El 10 de juny es commemorarà el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Amb Beli Artigas enfilem una història que ens portarà a tres indrets que podem lligar amb la vida i l'obra de l'artista. Dels tres, el més conegut és el primer: el celler Güell del poble de Garraf, durant molts anys atribuït a Gaudí, però que fou obra de la seva mà dreta: Francesc Berenguer.

Han passat 35 anys des de l’emissió d’aquest reportatge, que en el seu dia va interessar molt a la nostra audiència. Tot i que ara les xarxes ofereixen la possibilitat d'obtenir una infinitat de documents sonors que aleshores no eren accessibles, hem volgut recuperar el programa original sense afegir-hi ni treure res. L’historiador Roland Sierra s’encarregà del guió i de la conducció d’aquest recorregut a través dels 40 anys de franquisme. Muntatge sonor i realització de Vicenç Morando.

Facundo Bacardí, el membre més popular de la nissaga i creador de la marca de Rom que porta el seu cognom, va tenir sis fills, dels quals en varen sobreviure quatre. Avui, Beli Artigas ens acosta a la història d'un dels quatre: Emilio Bacardí, que va viure una part de la seva infantesa a Sitges, que fou alcalde de Santiago de Cuba i un home amb una visió moderna de la vida, que l'aplicà a les seves filles, Lucía Victoria (Mimí) i Adelaida (Didí). L'octubre del 1912, i aprofitant una estada a Europa, Bacardí va passar un dia frenètic d'activitat a Sitges, tot recordant la seva infantesa. No hi tornaria més i moriria a Cuba el 1922. Una història de novel·la, la del pare i la de les filles.

La nit del 8 al 9 de març del 1916 un incendi destruí totalment el teatre Retiro. El 30 de desembre del mateix any els socis retiristes ja varen poder celebrar el cap d'any del 1917 al teatre nou. Miquel Utrillo va estar al darrera d'aquesta reconstrucció feta en temps rècord. Amb Beli Artigas repassem què va passar durant els nou mesos que separen les dues dates, i ho fem després d'apuntar quatre coses sobre si l'arquitecte Coderch fou, o no, l'autor de l'edifici del Club de Mar.

24 de juliol de 1955. A l'Eco apareix la primera informació vinculada als nous vestits pels gegants, el disseny dels quals s'encarrega a l'artista Artur Carbonell. En el mateix Eco s'informa que la subscripció popular ja permet posar en marxa la iniciativa. I a partir d'aquí una història en la qual hi tindran molt a veure les modistes de la botiga 'Maragda' del carrer Parellades, i la perruqueria 'Dandy' del carrer Sant Francesc. Una combinació de talent, creativitat i professionalitat, que aconseguiren una obra única. Amb Beli Artigas recordem la història dels figurins que Artur Carbonell creà pels gegants vells.

Aquest Sant Jordi tornarà a estar disponible el llibre de postals que Beli Artigas i Ignasi Rubí publicaren l'any 2014, i que recull 150 imatges antigues amb la corresponent explicació històrica. El llibre es vendrà al preu de 10€ i la recaptació íntegra anirà destinada a l'associació AMIS. La conversa ha començat per aquí i ens ha servit per a reivindicar el paper fonamental que les postals i les cartes poden tenir a l'hora de reconstruir les històries familiars. La història d'avui ens porta a Cuba, i a una trista carta que Pancho Sabaté Camps envia a la seva germana el 12 de juny del 1919. El relat comença aquí i ens portarà fins a una de les botigues més populars de Sitges: la boutique 3 del Cap de la Vila.

I fou anomenat per unanimitat de tots els membres de l'Ajuntament, tres dies després que l'alcalde Pere Carbonell encapçalés un homenatge multitudinari al senyor del Cau, que va tenir lloc a l'hotel Subur, on hi arribà una llarga comitiva de convidats provinent de l'estació i acompanyada per la banda de música del Prado. Amb Beli Artigas hem fet un parèntesi de Terramar, per a recordar aquesta efemèride i el que suposà en la trajectòria personal de Rusiñol.

La foto respon al Pic-Nic original, que dissenyà Josep A. Coderch a inicis dels anys 40, i que descansava sobre la sorra de la platja de la Bassa Rodona, abans no es cobrissin els arcs de la planta baixa. Més original, però, és l'entorn de la piscina Maria Teresa, que fou inaugurada l'any 1932, i després, a principis dels anys 50, vindria la fundació del Club de Mar... La història d'aquesta part del nostre front marítim barreja arquitectes -Miralles, Argilés i Coderch- amb propietaris i emprenedors dels diferents equipaments i negocis que s'hi han establert al llarg del darrer segle. Amb Beli Artigas en fem un repas.

El Grup d’Estudis Sitgetans presenta el quadern Les esglésies del Vinyet, un estudi d’Ignasi Mª Muntaner sobre les successives construccions amb caràcter religiós que han ocupat l’espai de l’actual santuari. Són en concret tres, des de la del segle XIII, fins a l’actual que data del segle XVIII. El llibre inclou unes làmines dibuixades per Lluís Albors, amb la recreació de les construccions en els diversos moments històrics. Escolteu-lo https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2019/10/02/hist_02102019.mp3