Coincidint amb el 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, el grup de dones de Locomotora XXI ha obert el seu espai de podcast a altres associacions de dones de la vila com és No Em Toquis la Tecla, Les dones de l'Ateneu o l'Associació Dones de Sitges i totes juntes han creat un episodi especial titulat La violència després de les violències. Amb representants de les diferents associacions de dones conversem sobre aquesta iniciativa del podcast i sobre la necessitat de parlar obertament sobre aquesta xacra que és la violència masclista.

Després de prop de set anys com a regidor Jaume Monasterio ha comparegut aquest matí per explicar els motius pels quals ha decidit deixar la primera línia política i que passen per una tria personal acompanyada de cert esgotament per situacions viscudes que considera injustes i injustificades. Monasterio marxa satisfet per alguns dels projectes assolits amb ell al càrrec com és el Camp Polivalent de Pins Vens, la canalització del carrer Espalter i Bassa Rodona o la implantació del contracte de neteja i recollida de residus. Qui demà, al ple municipal de novembre, s'acomiadarà formalment del càrrec ha volgut destacar altres projectes menys visibles però que considera imprescindibles per a la vila com la substitució del col·lector d'aigua, la recuperació del Mercat Vell i l'Escorxador o el pla de mobilitat urbana i sostenible. Monasterio deixa altres projectes pendents de realització però engegats com el nou camp de futbol de la UESitges o l'estació d'autobusos. Monasterio ha fet referència també al punt d'inflexió que ha tingut la liquidació del Consorci del Club Natació en la decisió de la seva marxa després d'assolir-se amb la venda de les instal·lacions via subhasta a un privat, en aquest sentit Monasterio considera que el més important és haver pogut salvar la natació formativa a Sitges. La compareixença ha comptat també amb la presència de l'alcaldessa i cap de llista d'ERC Aurora Carbonell que ha posat en valor la tasca feta per Monasterio i que ha confirmat que el substituirà en el càrrec de regidor el número vuit de la llista, Daniel Martínez, qui s'ocuparà de les mateixes àrees que el seu predecessor, Esports i Projectes i Obres.

Dissabte oferirà una xerrada a al local del Grup d'Estudis Sitgetans per parlar dels seus tres llibres, Maite vaig ser jo, podries ser tu (2021), Trenquem silencis (2023) i Ningú t'estimarà com jo (2025). Escrits tots tres a partir de la pròpia experiència com a supervivent de violència masclista més enllà de convertir-se en teràpia per a l'autora són ara una eina per ajudar en la lluita contra la violència envers les dones. Conversem amb Àngels Roura sobre els seus llibres i sobre la necessitat de fer visible l'existència de la violència de gènere, de detectar els mecanismes que històricament silencien les dones i sobre la necessitat de que el conjunt de la societat es faci conscient de la xacra que representa aquesta violència i de la necessitat d'acompanyar les víctimes en tot el procés sense jutjar-les ni pressionar-les.

Patricia Rosseau és la impulsora d'aquesta iniciativa que mira d'oferir fisioteràpia i tractament a nens i nenes amb discapacitat a la població de Mbour, al Senegal. Fa quinze anys va viatjar a aquest país africà i des d'aleshores no hi ha perdut el vincle però no va ser fins el 2024 que va decidir tirar endavant aquest projecte solidari, Tawfech-Progreso para Todos, amb el que actualment ella i altres col·laboradors ajuden a sis nens senegalesos oferint-los primer un diagnòstic i després el tractament de fisioteràpia adequat a cada cas, el repte és també el d'ajudar a visibilitzar la discapacitat en un país en el que encara es considera tabú.

El passat 5 de novembre la sitgetana Maria Botas va complir 100 anys, tota una vida de la que n'acumula records però sense cap amb ànim nostàlgic, assegura que li agrada més el Sitges d'ara. Fa poc que visita el casal de dia amb qui ha creat relació amb algunes de les companyes però ella continua vivint a casa on manté una bona part d'independència i sobretot un cap àgil, eixerit i profundament irònic. El sentit de l'humor acompanya aquesta sitgetana centenària que mai va pensar que arribaria a aquesta edat i que guarda un darrer desig, veure complir un anyet al seu darrer besnet. Pel que fa al secret d'una vida tan longeva si n'hi ha cap ella no el coneix, potser veure la vida passar amb resiliència, calma, pau i sempre amb bon humor.

És un monòleg d'autoficció amb el que gira des de fa quatre anys i en el que a partir d'una realitat pròpia com és la de tenir un avi franquista, reflexiona sobre el pes de la memòria en l'individu i el conflicte de conviure entre ideologies i pensaments contraris i contraposats i sobre la necessitat de parlar-ne. N'hem parlat amb Pau Vinyals, actor i creador d' 'El Gegant del Pi', obra amb la que gira des de fa quatre anys i que ha rebut el Premi de la Crítica a millor obra de petit format.

Javier Belay, Mariano Pauplys i Pedro Sensini són tres amics argentins que fa set anys que viuen a Sitges i que en poc més de tres mesos han tirat endavant el projecte de recuperar les Escumes de Sitges, un dolç tradicional originari de la pastisseria L'Estrella, del carrer Major. La curiositat els va portar a investigar sobre aquesta galeta de merenga seca i ametlles fins al punt de voler-la reproduir per als sitgetans com a manera de retornar la bona acollida que asseguren que la vila els ha ofert. Dit i fet, amb l'aval de veïnes sitgetanes de tota la vida que els van fer els tastos inicials ja es poden trobar Escumes de Sitges a diferents establiments locals i també als hotels que accepten de grat el producte en tant que souvenir i record per als visitants. Parlem d'Escumes de Sitges i de l'amor per Sitges que aquests tres argentins han convertit en dolç.

Marina Nadal tenia 18 anys quan va comprar l'establiment junt amb el seu home i poc pensava aleshores que cinquanta anys més tard celebraria el mig segle de vida de la botiga. Zappa, en la cantonada del Passeig de la Ribera amb el carrer Bassa Rodona es manté amb èxit oferint moda amb una atenció personalitzada, una manera de ser que no ha variat amb el pas del temps tot i moure's contracorrent en un entorn de consum descontrolat i més banal. Amb Marina Nadal conversem sobre la vida i la feina a la botiga, sobre el Sitges d'ara i d'abans i sobre la responsabilitat d'educar la clientela en matèria de consum.

El grup del Garraf format per Rafa Monzó, Jacob Serra, Toni Jordá, Galdric Bover, Francesc Pascual i Elba Vallés han revisitat cinc temes dels seus discos i n'han fet gravació en directe, d'aquesta manera, allunyant-se de l'estudi, han decidit celebrar deu anys de vida de la formació que manté el seu habitual segell de so envolupant i melancòlic amb traces de l'indie i el pop. Per primera vegada junt amb l'EP han presentat també un mini documental fet pel sitgetà Ferran Vilanova, una experiència nova lligada a la celebració dels deu anys de recorregut d'aquesta banda que entén la música com un refugi. N'hem parlat amb el guitarrista i veu d'Últim Cavall, Rafa Monzó.