Aquest Sant Jordi tornarà a estar disponible el llibre de postals que Beli Artigas i Ignasi Rubí publicaren l'any 2014, i que recull 150 imatges antigues amb la corresponent explicació històrica. El llibre es vendrà al preu de 10€ i la recaptació íntegra anirà destinada a l'associació AMIS. La conversa ha començat per aquí i ens ha servit per a reivindicar el paper fonamental que les postals i les cartes poden tenir a l'hora de reconstruir les històries familiars. La història d'avui ens porta a Cuba, i a una trista carta que Pancho Sabaté Camps envia a la seva germana el 12 de juny del 1919. El relat comença aquí i ens portarà fins a una de les botigues més populars de Sitges: la boutique 3 del Cap de la Vila.

I fou anomenat per unanimitat de tots els membres de l'Ajuntament, tres dies després que l'alcalde Pere Carbonell encapçalés un homenatge multitudinari al senyor del Cau, que va tenir lloc a l'hotel Subur, on hi arribà una llarga comitiva de convidats provinent de l'estació i acompanyada per la banda de música del Prado. Amb Beli Artigas hem fet un parèntesi de Terramar, per a recordar aquesta efemèride i el que suposà en la trajectòria personal de Rusiñol.

La foto respon al Pic-Nic original, que dissenyà Josep A. Coderch a inicis dels anys 40, i que descansava sobre la sorra de la platja de la Bassa Rodona, abans no es cobrissin els arcs de la planta baixa. Més original, però, és l'entorn de la piscina Maria Teresa, que fou inaugurada l'any 1932, i després, a principis dels anys 50, vindria la fundació del Club de Mar... La història d'aquesta part del nostre front marítim barreja arquitectes -Miralles, Argilés i Coderch- amb propietaris i emprenedors dels diferents equipaments i negocis que s'hi han establert al llarg del darrer segle. Amb Beli Artigas en fem un repas.

El Grup d’Estudis Sitgetans presenta el quadern Les esglésies del Vinyet, un estudi d’Ignasi Mª Muntaner sobre les successives construccions amb caràcter religiós que han ocupat l’espai de l’actual santuari. Són en concret tres, des de la del segle XIII, fins a l’actual que data del segle XVIII. El llibre inclou unes làmines dibuixades per Lluís Albors, amb la recreació de les construccions en els diversos moments històrics. Escolteu-lo https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2019/10/02/hist_02102019.mp3

En continuem dient La Vall, i ens ho recorda la pedra cantonera de la casa Folch i Torres, però n’hauriem de dir El Vall, perquè el topònim defineix el fossat que envoltava part de l’antiga muralla de Sitges, i no pas una depressió de muntanya. Ignasi Muntaner ens recorda l’origen del topònim i també l’origen del nom de Sitges, que prové del topònim Cegias, conegut des del segle X. Escolteu-ho https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2019/05/28/hist_28052019.mp3

Reprenem la secció de la Nostra Història amb un repàs de la muralla de Sitges, des de l’època íbera fins l’àrab. A més, l’Ignasi Maria Muntaner, com a president de la Comissió de Toponímia, explica el dictamen negatiu sobre la plaça del Primer d’Octubre de 2017. Escolteu-lo https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/10/23/hist_23102018.mp3

Amb Ignasi Muntaner recordem avui un episodi històric del 27 d’abril del 1797, quan en el marc de les hostilitats entre els anglesos i els franco-espanyols, una fragata anglesa atacà Sitges i, del Baluard estant, la bateria de canons sitgetana va aconseguir foragitar-la… Escolteu-ho https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/05/15/hist_15052018.mp3

Amb Ignasi Muntaner ens acostem als darrers anys de vida del castell de Sitges, abans de convertir-se en l’actual Ajuntament. Escolteu-lo https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/03/15/hist_15032018.mp3

Amb Ignasi Muntaner repassem la història de la institució eclesiàstica que durant segles gestionà els destins de les terres de Sitges després de la mort de Bernat de Fonollar. Escolteu-ho https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2018/01/09/hist_09012018.mp3

Amb Ignasi Muntaner seguim el fil de la història del castell de Sitges, i avui ens centrem amb un dels seus estadants il·lustres: Bernat de Fonollar. Escolteu-lo https://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/12/12/hist_12122017.mp3