Carles Maicas fa vint anys que forma part de la família de Els Pastorets de Sitges i enguany s'encarrega de la direcció amb l'ajuda de Prado García, que s'estrena amb Els Pastorets en la tasca de professora d'interpretació. Divendres 23 a les 18.30h i dijous 28 a les 21.30h al Casino Prado es duran a terme les dues úniques representacions d'aquesta versió del Primer Nadal dels Pastors de Rossend Fortunet que s'interpreta a Sitges i que manté la peculiaritat de ser cantada i amb música en directe.

Fins al 13 d'octubre de l'any vinent la planta baixa del museu Maricel acull l'exposició 'Models de bellesa, l'antic Museu de Reproduccions Artístiques', una mostra que presenta prop de 200 obres que formaren part d'una de les iniciatives culturals més potents de finals del S.XIX, com fou la creació del museu de reproduccions artístiques de Barcelona destinat a apropar la ciutadania al món de l'art, a través d'un catàleg de reproduccions d'algunes de les obres més representatives de la història. El 1908 Puig i Cadafalch en proposà el seu trasllat a l'edifici del Parlament de Catalunya, durant la República part del fons anà a parar al palau de Pedralbes, i el 1935 Joaquim Maria Folch i Torres aconseguí traslladar les peces vinculades a les arts decoratives al palau Maricel, que contemplava com una secció del Cau Ferrat. La guerra civil anorreà la visió de futur de Folch i Torres, i aquell fons va romandre al Maricel. El cap d'exposicions dels museus de Sitges, Ignasi Domènech, ens explica tota la història darrera una exposició que us sorprendrà. Tot són reproduccions, però no n'heu vist mai tantes d'aquesta qualitat...

El seu cas és singular, perquè és l'única guanyadora de la ploma d'or que a casa seva en té dues: la que acaba de rebre i la de qui fou company seu de vida durant uns quants anys, Antoni Sella. D'aquí que el primer record immediat que la periodista Alba López va tenir, un cop va rebre la trucada del regidor de cultura anunciant-li el premi, la portà a evocar una conversa amb Sella, en la qual ell li vaticinava que algún dia rebria aquest reconeixement. I així ha estat. Més enllà del record, però, amb Alba López hem conversat sobre el seu pas per l'Eco, sobre la seva etapa actual centrada en la memòria històrica del treball i la vida de moltes dones oblidades, i sobre la necessitat que la societat i el periodisme es plantegessin la vida i la professió de manera més tranquil·la.

El destí va voler que l'inici de la guerra d'Ucraïna, el 24 de febrer de 2022, coincidís amb la data de jubilació de Xavier Gonzàlez-Costa. Colpit per la invasió russa, va decidir poemar diàriament les sensacions del que havia de ser un conflicte curt, fins que va arribar als quatre mesos. I, prologat pel periodista Manel Alías Tort i publicat per edicions de l'Albí, va veure la llum "Un llençol blanc. Un dietari poètic frustrat de la guerra d'Ucraïna". Dissabte es va presentar a Sitges amb la participació de la nova comunitat ucraïnesa de la vila, famílies molt agraïdes per l'exercici d'empatia que representa patir per allò que, malgrat no conèixer-ho de primera ma, commou fins el punt de fer-ne poesia.

Va guanyar el XXVI Concurs de Pintura Sanvisens i fer-ho li ha permès exposar de manera individual a la planta baixa del Centre Cultural Miramar aquest any. Fins el 10 de desembre en horari de matí i tarda es pot visitar aquesta exposició que compta amb els retrats figuratius emmarcats en un paisatge oníric d'Alejandro Martínez, i també gaudir dels seus collages, una obra amb la que assegura es va divertir molt i juga amb les perspectives i els colors.

La història recent que comença el passat dilluns, 6 de novembre, quan Carles Arola es trobà dalt de tot de les escales que menen al pis superior de l'estudi Vidal una escultura com aquesta. Una 'polusca' creada per l'artista italià Giuseppe Verri, amb l'objectiu d'expressar un missatge de compromís amb la preservació del medi ambient. El nom de l'obra -de la qual l'autor n'ha fet més d'un miler d'exemplars- prové del nom que donaren els romans a una regió del centre d'Itàlia, i ha arribat a Sitges provinent d'holanda, gràcies al matrimoni format per Leo Kuntze i Teresa Palomas. L'Eco d'aquesta setmana n'explica la història, i Carles Arola ens l'ha comentada aquest matí.

"Petita història de la Malvasia de Sitges" és el títol del darrer conte dels mil i escaig que ha il·lustrat Pilarín Bayés. La il·lustradora viguetana ha tornat a dibuixar sobre Sitges (abans ho havia fet sobre Rusiñol i sobre la Festa Major), a partir d'una història que han escrit Noemí Milà i Alba Gràcia, i que es presenta en el marc del cicle Biblioteques en DO i de la Setmana de la Malvasia de Sitges. A prop de fer 83 anys, la Pilarín mostra una envejable energia i ganes de continuar creant, i ha recordat la malvasia com un producte de prestigi quan tenies visites a casa.

Amb un canvi de concepte torna 'Sitges vila del llibre' aquest cap de setmana. El mercat vell, el palau del rei moro o la fundació Stämpfli seran alguns dels punts de trobada de la tercera edició de l'esdeveniment, que enguany deixa les parades de llibres a l'alçada de Terramar per portar-les al casc antic, i dedicarà la seva edició a la cultura portuguesa. Sobre els canvis, la programació i el futur n'hem parlat amb Enric Bono, coordinador de les viles del llibre.

El programa de televisió d'Atresmedia 'Drag race España' serà el protagonista de la gala inaugural de la tercera edició de la mostra de cinema LGTBIQ+ Endimaris, que comença demà divendres i acabarà el proper 12 de novembre. Drag race España ha rebut el premi en la categoria de televisió i la pel·lícula 'Te estoy amando locamente' , dirigida per Alejandro Marin, el premi a la millor pel·lícula. La mostra projectarà 12 films, alguns d'ells precedits de reconeixements arreu, com la pel·lícula italiana 'Fireworks' que encetarà el festival o 'Little Richard, I'm everything' que es projectarà a la cloenda. Owen John Holden n'explica els detalls.

De 'Tornaràs a mirar-me' el jurat dels premis Octubre n'ha valorat 'la plasticitat de la llengua, la minuciosa descripció de la crueltat humana amb una sensibilitat extrema i el domini subtil de l'oralitat amb violència expressiva'. Joan Duran ha guanyat -ex aequo amb l'escriptor Ferran Garcia Oliver- el premi Andròmina de narrativa en el marc dels premis octubre que van viure la seva 52a edició el dissabte passat a València. La novel·la té molts punts de contacte amb la vida i les preocupacions dels sitgetans als anys 80, com les vinculades al creixement urbanístic i la pèrdua d'indentitat, o el consum de drogues i la presència de la sida. L'obra sortirà al mercat la primavera de l'any vinent. N'hem parlat amb l'autor.