Les entitats no podran rebre diners del romanent de tresoreria de l'Ajuntament, però el govern es compromet a buscar recursos 'd'on sigui'. Aquesta fou la conclusió d'un dels debats més importants del ple municipal d'ahir, en el qual es posà sobre la taula la modificació de crèdit que ha permès atorgar la subvenció de 90.000€ al Retiro, malgrat que hores d'ara l'entitat no realitzi activitats per mor de les obres de reforma. La regidora d'hisenda Carme Almirall va argumentar la decisió en base a una normativa europea i estatal cada cop més estricta en l'aplicació del romanent, però també s'exposà la intenció del govern de prioritzar les necessitats de les entitats en el pressupost del 2025.

Un ple extraordinari de l'Ajuntament de Sitges sobre educació va servir perquè totes les forces polítiques del consistori consensuessin una proposta que passa per la reclamació d'una escola institut a Sitges amb l'objectiu de resoldre l'emergència educativa fruit del creixement continuat del nombre d'alumnes, no previst per la Generalitat, i que ha tensionat la vida dels centres públics actuals a Sitges. També es va demanar una diagnosi clara de la situació per part del departament d'educació, inversions als quatre centres públics de primària per pal·liar els problemes del desdoblament de línies -i que inclogui la possibilitat d'ampliar l'escola Agnès de Sitges-, i noves línies, tant de secundària a l'institut Benaprès, com de batxillerat. En aquest sentit, els polítics també varen coincidir que crear una línia nova a l'Utrillo no és una solució, sinó un pedaç per pal·liar l'emergència. A més, es va reclamar aclarir la situació educativa de les Botigues i Garraf com a zona especial. L'aprovació de la moció, instada per la majoria de l'oposició (Junts per Sitges, Guanyem Sitges, PSC-el Margalló, Vox i PP), va venir precedida d'un llarg debat en què els grups proposants no va estalviar retrets pel que consideren immobilisme del govern fins que la situació ha estat insostenible, mentre que els partits que donen suport a l'alcaldessa van atribuir el problema a la deixadesa de planificació del govern català i a la situació general de l'educació. Aurora Carbonell es va comprometre, a petició de Mònica Gallardo, a demanar una reunió urgent amb el govern català per exposar les conclusions del Ple i reclamar solucions i terminis, i a més, va oferir que la comissió que es constituirà amb la comunitat educativa consensuï un Pacte Local per l'Educació.

Un Ple més suau en les formes, però igualment dilatat en la duració i espès de contingut, va tornar a posar ahir sobre la taula l'emergència educativa que viu Sitges. Les tres directores i el director dels quatre centres de primària de Sitges van tornar a exigir solucions al departament d'educació de la Generalitat, unes solucions que passen per una nova escola, o fins i tot un institut-escola, després d'anys de manca de previsió i abandonament. Ho van fer com a resultat d'una moció recolzada per la totalitat del plenari, i que precedirà a un ple extraordinari, instat per l'oposició, i que es convocarà el proper 10 de juliol. La picabaralla política no va obviar la contundència del nou director de l'escola Miquel Utrillo, quan va definir com a monstruositat la solució del govern català d'assignar una tercera línia al seu centre. I es va alertar sobre el problema, que en molt breu arribarà als dos instituts de secundària. Ha acabat el curs, però la bomba de rellotgeria dels equipaments educatius sembla haver esclatat definitivament.

En una contundent intervenció en l'apartat de precs i preguntes -que es va avançar aprofitant un dels recessos del ple municipal- les directores de les escoles de Sitges van exposar una carta que alerta del que defineixen com un 'estat d'emergència educativa' vinculada a la incapacitat dels centres per assumir el nombre de criatures que es matriculen, amb totes les conseqüències que això suposa. Les directores exposaren un rosari de greuges difícilment rebatible: aules amb les ratios tensionades, zones comunes saturades, biblioteques tancades per encabir-hi classes... Tot plegat en el marc d'un escenari de futur concluent: de cara al curs vinent hi haurà 9 grups desdoblats repartits entre tots els centres, que suposaran, de facto, una escola d'una línia plena d'alumnes. D'aquí que, a més de reclamar amb urgència la construcció d'un nou centre, els directors denuncïin el fet que en el seu dia l'escola Agnès es plantegés com a centre d'una única línia, demostrant una absoluta manca de previsió i ceguesa davant d'una realitat que ja es percebia aleshores. El problema, ara, rau en saber on es podrà escolaritzar tota aquesta quantitat de canalla. Segons es va dir, el departament d'ensenyament proposa situar un mòdul a cada escola, quelcom que les directores no contemplen en absolut donada la saturació dels centres. La intervenció de les directores, aplaudida per tot el plenari sense excepció, fou resposta pel regidor d'ensenyament, Albert Olivé-Rodés i l'alcaldessa Aurora Carbonell, que assenyalaren que, finalment, la delegació territorial del departament d'ensenyament de la Generalitat ha reconegut l'existència del problema i enviarà un informe a la seu central, mentre el govern es compromet a continuar insistint i apel·la a fer-ho amb la comunitat educativa.