Mónica Peña, infermera a l’Hospital de St. Camil, fa una crida a la consciència ciutadana per evitar veure de nou imatges de multituds que sent que no respecten el que s’ha viscut als hospitals, i el que encara s’hi viu
Mónica Peña fa més de vint anys que exerceix la infermeria, actualment ho fa en la planta de subaguts, pal·liatius i residencial de l’hospital comarcal i assegura que la pandèmia els ha obligat a adaptar-se sense excuses ni retards més enllà de decisions polítiques. Els moments més durs van arribar quan acompanyava pacients en els seus últims dies de vida després que la pandèmia prohibís l’acompanyament familiar. Estima la seva feina i hi té vocació però assegura que la càrrega emocional ha estat difícil de suportar i la família i les companyes de feina han estat clau per superar-la. Es mostra esperançada en que la pandèmia acabarà però remarca que el virus encara hi és per al que demana més consciència i paciència a la ciutadania. En el Día Internacional de la Infermeria conversem amb una de les infermeres de l’Hospital de Sant Camil.
