Ràdio Maricel en directe


Des del terrat

La imatge no es pot mostrar.
Twitter
  • Normalitat al servei.

Mapa de perill d’incendi

Necessitem la música. No oblidem als qui la fan. Cinc reflexions des del confinament: les d’Oriol Nebleza, Pinyu Martí, Sergi Ramírez, Joan Pinós i Jaume Freixes.

Vivien, des de sempre i en comptades excepcions, ficats dins d’un marc laboral fràgil. I la crisi ha acabat consolidant aquesta fragilitat que ha caigut de forma contundent sobre músics, artistes i tècnics vinculats al món de l’espectacle. Avui us deixem cinc testimonis que coincideixen en alguns arguments essencials. Cal una regularització professional dels treballadors del sector per a que puguin rebre aquells ajuts que es donen per justificats i necessaris en altres àmbits. Cal que administracions i empreses puguin cercar alternatives abans de suspendre actuacions i apostin pel talent local tan bon punt la recuperació es posi en marxa. I, finalment, cal que resituem la música, i la cultura en general, a l’alçada del que ha significat per a tots i totes nosaltres al llarg d’aquest periode de confinament.

Oriol Nebleza és músic de l’orquestra Metropol, una de les cinc grans formacions que es dediquen a la música de ball a Catalunya, i que, com totes, ha vist saltar de la seva agenda totes les cites del calendari. Fa dos mesos que no hi ha ingressos, tampoc no arriben ajuts, i plana la incertesa sobre com es gestionarà tot en el futur. El dia a dia, en conseqüència, no és fàcil.

Escolteu Oriol Nebleza

Fa un any, Pinyu Martí estava implicat en el projecte del CD dedicat a l’època del Harlem group del seu pare. El 14 de març, l’agenda es va aturar i reconeix que si no fos per tota la feina vinculada a l’àmbit de la docència, no seria fàcil aguantar una situació així. Fa valer la reflexió del gran Francesc Burrull a l’hora de dir que els músics avui estan pitjor que fa anys, reclama que d’una vegada l’administració reconegui als professionals del sector, i afirma convençut una veritat: la música és l’aliment de l’ànima, i l’ànima també cal cuidar-la.

Escolteu Pinyu Martí

Tots els músics s’han acostat a les xarxes durant el confinament, fent propostes de tota mena. A Sitges, qui ha tingut una presència diària continuada, fins fa ben poc, ha estat Sergi Ramírez. En Sergi, que va decidir no mirar l’agenda per no posar-se negatiu, vol veure el vas mig ple, creu que ens cal aprendre d’allò que hem viscut i vivim i demana als qui manen que la cultura no sigui utilitzada per a posar-se la medalla de torn. Dissabte torna a la càrrega amb un primer concert a La Cucanya.

Escolteu Sergi Ramirez

A Joan Pinós el confinament l’ha enxampat amb dos projectes discogràfics que han acabat sortint enmig de l’estat d’alarma. El de Llums, sons i emocions, destinat als més menuts de la casa, i Roaring twenties, el CD dels Apocadixie Cotton Pickers amb temes del repertori dels feliços anys 20. Pinós va més enllà de la reflexió sobre la situació dels músics i de la cultura i, sense defugir-la, acaba exposant la vulnerabilitat del model social en el qual vivim..

Escolteu Joan Pinós

I el nostre recorregut acaba amb en Jaume Freixes, un dels membres del grup sitgetà K-Liu. De moment, cal esborrar la imatge dels concerts d’estiu tal i com els coneixiem fins avui. Per tant, és un bon moment per a fer treball intern i per pensar en diferents maneres de reinventar-se a través de les xarxes, abans de tornar a trepitjar els escenaris.

Escolteu Jaume Freixes

Malgrat una pèrdua de 42.000 euros, el Nàutic Sitges “sobreviu” a la Covid-19 i encara el futur amb un cert optimisme gràcies, en part, a la fidelitat dels seus prop de 300 socis. Parla el seu president, Florenci Almunia

Haver de suspendre tot el gruix de les activitats, tan esportives com socials, no ha estat fàcil de poder gestionar per als clubs i en el cas del Nàutic Sitges no ha estat una excepció. Malgrat tot, el seu president, Florenci Almunia, no ha amagat un cert optimisme per encarar els propers mesos i de cara a la reobertura de les instal.lacions. Almunia ha deixat clar que les pèrdues econòmiques dels dos darrers mesos pugen a uns 42.000 euros, tot i que no han hagut de dur a terme cap mesura excepcional pel que fa a les quotes dels seus prop de 300 socis. Això sí, s’han vist obligats a fer un ERTE als seus tres treballadors. A dia d’avui, el Nàutic Sitges destaca, sobretot, per la seva escola de vela (fa prop de 6.000 cursos a l’any) i de cara al futur més imminent el seu president també creu que poden esdevenir una eina més per al resorgiment del turisme a la vila. Florenci Almunia assegura que el club està preparat per afrontar amb totes les garanties de seguretat les seves activitats, ja siguin cursos o esplais.

