L’abocador de la Vall de Joan està impermeabilitzat en superfície, però queden per resoldre les infiltracions laterals o el tractament de la combustió interior
L’Àrea Metropolitana de Barcelona va presentar fa unes setmanes la finalització de la impermeabilització de l’abocador de la Vall de Joan, en ple massís del Garraf, on hi reposen 26’6 milions de tones de residus. En paral·lel a aquesta actuació, fa dos anys l’empresa Geoservei va rebre l’encarrec d’estudiar les causes de les males olors a la Falconera i el seu impacte al poble de Garraf, i va realitzar l’estudi hidrogeològic més important que s’ha fet sobre els efectes d’aquest abocador, únic a Europa per estar sobre un massís càrstic, on es produeixen importants infiltracions de lixibiats i gasos cap el subsol. De l’estudi se n’han estret diverses conclusions: que la impermeabilització superficial i l’extracció del biogas són mesures necessàries, però segurament no suficients per acabar amb els efectes del dipòsit sobre l’entorn; que s’han detectat a Aiguadolç lixibiats procedents de l’abocador; o que l’incendi profund del dipòsit té difícil solució, ja que tant apagar-lo com mantenir-lo poden tenir efectes adversos. A més, el segellament superior no evita infiltracions laterals pel subsol, mentre que la impermeabilització inferior és tècnicament impossible, el que obliga a anar fent seguiment a molts punts de control per planificar mesures quirúrgiques a mesura que es coneix millor el comportament de tot el diposit. Així ens ho ha explicat Joan Solà, director de Geoservei i un dels responsables de l’estudi.
