L’Ajuntament ha aprovat avui l’enderroc de l’antic hotel Acapulco. El regidor Eduard Terrado admet que poques alternatives hi havia al compliment de la instrucció del jutge sobre la modificació del pla parcial proper al Parc Aquàtic

Definitivament, avui la junta de govern local ha aprovat l’enderroc de l’edifici de l’antic hotel Acapulco, protagonista de tristos successos els darrers temps. L’indret forma part de la futura urbanització de la zona de la Granja II, i, en conseqüència, s’espera que l’enderroc no trigui massa a produïr-se. Amb el regidor d’urbanisme i territori, Eduard Terrado, també hem conversat sobre el sobreseïment provisional del jutjat de Vilanova i la Geltrú respecte a l’acusació vers l’Ajuntament per un delicte sobre l’ordenació del territori a l’entorn de Pins Vens, i de la modificació puntual del POUM per respondre a l’ordre del jutge de resoldre una sentència judicial de fa 10 anys que donava la raó als propietaris dels terrenys propers al parc aquàtic, quan impugnaren el planejament que aprovà el pla general el 2006 per entendre que generava un greuge comparatiu amb les parcel·les adjacents que tenien una viabilitat més elevada.

Escolteu-lo

El ple aprova un pressupost expansiu que incorpora un fons extraordinari d’emergències, i una modificació urbanística exprés per complir una resolució judicial no resolta en 10 anys.

Una de calenta i una de freda durant la sessió extraordinària de ple municipal celebrada ahir, en la qual es portava a aprovació el pressupost del 2021 i, per urgència, una modificació urbanística per complir una resolució judicial que l’Ajuntament havia d’haver complert fa 10 anys enrere i que, incomprensiblement, encara no ho havia fet.

L’Ajuntament ha aprovat un pressupost pel 2021 de 52 milions d’euros amb els vots a favor dels grups del govern, l’abstenció de Comuns Verds i Nou Horitzó i els vots en contra de Junts per Sitges i Ciutadans. L’alcaldessa Aurora Carbonell i la regidora d’hisenda Carme Almirall varen defensar uns comptes expansius, que volen garantir la continuïtat dels serveis municipals i donar suport a la ciutadania i al teixit empresarial. En aquest sentit, Carbonell i Almirall varen destacar els més de 8 milions d’euros destinats a un fons extraordinari d’emergència social, que proposarà ajuts a l’habitatge, al sector turístic, al sector cultural i esportiu, a la promoció econòmica o a les residències entre altres àmbits. D’aquests 8 milions, la meitat ja estan comptabilitzats en el pressupost ordinari, i la resta provindran del romanent de tresoreria del qual l’Ajuntament en podrà disposar arran de la decisió del govern central de permetre als ens locals que puguin utilitzar-los durant aquest exercici, tot eliminant la regla de despesa que fins avui n’impossibilitava el seu ús. El govern també aposta per un augment en les inversions, que s’acosten als 10 milions d’euros, però sense descabalcar l’equilibri de les finances, perquè també es preveu una disminució dels ingressos arran de la situació econòmica generada per la crisi de la Covid-19. A diferència de l’exercici de l’any passat, enguany la regidora d’hisenda va anunciar la creació d’un grup de treball de seguiment del pressupost en el qual hi participaran tots els grups polítics presents al ple municipal.

A diferència de les darreres sessions plenàries, el to del debat aquesta vegada fou més conciliador, probablement perquè tothom és conscient que, malgrat l’enorme impacte d’aquesta crisi, l’Ajuntament està en bona posició econòmica per poder-hi fer front amb unes certes garanties. Tots els grups destacaren la voluntat de la regidora Carme Almirall per atendre les seves aportacions, per bé que Carme Gasulla va retreure a l’alcaldessa les  declaracions que pronuncià arran del darrer ple, en les quals titllava l’oposició d’obstaculitzadora. Junts per Sitges plantejà la crítica més contundent, argumentant que, tenint en compte el romanent de l’Ajuntament i la situació crítica a moltes llars sitgetanes, el govern podia plantejar-se mesures per agilitzar el pagament dels ajuts, a través d’un endeutament assumible. Rafel Font assenyalà que el fons de contingència es queda curt i que el govern no s’atreveix a dir a la ciutadania que ni al gener, ni al febrer, ni al març, ni a l’abril es podran donar els ajuts que s’anuncien per la impossibilitat de gestionar-los amb rapidesa. Per la seva banda, tant Manuel Rodriguez de Ciutadans, com Carme Gasulla de Comuns Verds, lamentaren que encara estiguin per executar més de 13 milions d’euros del pressupost del 2020, en el que consideraren un exemple de mala gestió, i Nacho Rubí, de Nou Horitzó plantejà les propostes del partit que el govern ha aprovat o denegat, mentre admetia que l’abstenció del seu grup ha estat més per un criteri de l’assemblea del partit, que no per un criteri personal que estaria més proper al vot en contra.

