L'acte de presentació de la Setmana de la Malvasia va comptar amb l'ambaixadora d'enguany, la sitgetana Anna Baqués, enòloga i enginyera agrònoma provinent d'una nissaga familiar vinculada a la viticultura i l'enologia com ho va ser el seu avi Antoni Almirall per a qui la coordinadora del Centre d'Interpretació de la Malvasia, Alba Gràcia, també va tenir paraules d'agraïment. En l'acte de presentació l'enòloga lluny de llargs discursos va proposar al públic assistent un tast de raïm de Malvasia de Sitges i va posar en valor aquesta matèria primera que encara es cultiva a Sitges però de la que va reclamar que s'hi pugui tornar a vinificar al municipi. Va obrir l'acte l'administració de la Fundació de l'Hospital, Jordi Sans i el va cloure l'alcaldessa Aurora Carbonell.

Nombrosos veïns del nucli històric de Sitges es varen reunir a l'edifici Miramar per assistir a l'audiència pública en què l'Ajuntament va presentar la proposta de pavimentació dels carrers. El projecte neix de la necessitat de realitzar obres de clavegueram als carrers Pau Barrabeig i Carreta i de les queixes dels veïns d'aquest carrer en considerar que la configuració de caixa única farà perdre personalitat i valor a l'indret, que està catalogat des del 1972. Maria Rull, arquitecta municipal, va explicar que la normativa d'accessibilitat impedeix mantenir les voreres, pel que es proposa un sistema de caixa única amb l'ús de materials, especialment pedra natural, que permetin recrear la imatge d'una vorera simbòlica, tot mantenint l'estètica del nucli antic i respectant les normatives referents al drenatge i al lliscament. Diversos veïns varen expressar queixes en entendre que no se'ls ha escoltat prou, i van demanar mantenir la vorera. L'alcaldessa es va comprometre a exposar la solució proposada, i a recollir els suggeriments dels veïns, tot i que en allò fonamental serà difícil que les coses canvïin. La xerrada va ser introduïda per la regidora d'urbanisme, Carme Gasulla, i el redactor del pla del patrimoni, l'arquitecte Josep Maria Pujol. Pujol i Rull van coincidir en el moll de l'os de l'assumpte en assenyalar que quan es parla d'espais amb accés públic, la llei d'accessibilitat preval sobre la del patrimoni.