A partir d’avui, i fins al 26 de setembre, el museu Maricel recupera un dels grans pintors catalans del segle XX: Miquel Villà

L’exposició es titula ‘La pintura sense atzar’, fent referència a una convicció personal que creia en el treball i la revisió permanent de l’obra, però també s’hagués pogut anomenar ‘L’arquitecte del paisatge’ com el definí el crític d’art Rafael Santos Torroella, o ‘un home per damunt dels ‘ismes’, a partir de les paraules de Sebastià Gasch. Des d’avui, i fins al 26 de setembre, el museu Maricel acull una exposició antològica dedicada a Miquel Villà, un dels pintors més singulars de la pintura catalana del segle XX, amb una obra que va més enllà de la figuració, i amb un ús dels gruixos de matèria que impressiona, a partir d’una paleta de colors molt propera a Cezanne o Gauguin. Villà, absent de les sales d’exposicions durant gairebé quatre dècades, tampoc s’havia destacat mai per una personalitat socialment activa ni amb ganes de notorietat, tant és així que la gran majoria d’obres van signades al revers com a senyal evident d’un sentit de la discreció que va mantenir al llarg de la seva vida. La mostra, comissariada per Ignasi Domènech i Susanna Portell ocupa tota la planta baixa de Maricel, fent un recorregut cronològic per les diferents etapes de l’evolució del pintor, i culmina a la sala Sert on es projecta un video que us oferim també en aquesta publicació. La presentació de l’exposició anà a càrrec del director en funcions del Consorci del Patrimoni, Pere Izquierdo, i del regidor de cultura Xavier Salmeron.

Escolteu Pere Izquierdo i Xavier Salmeron

 

Mireu el video de l’exposició, amb les intervencions de Daniel Giralt Miracle, Ignasi Domènech, Susanna Portell, Juan Antonio Masoliver Ródenas i Carles Bongiluppi

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=vMECZdwJYoE&w=325&h=182]