Escolteu el debat del pressupost 2021

Un debat més agre fou el que va propiciar el segon punt de l’ordre del dia, entrat per urgència, com era l’aprovació provisional d’una modificació del pla general d’ordenació urbana, corresponent a una zona situada entre el carrer corts d’Aragó i l’antic parc aquàtic. La modificació ha de resoldre dues sentències emeses pel Tribunal Superior de Justicia de Catalunya fa 10 anys, i que aleshores declaraven nul de ple dret el desenvolupament urbanístic que preveia per aquest sector el pla general aprovat el 2006, tot ordenant a l’Ajuntament que en sis mesos presentés una proposta de modificació per aquell pla parcial. Aquelles dues sentències responien a dos recursos contenciosos administratius que els propietaris dels terrenys varen presentar l’any 2007 contra la comissió d’urbanisme de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges, perquè entenien que el planejament urbanístic deixava aquesta zona en un greuge comparatiu respecte els criteris d’edificabilitat i de viabilitat que tenien els plans parcials que l’envolten. El passat mes de desembre, i vist que deu anys després l’assumpte seguia sense resoldre’s, el jutge va enviar una interlocutòria a l’Ajuntament comminant-lo al compliment immediat aquesta sentència, donant de termini l’11 de gener i, fins i tot sense aplicar els procediments preceptius per aquests casos, com serien, per exemple, l’exposició pública de la proposta.

El debat cavalcà entre dos posicionaments. Per un costat, el reconeixement que l’Ajuntament ha deixat passar 10 anys sense resoldre la qüestió. I, per l’altre, el posicionament crític d’alguns regidors, entre ells el regidor d’urbanisme Eduard Terrado, sobre si un jutge pot obligar a aprovar un planejament que menysté l’interés general. I és que el govern va exposar dues propostes: una primera -que considerava inacceptable- en la qual es contempla que un 40% del terreny es pugui dedicar a la construcció d’equipaments terciaris, amb la possibilitat d’edificis de planta baixa + 6 o 7 plantes. I una segona que, com a mal menor, substituïria part d’aquest sostre terciari per 10.000 metres quadrats de sostre residencial, 6000m2 dedicats a renda lliure, i 4000m2 a vivenda de promoció pública (amb un 50% dedicada al lloguer i un 50% a la compra). En definitiva, la proposta que ha de satisfer la interlocutòria judicial aposta per evitar la construcció d’edificis alts, a canvi de poder construir vivendes que, obviament, incrementen la viabilitat econòmica de la zona.  Comptat i debatut, amb major o menor disposició, l’alcaldessa, els regidors del PSC, de Junts Per Sitges, de Ciutadans, i de Nou Horitzó van assumir l’aprovació d’aquesta proposta com un acte de responsabilitat vers la institució -que es podria veure compromesa si no es compleix la interlocutòria judicial- mentre que Carme Gasulla i els regidors de Guanyem Sitges varen votar en contra, per entendre que la proposta del govern és una porta oberta a l’especulació urbanística. La resta de regidors d’Esquerra i els regidors de Sitges Grup Independent es van abstenir. Molts confien en que al tractar-se d’una aprovació inicial es podran incorporar al·legacions que contrapesin les modificacions aprovades.

Escolteu el debat de la modificació puntual del POUM

Escolteu el ple sencer

Escolteu el resum del ple

El govern proposa un pressupost pel 2021 de 52M€. Es dedicaran més de 8M€ a ajuts, i l’alcaldessa afirma que es podran atorgar amb més rapidesa.

