Temps de familia: Les pors en la vida
Les pors són presents al llarg de la vida de les persones, encara que vagin canviant d’objecte o sentit. Formen part dels processos de desenvolupament i d’humanització. L’absència de por en un infant pot esdevenir un problema seriós. En la gent gran, en canvi, la por s’associa al deteriorament, les pèrdues físiques, psíquiques o emocionals, més que no pas a la pròpia mort. I també formen part de la nostra vida les pors a perdre allò que estimem i valorem, o a les pèrdues que formen part de les decisions o tries que fem.
Així, hi ha perills que formen part de la realitat, del món extern, i n’hi ha d’altres que són d’ordre intern, i venen lligats als sentiments, a les fantasies, a allò que neix dins de cada persona. En el vincle amb els pares i amb l’àmbit familiar, els fills incorporen recursos i realitzen processos psíquics que els donen confiança en la protecció parental i en ells mateixos. En aquest sentit, l’adquisició d’autonomia ha de ser un procés gradual, que dongui garanties de no prendre mal, perquè tan pares com fills el vagin assimilant amb confiança.
Román Pérez, psicòleg clínic-psicoanalista del centre de reeducació David.