El campanar es restaurarà amb el críteri de la mínima intervenció i el màxim respecte a la singularitat patrimonial de l’edifici
La idea és restaurar el campanar i protegir-lo de cara al futur, i fer-ho d’acord amb un criteri inqüestionable: el del respecte màxim a la singularitat patrimonial de l’edifici. Això vol dir que no s’està parlant ni de reconstruir ni de renovar el campanar. Es tracta de sanejar-lo, d’eliminar totes les humitats que han afectat als diferents elements arquitectònics, i de consolidar-los per a evitar-ne la degradació. Tot plegat des de la convicció d’intervenir el mínim possible i, en conseqûència sense reconstruir res que no sigui absolutament necessari pel bé de l’obra. Amb un pressupost proper als 322.000€, dels quals 200.000 els assumeix el departament de cultura de la Generalitat i 122.000 la Parròquia, es podrà assumir aquesta primera fase d’unes obres que volen continuar per la façana i també es voldrà incidir en la restauració de tots els retaules barrocs del temple, que són un conjunt únic a Catalunya pel fet que a través d’ells es pot tenir una visió global de la evolució de l’estil. La intenció del bisbat és, en definitiva, que en un futur la Parròquia es pugui visitar en la seva totalitat. En tot aquest relat, però, hi ha un petit element per al debat, que és indisoluble de qualsevol treball de restauració quan han de conviure amb la vida quotidiana. Preguntat per si, després de la restauració, l’edifici de la Parròquia pot continuar essent un dels elements protagonistes del castell de foc de Sant Bartomeu i de Santa Tecla, l’arquitecte respon que, des del punt de vista tècnic, no és aconsellable, però admet que aquesta decisió final no depèn només del tècnic, sinó del parer de tothom. Les obres començaran passat Carnaval i han d’estar acabades per Festa Major, i durant aquests mesos una lona penjada de la bastida reproduirà el campanar per totes les seves vuit cares. Us oferim la roda de premsa sencera, amb la intervenció del regidor de cultura, Albert Oliver-Rodés, l’arquitecte Jaume Trullà, mossèn Xavier Armengol, delegat de patrimoni del bisbat i l’alcaldessa Aurora Carbonell.