Escolteu-lo

Entre Cáritas i la Creu Roja, el centre de distribució d’aliments de Sitges està atenent més de 300 famílies. Parlem amb Albert Viñas, coordinador de Cáritas.

Arran de la pandèmia de la Covid-19, als qui ja patien la crisi s’hi han afegit autònoms i professionals que eren a punt de començar a treballar amb l’inici de la temporada. Hores d’ara, el centre de distribució d’aliments de Sitges, que coordinen conjuntament el departament de drets socials de l’Ajuntament, amb la Creu Roja i Cáritas, està atenent a més de 300 famílies que han de satisfer necessitats vitals. Albert Viñas, coordinador de Cáritas a Sitges, ens explica la campanya Tots sumem, que ha posat en marxa la institució per a recollir fons, i valora la feina que han fet i estan fent el grup de voluntaris que ha coordinat l’Ajuntament de Sitges per fer arribar els ajuts a tothom qui ho ha sol·licitat. El compte per a fer qualsevol donació és el ES48 2100 0395 5201 0064 3045 de La Caixa, i el telèfon de contacte amb Cáritas és el 93 894 6499.

Escolteu-lo

El Club Natació Sitges calcula que necessita entre 60.000 i 80.000 euros per tornar a obrir amb les mateixes prestacions d’abans de la Covid19. Amb tot el seu president, Jordi Roch, afirma que “el club obrirà segur”.

Jordi Roch també ha lamentat no haver rebut cap resposta de l’Ajuntament a la petició d’ajut econòmic que el CNSitges ha realitzat a la institució. A l’espera de resposta el club preveu obrir poc a poc les instal·lacions, un cop les autoritats sanitàries ho permetin i, a hores d’ara, la previsió és oferir el campus d’estiu, un servei de molt d’èxit i que representa una forta entrada de diners que d’altra banda compensaria els prop de tres cents rebuts retornats del mes d’abril. Mentrestant s’estudien totes les mesures de seguretat necessàries per tornar a rependre l’activitat tant del gimnàs com de la piscina i que, sens dubte, requeriran d’una major previsió i organització per part de l’usuari i del club que enguany celebra 95 anys de  vida.

Escolteu-lo

 

L’agència de desenvolupament NODE aposta per promocionar el Garraf com a districte enogastronòmic del turisme gurmet. En parlem amb Isidre Also.

El nou logotip que aplega 15 cellers de la comarca

Dues marques, Garraf Gastronòmic i Vins del Garraf serviran a l’estratègia de l’agència de desenvolupament Node Garraf per a posar en marxa una acció promocional dedicada a posicionar la comarca en l’àmbit del turisme gurmet, amb una proposta que aplegui restaurants, cellers, fòrums professionals i la realització d’un corpus culinari de la comarca amb el receptari de la cuina més genuïna. Isidre Also, conseller delegat de Node veu amb bons ulls, per altra banda, el projecte empresarial per a l’autòdrom de Terramar, en el sentit d’una gran oportunitat per a la comarca.

Escolteu-lo

Neus Lloveras, presidenta de la FEGP, aposta per retrobar el valor de la producció de proximitat i una veritable reacció a la lliçó del canvi climàtic.

Defuig el debat intencionat sobre què prioritzar entre la salut i l’economia, perquè creu que no hi ha discussió possible. Primer va la salut, però cal començar a moure l’economia, amb totes les garanties sanitàries possibles, per a poder garantir el benestar en la vida quotidiana de moltes persones. La presidenta de la FEGP creu que les administracions -sense distinció- estan essent poc àgils en resoldre les necessitats d’empreses i autònoms, aposta per valoritzar l’economia del territori i creu que la crisi de la Covid-19 encara ha posat més en evidència que cal respondre a l’amenaça del canvi climàtic amb un model econòmic molt més sostenible.

Escolteu-la

El trencaclosques de les terrasses, i les solucions enginyoses que ha de buscar Sitges, segons Joan Anton Matas.

Poder començar a obrir convida a l’optimisme, però, a la vegada, també posa en evidència que no a tothom li surten els números i només avançar en el desconfinament permetrà anar reactivant de nou l’economia. Joan Anton Matas creu que l’Ajuntament ha de fer més esforços per facilitar les coses al sector, i que Sitges ha de trobar solucions enginyoses per poder oferir als visitants quan d’aquí no res puguin venir a la vila. A la vegada, Matas ha deixat algunes reflexions sobre si la crisi pot propiciar un canvi de model, en aquest debat que la vila manté obert de fa dècades.

Escolteu-lo

Albert Bertran, gerent del port d’Aiguadolç, preveu una recuperació molt ràpida quan hi hagi tractament o vacuna per la Covid-19, però admet que serà complicat aguantar i demana que Sitges es plantegi allunyar-se de la massificació turística.

