El ple aprova el procés de gestió dels pisos socials mentre s’evidencia que més del 50% dels sol·licitants no arriba als ingressos mínims requerits per optar-hi
El ple municipal de Sitges aprovà, en sessió extraordinària celebrada ahir, el procés de gestió i les bases per sol·licitar els primers 43 pisos de promoció pública al carrer Manuel Torrens, però el debat evidencià una realitat molt preocupant: més de la meitat de les persones inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge públic no arriben a assolir els mínims econòmics exigits per poder accedir a un pis. Ahir es va parlar del concepte d’exclusió residencial a la vila.
És per aquest motiu que aquesta primera promoció reservarà 6 vivendes per persones en aquesta situació d’ingressos baixos, contemplant un sistema d’ajuts directes per a poder-ne assumir el pagament. Dels 43 habitatges, 23 tenen tres dormitoris, i 20 en tenen dos. Tots tenen traster i plaça de pàrking i compten amb sistemes de climatització sostenible i eficient. Dos habitatges estan adaptats per persones amb dificultats de mobilitat i un es reserva a les necessitats de l’èrea de serveis socials.
Els pisos tindran un preu de lloguer d’entre 524 i 660€ (el preu mitjà de lloguer a Sitges és de 1021€) als quals s’hi hauran d’afegir entre 50 i 55€ per despeses de comunitat. Hi podran optar totes aquelles persones que portin un mínim de tres anys empadronades a la vila, o que puguin acreditar haver-hi estat 12 anys abans d’haver marxat del municipi. S’estableix un contracte de lloguer de 7 anys i per aquesta promoció la data límit per inscriure’s al registre de sol·licitants d’habitatge públic s’estableix el proper 18 de febrer.
L’alcaldessa defensà el criteri del govern de compartir la gestió d’aquesta promoció amb dues fundacions privades sense ànim de lucre, a les quals se’ls ha atorgat el dret de superfície durant 75 anys -prorrogables a 99- per tirar-la endavant. Aurora Carbonell considera que davant l’urgència de satisfer la necessitat de pisos públics a Sitges aquesta ha estat la fórmula més ràpida, eficient i eficaç per poder-ho aconseguir.
Per la seva banda, la regidora d’habitatge, Júlia Vigó, va admetre que 43 pisos no són suficients, com tampoc ho seran els 175 que sumaran les tres promocions juntes, per satisfer la demanda d’habitatge públic, i exhortà a la necessitat d’abocar tots els recursos possibles perquè Sitges redueixi aquesta situació. El municipi necessitaria prop de 2600 vivendes públiques per situar-se en els paràmetres aconsellats pel nombre d’habitants.
Mentre la majoria de grups polítics mostraren una actitud empàtica i proactiva davant de les propostes presentades a ple pel govern -tot coincidint, però, en la necessitat de modificar el conveni sobre el dret de superfície perquè l’Ajuntament mantingui sempre el control en la gestió dels pisos- Junts per Sitges es mostrà especialment beligerant amb el govern. La regidora Rosa Tubau exposà que el seu grup no comparteix en absolut la proposta de conveni amb dues fundacions, creu que s’ha hipotecat sól públic per privatitzar la política d’habitatges amb l’objectiu d’aconseguir la fotografia, apuntant a un rèdit electoral de cara al 2023. Més conciliadors en les seves posicions foren Manu Rodríguez, de Ciutadans, Carme Gasulla de Comuns-Verds i Nacho Rubí. Els tres posaren en valor l’esforç del govern a l’hora de prendre la iniciativa, però testimoniaren, a la vegada, el drama de la manca de vivenda assequible que viu el municipi.
Escolteu el debat sobre els pisos públics
Més cantellut pel govern fou el debat sobre l’aprovació definitiva del pla d’usos, al qual s’hi afegirà d’aquí uns dies l’aprovació per junta de govern de les bases pel concurs de licitació de guinguetes i serveis de platges. El regidor de platges, Guillem Escolà, defensà els criteris mediambientals i de sostenibilitat que han regit l’elaboració del pla, però no aconseguí convèncer, ni de lluny, a Mònica Gallardo, Manu Rodríguez i Carme Gasulla. Els portaveus de Junts, Ciutadans i Comuns coincidiren en la seva crítica vers la manca de diàleg i d’acompanyament als sectors econòmics afectats, però mentre Gallardo i Rodríguez lamentaren la pèrdua d’activitat econòmica i la reducció de serveis, Gasulla afirmà que és un pla que no contentarà ningú i que tampoc fa cap mena de menció als usos naturals de les platges. Per la seva banda, Nacho Rubí hi votà a favor pel fet d’haver-se incorporat algunes de les alegacions que hi presentà. El pla d’usos s’aprovà amb els vots favorables dels grups de govern i Nacho Rubí, els contraris de Junts per Sitges i Ciutadans, i l’abstenció de Comuns Verds.
