A 5000 quilòmetres de Sitges, la calma tensa que es viu a Doha, enmig del conflicte amb Iran. Parlem amb Carles Martorell
Tot es podria resumir en una frase, que marca la resiliència del dia a dia: ‘com que no hi podem fer-hi res, es tracta d’esperar’. I la espera demana una gestió emocional important. Des del passat dissabte, Qatar és un dels països del Golf Pèrsic afectats per la guerra d’Iran, i, en conseqüència, la capitat de l’estat ha rebut, i també ha neutralitzat, missils enviats per Iran amb destinació a les bases militars nordamericanes o a instal·lacions energètiques de caràcter estratègic. D’aquí que la instrucció sigui clara: no es pot sortir de casa, cal allunyar-se de les finestres, i en cas de perill imminent baixar fins al garatge de l’edifici. Un confinament semblant al que la família va viure durant la pandèmia de la Covid, però en un registre molt diferent perquè es tracta de conviure amb el neguit quotidià i, a la vegada, amb la incertesa de cara al futur. Avui amb l’entrenador sitgetà Carles Martorell no parlem de futbol, i esperem no parlar més de la guerra.
