Alberto Tutusaus, un propietari de Santa Bàrbara a la contra de la inèrcia que està prenent el desenvolupament de la zona.
Des de Google Earth, així es veu la darrera gran zona urbanitzable de Sitges
Es defineix com un propietari a qui les circumstàncies han obligat a prendre un paper complex. Per una banda, la responsabilitat de voler mantenir un terreny de la família -davant les dificultats d’assumir els costos de les diferents derrames requerides per la junta de compensació-, i per l’altra el recel davant del convenciment que els grans propietaris volen aprofitar les millors perspectives econòmiques actuals, per a modificar la velocitat del desenvolupament urbanístic de la zona, sense tenir en compte les conseqüències de vulnerar un pla d’etapes més moderat en el temps i que ja s’havia establert amb anterioritat. Tutusaus, que fou present a la reunió de la junta de compensació del passat divendres 24 de març, valora l’esforç que el regidor de territori i medi ambient, Jordi Mas, féu per a exposar la postura de l’Ajuntament alineada amb la defensa d’un creixement sostenible, però reconeix que el propi Jordi Mas li digué que la institució farà el que podrà davant dels interessos de la gran majoria dels propietaris. Éll és, amb altres dos propietaris, els únics que varen votar en contra de les noves intencions, i tampoc el seu vot val per a res perquè hores d’ara deu diners a la junta de compensació. Vet aquí la rocambolesca història d’un propietari de 5ha a Santa Bàrbara que entèn els interessos d’una banda i de l’altra, però que creu que algú ha de tornar a equilibrar la inèrcia que està prenent el desenvolupament de la darrera gran extensió de terreny que li queda a Sitges per urbanitzar.