El proper 13 de gener està prevista la celebració del ple dels pressupostos de l’Ajuntament per 2021. El govern prioritzarà els ajuts als diferents sectors socials i econòmics arran de la crisi de la Covid-19, plantejant una despesa total de més de 8M€, part dels quals vindran de la possibilitat de desbloquejar el romanent de tresoreria. Amb l’alcaldessa Aurora Carbonell hem conversat de la celeritat en la tramitació dels ajuts a la situació del peatge de l’autopista, passant per la gestió del servei d’escombraries, l’incivisme, el vandalisme als parcs infantils, la situació que viuen les persones sense sostre, o la dissolució del consorci del club natació i el nou futur de l’entitat, entre d’altres assumptes.

Escolteu-la

L’esperit del Nadal no va passar pel ple de desembre

Lluny del cert esperit conciliador que podria esperar-se del darrer ple de l’any, govern i oposició varen viure ahir una sessió tensa arran d’una alterada prèvia hores abans, en la qual els regidors de diversos grups de l’oposició manifestaren tenir problemes de connectivitat en els seus domicilis, i demanaren al govern un espai des del qual poder intervenir en el ple, propiciant una operació logística que consistí en habilitar una sala de les dependències de la policia local des d’on poder intervenir. Des d’allí, vuit regidors: Carme Gasulla -que expressà el seu malestar pel fet de no poder estar a la sala de juntes de l’Ajuntament des d’on havia intervingut a cada ple des del passat juliol- , Nacho Rubí, Mònica Gallardo, Rosa Tubau, Natalia Matas, Rafel Font, José Tendero i Maria Lores, passaren les gairebé 5 hores hàbils de sessió.

Només començar, l’alcaldessa Aurora Carbonell manifestà no creure en la coincidència que els 8 regidors tinguessin problemes de connectivitat el mateix dia, i denuncià el que considerà una maniobra estratègica per obstaculitzar el ple, deixant una de les frases de la nit: això no és oposició, això és obstrucció. Per la seva banda, en el torn de precs i preguntes, la portaveu de Junts per Sitges, Mònica Gallardo, li va retreure a Carbonell que utilitzés el dret dels regidors de l’oposició a tenir un espai i elements tècnics per treballar i accedir a la informació -dret que contempla el reglament orgànic municipal- per a titllar-los de deslleials amb la institució, tot reiterant les dificultats tècniques que els regidors del seu grup han tingut per poder connectar-se a les sessions des dels seus domicilis.

A la rebotiga del debat, a les xarxes socials Guanyem Sitges atribuïa la situació al fet que el ple tenia previst debatre sobre la moció alternativa que el govern plantejava a la que Nou Horitzó va formular el mes passat a l’entorn de la rebaixa dels sous dels càrrecs electes. En aquest sentit, el govern proposa a canvi rebaixar l’aportació monetària que es fa als grups municipals, però, paradoxalment, aquest punt va saltar de l’ordre del dia del ple, perquè s’espera un informe de secretaria sol·licitat per l’oposició. En definitiva, a quarts d’onze es donava per finalitzada la sessió amb el desig d’un bones festes absolutament esbravat per la tensió del moment, mentre l’alcaldessa demanava disculpes als treballadors municipals i als espectadors confessant que sentia vergonya pel que s’havia viscut.

Malgrat tot, el ple va aprovar totes les mocions presentades. La de Ciutadans pel seguiment de les propostes d’acord aprovades al ple, la de Comuns Verds per millorar la seguretat als centres educatius, la de Guanyem Sitges de suport al comerç de proximitat, la del PSC i Junts per Sitges per reclamar un paper més actiu dels municipis en la gestió dels fons europeus de recuperació de la pandèmia, la de Junts per Sitges de rebuig a la llei espanyola de bombers i la de Comuns Verds per un millor finançament dels ens locals.

En l’àmbit de les urgències, i no sense un important debat sobre les objeccions que la intervenció municipal ha posat a les operacions comptables que s’exposaren per a la seva aprovació,  el ple va donar el vist i plau a una aportació de 182.000€ a la empresa que gestiona la piscina municipal, per rescabalar les pèrdues generades arran del tancament per l’estat d’alarma, l’aportació de 175.000€ corresponents a l’exercici del 2019, per sanejar els comptes de la fundació del festival de cinema, o 80.000€ que corresponen a la part que ha de pagar l’Ajuntament per liquidar definitivament la fundació que en el seu dia s’establí amb el Casino Prado per efectuar les obres de la teulada.

