Monika Zgustova reivindica la relació dels intel·lectuals amb una Praga multicultural a «La bella extranjera»
L’escriptora txeca afincada a Sitges Monika Zgustova repassa a «La bella extranjera. Praga y el desarraigo» (Báltica) la relació dels intel·lectuals amb la Praga del segle XX. L’actual capital de la república txeca, punt d’unió de diverses cultures, va tenir un segle XX atribulat: la fi de l’imperi austrohungarés, la invasió nazi o la dictadura comunista tutel·lada per la Unió Soviètica. Zgustova reivindica el paper d’escriptors jueus com Kafka que escribien el alemany, d’autors com Kundera que van escriure a l’exili les obres més recordades, o de l’autor teatral represaliat que va acabar de president de la República, Václav Havel, el llegat del qual encara es recorda.
