Hi ha alegria. Una alegria gran que les veïnes celebraran ben aviat. L'oficialització per part de la Generalitat de Catalunya de la compra de més de 1000 habitatges arreu del país, pertanyents a les promocions d'Inmocaixa -entre els quals hi ha els 186 pisos de les promocions de Can Robert i de la Blanca Subur- ha estat rebuda amb felicitat i, d'alguna manera, tanca un capítol d'un llibre al qual encara n'hi queden uns quants. Amb Yolanda Mallen hem compartit l'alegria, i amb David Castellet, del sindicat de llogateres, hem comentat tots els serrells pendents, entre els quals hi ha les prop de 20 denúncies que Inmocaixa té interposades vers els veïns o les tramitacions de desnonament que no es resolen amb l'anunci d'ahir.

Deu anys després de rebre'l per primera vegada Vicky Planas l'ha tornat a guanyar, en aquest cas el guardó li han entregat per un treball de cinc fotografies amb una mirada del tot maternal fetes a Etiòpia. El reconeixement és excepcional en tant que és el segon que li atorguen i què és una dona qui el rep, un fet encara poc habitual en el món dels concursos i premis fotogràfics. Vicky Planas reivindica la seva mirada de dona en les seves fotos amb les que sempre mira d'explicar una història i anar més enllà de l'estètica. El guardó li permetrà ara exposar les cinc fotografies al llarg de l'any i els sitgetans podran gaudir-les durant la propera edició del Fotomaig. Hem conversat amb ella sobre el procés de creació de les cinc fotografies premiades i sobre la seva passió per aquest art i per viatjar sempre amb les càmeres a l'esquena.

Coincidint amb el 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, el grup de dones de Locomotora XXI ha obert el seu espai de podcast a altres associacions de dones de la vila com és No Em Toquis la Tecla, Les dones de l'Ateneu o l'Associació Dones de Sitges i totes juntes han creat un episodi especial titulat La violència després de les violències. Amb representants de les diferents associacions de dones conversem sobre aquesta iniciativa del podcast i sobre la necessitat de parlar obertament sobre aquesta xacra que és la violència masclista.

Després de prop de set anys com a regidor Jaume Monasterio ha comparegut aquest matí per explicar els motius pels quals ha decidit deixar la primera línia política i que passen per una tria personal acompanyada de cert esgotament per situacions viscudes que considera injustes i injustificades. Monasterio marxa satisfet per alguns dels projectes assolits amb ell al càrrec com és el Camp Polivalent de Pins Vens, la canalització del carrer Espalter i Bassa Rodona o la implantació del contracte de neteja i recollida de residus. Qui demà, al ple municipal de novembre, s'acomiadarà formalment del càrrec ha volgut destacar altres projectes menys visibles però que considera imprescindibles per a la vila com la substitució del col·lector d'aigua, la recuperació del Mercat Vell i l'Escorxador o el pla de mobilitat urbana i sostenible. Monasterio deixa altres projectes pendents de realització però engegats com el nou camp de futbol de la UESitges o l'estació d'autobusos. Monasterio ha fet referència també al punt d'inflexió que ha tingut la liquidació del Consorci del Club Natació en la decisió de la seva marxa després d'assolir-se amb la venda de les instal·lacions via subhasta a un privat, en aquest sentit Monasterio considera que el més important és haver pogut salvar la natació formativa a Sitges. La compareixença ha comptat també amb la presència de l'alcaldessa i cap de llista d'ERC Aurora Carbonell que ha posat en valor la tasca feta per Monasterio i que ha confirmat que el substituirà en el càrrec de regidor el número vuit de la llista, Daniel Martínez, qui s'ocuparà de les mateixes àrees que el seu predecessor, Esports i Projectes i Obres.

Dissabte oferirà una xerrada a al local del Grup d'Estudis Sitgetans per parlar dels seus tres llibres, Maite vaig ser jo, podries ser tu (2021), Trenquem silencis (2023) i Ningú t'estimarà com jo (2025). Escrits tots tres a partir de la pròpia experiència com a supervivent de violència masclista més enllà de convertir-se en teràpia per a l'autora són ara una eina per ajudar en la lluita contra la violència envers les dones. Conversem amb Àngels Roura sobre els seus llibres i sobre la necessitat de fer visible l'existència de la violència de gènere, de detectar els mecanismes que històricament silencien les dones i sobre la necessitat de que el conjunt de la societat es faci conscient de la xacra que representa aquesta violència i de la necessitat d'acompanyar les víctimes en tot el procés sense jutjar-les ni pressionar-les.