Escolteu el debat sobre la petició de l’oposició

Escolteu el debat sobre els diferents punts d’urgència

Escolteu el ple sencer

Eduard Terrado, sense embuts: l’Atlàntida no tornarà a ser el que era i hem d’acceptar les platges que tenim.

I tres titulars més. Primer: Abans de Nadal el nou camp polivalent de Pins Vens serà utilitzable. Segon: El terreny situat al costat del pavelló de Pins Vens tornarà a ser un aparcament. I tercer: L’Ajuntament es plantejarà ampliar a tot el 2021 l’ampliació de les terrasses que s’ha aplicat enguany arran de la pandèmia. El portaveu d’ERC i regidor d’urbanisme, disciplina urbana, activitats i espais naturals, ha deixat, però, dos titulars destacats a l’entrevista d’avui. Com a molt, l’antiga Atlàntida podria ser, un cop complerta la sentència judicial que suposa l’enderroc de part de l’edifici, un equipament que plantegés activitats vinculades amb el medi o el coneixement de l’entorn, combinades amb un petit restaurant, seguint, per posar un exemple, el model del Club Nàutic a l’espigó de la Fragata. Terrado ha lamentat que es puguin generar unes expectatives que no podran complir-se perquè la normativa que s’aplica a la zona és molt estricte pel que fa als nivells de soroll i a la mobilitat de trànsit i d’aforament de persones. El regidor també ha estat prou explícit a l’hora de parlar dels possibles projectes de futur sobre l’estabilització de les platges. Cap el convenç més que respectar que la natura vagi al seu ritme i assumir-ne les conseqüències.

Escolteu-lo

Josep Maria Martínez assegura que farien falta entre 15 i 20 efectius més a la Policia Local, però que ara les prioritats són atendre les necessitats bàsiques.

El regidor de governació i portaveu de El Margalló per les Botigues i Garraf, Josep Maria Martínez, creu que faltarien entre 15 i 20 efectius a la plantilla de la Policia Local per assegurar un servei adequat. El regidor considera que la normativa sobre la Covid-19, el toc de queda i el cansament psicològic de la ciutadania, han posat a prova la capacitat del cos policial, del qual ha assegurat sentir-se’n molt orgullós. Per altra banda, Martínez continua pensant que l’oposició està exercint un paper poc proactiu i excessivament crític davant la gestió que està fent el govern de la pandèmia.

Escolteu-lo

Ple de novembre. El govern tomba la moció de NH per la rebaixa dels sous dels càrrecs electes, però anuncia una proposta en el mateix sentit pel ple de desembre.

Els vots contraris del govern varen tombar la moció de Nou Horitzó que proposava la rebaixa del 20% del sou de càrrecs electes i eventuals, però, a la vegada, el govern va anunciar una proposta en el mateix sentit que presentarà al ple del mes de desembre. El debat de la moció -tens en alguns moments- demostrà, un cop més, que govern i oposició no viuen una relació massa empàtica a l’hora d’abordar determinats temes. Més conciliació hi va haver, en canvi, a l’hora d’aprovar altres punts com el 2n pla d’igualtat de gènere per la ciutadania de Sitges, la moció dels Comuns Verds per donar suport al dia internacional per l’erradicació de la violència masclista, o la dels partits del govern per l’adhesió a la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. No prosperaren les mocions presentades per Ciutadans per instar a instal·lar filtradors/purificadors d’aire als centres educatius de Sitges i per impulsar un pla de rescat social i econòmic davant de la crisi provocada pel segon rebrot de la pandèmia.

Us oferim, en diferents clips d’àudio, alguns dels debats més destacats del ple i la sessió íntegra.

