En un dia simbòlic -el mateix que marcà l'inici de les obres després de l'incendi del 1916- i amb una reunió entre l'empresa constructora, la junta del Retiro i l'equip tècnic que supervisarà l'obra, comença oficialment avui la primera fase de la reforma del saló-teatre de l'entitat. El president demana paciència als veïns davant del tràfec de camions de runa que durant prop de tres mesos faran multitud de viatges arran de l'enderroc de tot allò que va formar part de la reforma que s'inaugurà el 1970 sota la presidència de Felip Font. La intenció, com tothom sap, és recuperar la sala original del projecte de Miquel Utrillo i adaptar-la a les necessitats del segle XXI. Per fer-ho calen 2 milions d'euros, i el Retiro en té la meitat. I per la meitat farà de moment, en espera que es puguin desencallar la tramitació de subvencions, malgrat el panorama poc optimista d'uns pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament sense aprovar. No hi ha data de finalització d'aquesta primera fase, però ja s'ha acordat amb el festival de cinema la cerca d'una alternativa al Retiro per a l'edició d'enguany. La conversa amb Franchu Núñez finalitza amb una reflexió en veu alta -i no massa falaguera- que el president del Retiro fa a l'Ajuntament i a la classe política en general, amb l'excepció d'una persona -de qui no ha volgut dir el nom- que ha mostrat un interès evident en trobar solucions per el Retiro.

La celebració del 700 anys de l'Hospital de Sitges ha servit també per afegir un nou producte al catàleg de vins del seu celler. Es tracta de l'Ancestral 1324, un vi escumós d'una sola fermentació ideal per aperitius o per abans de l'àpat. És el segon escumós de la gamma de productes del Celler de l'Hospital exclusivament de Malvasia de Sitges, que així ofereixen dues malvasies (dolça i seca), dos blancs (Blanc Subur i Llegat Llopis), jove i amb criança, i ara dos escumosos, també un de fermentació lenta (Monembasia) i aquest, acabat de veremar. Es tractat d'una petita producció, de només 500 ampolles, per continuar difonent una varietat cada cop més apreciada entre els especialistes. Ho hem comentat amb la responsable del Centre d'Interpretació de la Malvasia, Alba Gràcia, i l'enòleg del Celler, Albert de Sangenís.

El proper divendres 5 d'abril de 17h a 21h el Cruyff Court Aitana Bonmatí, ubicat al Parc de Can Robert, acollirà el Torneig SALID Y DISFRUTAD que disputaran equips de nens i nenes de sisè de primària de totes les escoles públiques i la concertada del municipi. L'organització del torneig ha recaigut en trezte joves sitgetans d'entre 14 i 17 anys que ha reclutat Joel Losada, de l'empresa Tot Esport, que és qui està coordinant la iniciativa amb suport de l'Ajuntament. L'objectiu és oferir una jornada d'esport oberta a tothom i fins i tot més endavant poder crear noves dinàmiques d'ús en el Cruyff Court de Sitges.

Una il·lusió que ja tenia de petit, i moltes ganes de canvi als seus 27 anys. Gabriel Pérez, @waabbi a Instagram, es disposa a partir del dijous vinent a començar una aventura vital en solitari que espera que el canvïi per fora i per dins. De Barcelona a Santiago de Compostela, de Santiago a Tallin, de Tallin a Atenes, i d'Atenes a Barcelona després de recórrer tota la costa italiana. De la preparació física i psicològica del viatge, de la necessitat de desconnectar de la realitat que ens envolta, i de la voluntat de viure noves experiències n'hem parlat amb Gabriel, l'home que vol complir una il·lusió.

El canvi climàtic fa moure la línia real de la costa, i això suposarà la necessitat de replantejar determinades infraestructures. La Generalitat va publicar fa uns dies els resultats d'un estudi sobre la vulnerabilitat de ports i passejos davant el canvi climàtic, amb els horitzons de 2050 i 2100, realitzat pel Centre Internacional dels Recursos Costaners amb el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC i diversos serveis del govern català. D'ell es desprén que la majoria de ports -i entre ells, els quatre de Sitges- no estan davant d'un perill immediat, però sí amb l'horitzó 2100. En canvi, determinats passejos presenten riscs alts a mitjà termini i molt alts a llarg termini, entre ells el tram de Sitges entre les platges de Bassa Rodona i Riera Xica. Per això, els especialistes recomanen preveure accions estructurals que puguin protegir el passeig de la força del mar, que poden anar des d'espigons sumergits a un canvi de la línia del passeig.

La Hispano Pontorrina, Transports Monasterio o Monnic i Mon-Bus són les diferents denominacions d'una empresa familiar de transports nascuda al Pont d'Armentera que va prestar servei al Garraf i a Sitges. Nascuda a cavall dels segles XIX i XX, va viure l'expansió comercial des de l'Alt Camp, cap el Penedès, primer, i el Garraf, després, fins a la seva absorció final per una altra empresa el 2019. Responsable d'aquesta arribada al Sitges del turisme va ser Pau Lluis Monasterio Figueras, i la seva vídua, Mercè Valls Clavé, li va demanar a la neboda, Isabel Ullate Valls, una història de la companyia centrada en la figura del responsable de la seva expansió. Així neix "El noi de l'autobús. De les tartanes als motors de 500 cavalls". Hem parlat amb l'autora, que ha portat a terme una exhaustiva recerca a arxius i fonts orals per dibuixar una història en què família i empresa es barregen, i que manté lligams amb la història recent de Sitges.