Us oferim un video-resum del pas de la processó cívica pel recinte de l'Hospital de Sant Joan, per a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu, acompanyat del pendonista Josep Maria Rosés.

Sant Bartomeu ja és a la capella de l'hospital, on el podreu veure avui, d'11 a 14 i de 17:30h a 21h, i demà, vigília de Festa Major, a partir de les 11h i fins l'arribada de la processó cívica. Us oferim un petit clip de video que recull l'arribada del tabernacle del Sant al recinte de l'hospital i la seva rebuda per part del pendonista i la seva família, acompanyats de les autoritats, l'administració de l'hospital, les pubilles i els hereus, i els sitgetans que s'hi han volgut acostar.

Un viatge emocional pels records de familia i de Festa Major, a través d'objectes que per ella tenen un important valor simbòlic, amanit amb reflexions, algunes d'elles amb esperit crític sobre el Sitges d'avui i la transmissió del coneixement de la Festa. Us deixem amb el pregó d'Alba Gràcia, acabat de sortir del forn.

Una vetllada simplement inoblidable, per un concert difícilment repetible. Ahir, el Prado es va omplir de gom a gom en les dues sessions programades de 'La processó, el so de la Festa', amb la cobla Maricel, la camerata Eduard Toldrà i una colla dels grallers dels Marcets, tots plegats dirigits pel mestre Xavier Pagès, qui dedicà la vetllada a qui fou la seva mestra de música, i la de tants i tantes sitgetans, Montserrat Almirall. Us deixem amb les dues parts del concert íntegres, que incorporen la presentació de les peces a càrrec de David Puertas.

El president de l'Agrupació de Balls Populars, Oleguer Font, i Ricard Vicente, un dels 15 membres del consell del patrimoni festiu, coincideixen en alguns aspectes, com per exemple que la Festa Major esta infrafinançada i no es busquen prous recursos, o que l'espai festes no és un indret en condicions, i divergeixen en d'altres, com la representació de l'Agrupa dins del consell del patrimoni festiu, o la independència de gestió de l'entitat sobre els seus balls més enllà de la Festa Major i de Santa Tecla. I una reflexió final de Ricard Vicente que va més enllà: la gran majoria de famílies que venen a escolaritzar els seus fills a Sitges ni parlen català ni saben ni coneixen el nostre patrimoni local, quelcom el que pot suposar un problema greu d'aquí 15 o 20 anys.