Escolteu el debat sobre la moció dels sous

Escolteu el debat de la moció sobre el 25N

Escolteu el debat de la moció sobre la sostenibilitat

Escolteu la moció sobre el pla anticrisi Covid-19

Escolteu l’apartat de precs i preguntes

Escolteu el ple sencer

Júlia Vigó: ‘Hi ha una realitat social a Sitges que no respon a la imatge exterior del municipi i que ens pertoca a tots atendre’

Júlia Vigó, portaveu de Guanyem Sitges i regidora de drets socials, ciutadania, igualtat i habitatge, creu que, més enllà de la imatge que es té del municipi arreu, a Sitges hi ha una realitat social de vulnerabilitat i pobresa que la pandèmia encara ha agreujat més, i que interpela a la responsabilitat col·lectiva. Amb la regidora hem parlat dels casos de violència masclista, dels ajuts al lloguer i també de les promocions de vivenda pública. La primera, que ja s’ha posat en marxa i estarà enllestida el 2022, contempla 43 vivendes d’entre 56 i 83 m2, amb uns preus de lloguer aproximats d’entre 396€ i 580€.

Escolteu-la

Aurora Carbonell anuncia que hi haurà més ajuts, però que el procés de gestió difícilment podrà ser molt més ràpid.

Foto publicada per Tony López al grup ‘Què cal millorar…’

I la policia segueix la pista a l’autor de la pintada al mur del baluard, i l’associació Sitges comerç torna al pacte local per la recuperació, i…el trencaclosques del Club Natació es resoldrà però és d’una gran complexitat si es vol que la solució sigui el menys gravosa possible pel club i per la caixa pública. De moment, s’intentarà fer una aportació extraordinària al consorci del Club Natació perquè aquest organisme injecti els diners que necessita imperiosament l’entitat. Aquests són alguns dels titulars que ha deixat la conversa mensual amb l’alcaldessa Aurora Carbonell, amb qui també hem parlat dels contenidors de l’avinguda Artur Carbonell, de la manca de parcs infantils o de la reunió que va mantenir amb els ex-alcaldes.

Escolteu-la

David Martínez garanteix que els nens i nenes de Sitges tindran uns reis ‘presencials’.

I ho garanteix convençudíssim. Més enllà de la possibilitat de veure’ls de manera virtual, el regidor de tradicions i festes i educació i portaveu del Sitges Grup Independent, David Martínez, garanteix una arribada dels reis ‘presencial’. Sense cavalcada però presencial. Martinez també s’ha referit a les obres de l’escola Agnès i a l’edifici administratiu de l’escola Miquel Utrillo, així com la situació a les llars d’infants i el projecte de la nova Escola Pia.

Escolteu-lo

Nacho Rubí afirma que Cespa no està complint el contracte, que té problemes amb els seus treballadors, que el govern no ho vigila i que una resolució judicial pot marcar el seu futur.

El portaveu de Nou Horitzó ha clamat, una vegada més, contra el servei que està donant l’empresa de neteja, des de la implantació del nou contracte. Pendent de resoldre’s un recurs contenciós administratiu que va presentar una de les empreses excloses del concurs per entendre que l’adjudicació s’havia fet de forma irregular -i que segons Nacho Rubí pot marcar el futur del servei- el regidor ha criticat amb duresa el que considera incompliment de les clàusules del contracte per part de Cespa, la gestió que manté amb el seu personal i la manca de fiscalització del servei que n’està fent el govern municipal. Rubí, que no se n’ha estat de definir de sectària l’actitud del govern amb l’oposició, creu que la tramitació dels ajuts hagués pogut ser més àgil si s’hagués consultat com s’ho han fet altres ajuntaments.

Escolteu-lo

Luis Miguel Garcia reconeix que cal canviar les bases dels ajuts per agilitzar-los, i aposta per un pressupost que prioritzi serveis socials, salut, promoció econòmica i turisme.

Hi ha hagut ajuntaments que en 15 dies han tramitat els ajuts, i en 15 dies més els han pagat. Luis Miguel Garcia reconeix que ell també estaria emprenyat si n’esperés un, demana disculpes i creu que cal canviar les bases de les futures convocatòries d’ajuts a autònoms i empreses per evitar repetir una tardança que no es pot justificar davant la necessitat dels sol·licitants. A la vegada, el portaveu del PSC creu que el pressupost del 2021 ha de cavalcar sobre quatre eixos fonamentals: serveis socials, promoció econòmica, salut i turisme. En aquest sentit, Garcia entèn que el pacte per la recuperació econòmica ha de canviar el seu sentit original per adaptar-se a les necessitats d’avui. La conversa també ha abordat la pressió fiscal, o els projectes de l’autòdrom i l’Atlàntida.

Escolteu-lo