En un dia simbòlic -el mateix que marcà l'inici de les obres després de l'incendi del 1916- i amb una reunió entre l'empresa constructora, la junta del Retiro i l'equip tècnic que supervisarà l'obra, comença oficialment avui la primera fase de la reforma del saló-teatre de l'entitat. El president demana paciència als veïns davant del tràfec de camions de runa que durant prop de tres mesos faran multitud de viatges arran de l'enderroc de tot allò que va formar part de la reforma que s'inaugurà el 1970 sota la presidència de Felip Font. La intenció, com tothom sap, és recuperar la sala original del projecte de Miquel Utrillo i adaptar-la a les necessitats del segle XXI. Per fer-ho calen 2 milions d'euros, i el Retiro en té la meitat. I per la meitat farà de moment, en espera que es puguin desencallar la tramitació de subvencions, malgrat el panorama poc optimista d'uns pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament sense aprovar. No hi ha data de finalització d'aquesta primera fase, però ja s'ha acordat amb el festival de cinema la cerca d'una alternativa al Retiro per a l'edició d'enguany. La conversa amb Franchu Núñez finalitza amb una reflexió en veu alta -i no massa falaguera- que el president del Retiro fa a l'Ajuntament i a la classe política en general, amb l'excepció d'una persona -de qui no ha volgut dir el nom- que ha mostrat un interès evident en trobar solucions per el Retiro.

Una il·lusió que ja tenia de petit, i moltes ganes de canvi als seus 27 anys. Gabriel Pérez, @waabbi a Instagram, es disposa a partir del dijous vinent a començar una aventura vital en solitari que espera que el canvïi per fora i per dins. De Barcelona a Santiago de Compostela, de Santiago a Tallin, de Tallin a Atenes, i d'Atenes a Barcelona després de recórrer tota la costa italiana. De la preparació física i psicològica del viatge, de la necessitat de desconnectar de la realitat que ens envolta, i de la voluntat de viure noves experiències n'hem parlat amb Gabriel, l'home que vol complir una il·lusió.