen del nom de Sitges, que prové del topònim Cegias, conegut des del segle X.
Aquest cap de setmana s’ha complert el 25è aniversari de la mort d’Antoni Vigó. El qui fou mestre de l’escola Pia i historiador i membre destacat del Grup d’Estudis Sitgetans, deixà petjada per la seva forma de ser, per l’exercici d’una pedagogia rigorosa però a l’abast de tothom, i… per la seva característica veu enrogallada. Per als qui el vàreu conèixer i pels qui n’heu sentit a parlar, volem compartir amb vosaltres un espai de La nostra història, del 16 de novembre de 1993, on Antoni Vigó ens va deixar unes pinzellades sobre els boters, les empreses de filatura i les fàbriques de sabates sitgetanes. Us despertarem molts i bons records.
Reprenem la secció de la Nostra Història amb un repàs de la muralla de Sitges, des de l’època íbera fins l’àrab. A més, l’Ignasi Maria Muntaner, com a president de la Comissió de Toponímia, explica el dictamen negatiu sobre la plaça del Primer d’Octubre de 2017.
Amb Ignasi Muntaner recordem avui un episodi històric del 27 d’abril del 1797, quan en el marc de les hostilitats entre els anglesos i els franco-espanyols, una fragata anglesa atacà Sitges i, del Baluard estant, la bateria de canons sitgetana va aconseguir foragitar-la…
Amb Ignasi Muntaner ens acostem als darrers anys de vida del castell de Sitges, abans de convertir-se en l’actual Ajuntament. Amb Ignasi Muntaner seguim la història del castell de Sitges, des de la mort de Bernat de Fonollar al tràgic episodi viscut durant la guerra dels segadors.
Amb Ignasi Muntaner repassem la història de la institució eclesiàstica que durant segles gestionà els destins de les terres de Sitges després de la mort de Bernat de Fonollar.
Amb Ignasi Muntaner seguim el fil de la història del castell de Sitges, i avui ens centrem amb un dels seus estadants il·lustres: Bernat de Fonollar.
Amb Ignasi Maria Muntaner encetem una nova etapa del temps de La nostra història, que deixa el repàs al nomenclator per a centrar-se en temes concrets. I comencem per la història del castell de Sitges.
Podem dir fanigola, però hi ha més poblacions on es diu. En canvi, Ignasi Muntaner certifica que només a Sitges en diem Anquina a allò que se’n diu Antina, i que defineix una roca a flor d’aigua a prop de la costa. D’aquí que hagi perdurat la denominació-topònim de platja de les Anquines. Comencem el recorregut de la nostra història per aquí. |
       |
||
|
Copyright © 2020 Ràdio Maricel de Sitges - Tots els drets reservats |
|||