El port d’Aiguadolç, com tots els ports, viu una paradoxa: la llei obliga a mantenir el servei permanentment obert, però els usuaris no hi han pogut accedir per mor dels condicionants que defineix l’estat d’alarma. Això ha obligat a posar en marxa un ERTO parcial, i a fer mans i mànigues per mantenir la concessió enmig de la crisi sanitària. Albert Bertran, que a més de gerent d’Aiguadolç és el president de l’associació catalana de ports esportius, creu que, un cop s’hagi trobat el tractament o la vacuna per la Covid-19, la recuperació serà molt ràpida. El problema rau en com aguantar fins que arribi aquest moment. A la vegada, Bertran demana que, aprofitant la conjuntura, Sitges replantegi el seu model turístic i l’allunyi de la massificació.

Escolteu-lo

Confinar, cribar i, sobretot, confiar. Els tres verbs del ministre de salut d’Andorra, Joan Martínez Benazet, per afrontar la crisi de la Covid-19

Fill del doctor Joan Martínez Sardà, i pneumòleg com ell, i nebot del doctor Josep Antoni Martínez Sardà, odontòleg i alcalde de Sitges. Joan Martínez Benazet, que va arribar a Andorra el 1987, s’ha enfrontat a un repte com és el de contenir la crisi de la Covid-19. Andorra és un estat petit, però amb una mobilitat molt gran. La crisi, doncs, va començar quan es combinaren dos factors clau: la presència de turistes que venien d’arreu del món, amb l’arribada de moltes families andorranes que tornaven de viatge. I en ambdos col·lectius hi havia persones contagiades de Covid-19. Martínez exposa amb claredat i convicció el criteri del govern, que es resumiria en tres conceptes: confinar a la població, fer els tests necessaris per a saber l’estat en el qual es troba cadascú, i mantenir-la informada diariament responent a tots els dubtes. Això ha permès no decretar cap estat d’alarma i obrar, només, a partir de les recomanacions. El ministre de salut reconeix que ha ajudat en la gestió de la crisi la unitat de tots els partits polítics a l’hora d’abordar-la. Andorra té comptabilitzats 760 casos fins avui, 576 pacients curats i 49 defuncions (entre les hospitalàries i les comptabilitzades per les funeràries). Ens ho explica.

Escolteu-lo

La cova del Gegant amagava les restes de linx més antigues o la primera prova d’una falsificació a la península ibèrica

La cova del Gegant, situada als Colls, continua oferint sorpreses als investigadors. La darrera és que l’estudi de les nombroses restes animals trobades en un petit estrat de 5 centímetres ha permès constatar l’ús reiterat de l’indret per part del linx ibèric durant el paleolític. L’estudi, del que han participat investigadors de diverses universitats, s’ha publicat recentment, i és el darrer sobre un espai arqueològic especialment dens en troballes d’una forquilla temporal molt àmplia. Així, l’any passat es va revelar que a la mateixa cova es van descobrir peces d’ambre prehistòric falsificades, les primeres falsificacions constatables a la península ibèrica. D’aquest llarg procés d’investigació, del que mossèn Santiago Casanova va posar les primeres pedres fa més de mig segle, n’hem parlat amb Joan Daura, del grup de recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona.

Escolteu-lo

Cisco Arbonés, o l’experiència d’un sanitari en època de Coronavirus a la petita Banyuls de la Marenda..

A la vora de la mar, a l’anomenada costa vermella, un poble petit, d’uns 4500 habitants, situat entre Portbou i Cotlliure. A Banyuls de la Marenda, o Banyuls-sur-mer si ho preferiu, el Coronavirus no ha arribat amb la força d’altres indrets, però moltes persones grans ho passen a casa, perquè l’hospital queda lluny. Allí, Cisco Arbonés viu la feina anant de casa en casa, essent testimoni de primera línia de la vida i la mort. A aquest racó de món de França tampoc no van arribar les EPI’s quan tocava, i si que varen arribar mascaretes FFP2 tan caducades que es desintegraven a la cara. A aquest racó de món de França els professionals sanitaris tampoc no estan valorats com caldria. I des d’aquest racó de França en Cisco Arbonés reflexiona sobre la importància que té que mantinguem una bona actitud davant l’amenaça de la Covid-19.

Escolteu-lo

Entre la tristesa de no haver pogut acomiadar Santa Bàrbara i la il.lusió del nou camp a Pins Vens. Parla Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges

Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges (foto Jaume Andreu)

Ara mateix, el camp de rugby de Santa Bàrbara ja és història i amb la tristesa de no haver pogut acomiadar l’emblemàtica instal.lació, el Rugby Club Sitges afronta el futur amb aquella barreja de sentiments. D’una banda, amb tota la il.lusió del món per veure que, més tard o d’hora, la temporada vinent podran estrenar el nou camp a la zona de Pins Vens, però amb aquell punt d’incertesa sobre com i de quina manera afectarà la Covid-19 en l’economia dels clubs i les famílies. Si tot va bé, les obres del nou camp podrien estar enllestides el proper mes de setembre, però el terreny de joc es podria començar a utilitzar a mitjans d’agost. En el record, però, hi quedarà Santa Bàrbara i la seva mística. Una instal.lació on el Rugby Club Sitges ha pogut forjar la major part de la seva història i on ha permès crear aquest teixit associatiu entre els que formen part del club. De tot plegat, en parlem amb Josep Cabré, president del Rugby Club Sitges.

Escolteu Josep Cabré