La proposta forma part de Cicló<35 programa destinat a portar i divulgar talent jove a Sitges. Sandra Monfort és una jove cantant, guitarrista, compositora, productora i artista valenciana que fusiona el folklore valencià amb altres estils musicals creant un segell propi que combina tradició i modernitat. A l'Escorxador proposarà un concert acústic junt amb la seva germana violinista, Amanda Monfort. Hem conversat amb aquesta artista que canta en valencià com a acte polític i reivindicatiu i que defensa l'èxit com a un estat de tranquil·litat amb una mateixa compatible amb les ganes de menjar-se el món, en el seu cas fent música. Les entrades poden adquirir-se al web de Cultura Sitges.

La història oculta de dones de Sitges de diverses èpoques ha estat rescatada per Àngels Parés en un nou quadern del Grup d'Estudis Sitgetans. Per una banda, dones sitgetanes de l'Edat Mitjana i dels segles XIV i XVI, com una que va ser executada per bruixeria, i de les que hi ha mínimes referències que permeten cetificar la seva existència. De l'altra, dones del segle XX a qui la Guerra Civil va marcar l'existència, i de les que ha pogut obtenir testimoni oral de primera o segona mà. I tot plegat, per bastir un relat que, sota el títol de "Sitges en femení. Camins de records" reivindica el paper i les vivències d'aquesta meitat de la població silencada per la historiografia de totes les èpoques.

Dimecres passat es va presentar el nou Pla d'Accessibilitat dels Museus de Sitges, un document que estableix fins a 39 punts a millorar en un termini de fins a tres anys i que respon a la necessitat d'adequar-se al marc legal que marca el codi d'accessibilitat de Catalunya. El document ha estat redactat per la doctora en psicologia i màster en Producció i Comunicació Cultural Andrea Granell i s'ha realitzat conjuntament amb l'equip dels Museus i amb una amplia col·laboració d'entitats i col·lectius del territori que han visibilitzat les necessitats en matèria d'accessibilitat actuals als Museus. Fins el 2029 s'aniran implementant aquestes modificacions que acabaran d'eliminar possibles barreres físiques però també aquelles relatives a la comunicació en matèria sensitiva o aquelles de caire cognitiu. Principalment el Pla incideix en el Museu de Maricel i en el Cau Ferrat i la Casa Rocamora i passa, entre d'altres, per la formació del personal per tal d'eliminar barres actitudinals i garantir una accessibilitat universal i uns Museus inclusius per a tothom. N'hem parlat amb Andrea Granell i amb Marta Torrijos, responsable d'accessibilitat dels Museus de Sitges.

'Ángulo Muerto' el curtmetratge que exposa la conversa a l'interior d'un cotxe d'una parella que s'interpel·la sobre si han fet tot el que podien haver fet per evitar el suidici del seu fill, arran d'un cas de bullying escolar, ha guanyat el Goya al millor curtmetratge de ficció. Sense haver tingut temps de païr-ho, Cristian Beteta ens explica les sensacions viscudes des de la nit de dissabte, tenint en compte que la pel·lícula va tenir un cost de rodatge de 10.000€ i competia amb produccions més ambicioses. D'aquí un mes, Beteta comença el rodatge de la seva primera pel·lícula a les Canàries, i reconeix que sent una benvinguda pressió afegida. Podeu veure 'Ángulo Muerto' si sou usuaris de la plataforma Movistar+

I el quart paisatge de Salvat Papasseit és... Sitges. Abans d'arribar-hi el 1918 el poeta ja mantenia un vincle important amb la cultura sitgetana a través dels qui s'acostaven a les galeries laietanes de Barcelona, però a la vila hi va trobar un bon coixí de feina i de vida. Un home jove, vital però amb molt pocs recursos, lletraferit fins al moll de l'os i amb un ideari de pedra picada que deixà palès en molts aforismes, dels quals n'agafem un del 1917 per començar la conversa amb Vinyet Panyella sobre el seu darrer llibre, que es va presentar al GES el passat 31 de gener: 'En les cinc parts del món hi ha pocs intel·ligents i massa savis'.

A l'edat de 88 anys ha mort a Paris Pere Stämpfli, fill adoptiu de Sitges i filàntrop enamorat de la nostra vila, on hi ha deixat la part més important del seu llegat, com ha estat la fundació d'art contemporani que porta el seu nom, els espais cedits al Grup d'Estudis Sitgetans o les festes del carrer d'en Bosc. Amb ell varem conversar un 10 d'agost del 2004, dies previs a que li fos atorgat el reconeixement de fill adoptiu. Com està establert, l'Ajuntament ha decretat un dia de dol oficial. Stampfli serà enterrat a Sitges.