Marta Casterad agraeix a tots els balls la seva implicació i lamenta la poca empatia amb la Festa d’aquells que treuen a passejar el seu ego
Cansada, satisfeta i alliberada. Així, i per aquest ordre, se sent Marta Casterad superada Santa Tecla. Amb un esforçat fil de veu la presidenta fa balanç, i el balanç és bo, especialment pel que fa referència a la comunicació amb els balls, que ha permès un millor desenvolupament de les cercaviles -que creu que no haurien de superar el quilòmetre i mig de recorregut- i de la exhibició de balls del 23 d’agost. A la part negativa hi ha una espina que té molt a veure amb la condició humana: la d’aquells i aquelles que, lluny d’atendre les servituds i necessitats de la Festa, avantposen l’ego personal a l’hora de voler passar per on sigui i a l’hora que sigui. El moment més dur es produí minuts abans de l’entrada de Santa Tecla, quan els membres de la comissió, i també la presidenta, s’hagueren d’enfrontar a situacions desagradables propiciades per la popularissima frase: ‘jo sóc de Sitges i no em pots prohibir’ i totes les seves derivades… Amb tot, un molt bon balanç i unes quantes reflexions sobre allò viscut. Un dels membres de la comissió ja s’ha postulat per futur president….
