Julio Teibo es un uruguaià afincat a Sitges des de fa set anys que acaba de treure la seva primera novel·la, "Nada es lo que parece". Es tracta de la primera part d'un conjunt de cinc obres, on en un marc com Sitges -on fa anys va decidir venir a parar- una sèrie de crims desdibuixen la línea entre la realitat i allò sobrenatural. Teibo escriu amb psudònim, JR Manterzi, i formarà part de la llista d'escriptors locals pel Sant Jordi de 2025.

Va passar per les presons franquistes, on va ser torturada, va viure a la clandestinitat a Barcelona, i es va exiliar a Algèria i Colòmbia, abans d'una breu temporada a Cuba, ja camí de casa. Cristina Farré ha tingut una trajectòria vital atribulada que retrata a "Ho vam donar tot", la narració en primera persona d'una lluita d'esperances fallides en una revolució que no va arribar, amb el convenciment que, tanmateix, va valer la pena. Testimoni d'una època, el tardofranquisme, i de la violència a Àfrica i Sudamèrica, la Cristina va treballar de periodista i va pujar una família, mentre era fidel als seus ideals.

Jorge Rodríguez Hidalgo n'és l'autor d'aquest poemari que s'inspira en l'obra pictòrica i escultòrica de Berta Paco i que publica fins i tot alguns textos d'aquesta jove artista sitgetana que va deixar una obra breu però intensa. Hem conversat i llegit alguns dels poemes amb l'autor i amb els pares de la Berta, Sílvia Sànchez i Albert Paco que amb aquest poemari estan redescobrint l'obra de la seva filla.

Un mínim de 124 persones de les comarques del Penedès, el Garraf i l'Anoia varen viure el malson dels caps de concentració i extermini nazis entre 1940 i 1945. Sota el títol "Del Penedès als camps d'extermini nazis. Deportats de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Penedès i el Garraf", l'Institut d'Estudis Penedesencs ha publicat un complet estudi, part del qual consultable al web Tots els noms, a càrrec de Berta Llorens, Àngels Perés, Maria Peña, M. Teresa Sadurní i Ramon Arnabat, que els contextualitza i els recorda a tots. Entre ells, els onze sitgetans dels que només van sobreviure dos, Josep Egea i Joan Abella, l'estudi dels quals ja va ser protagonista d'una exposició el 2020. El llibre es presentarà, coincidint amb el vuitanté aniversari de l'alliberament dels camps, durant les properes setmanes a Vilanova, Vilafranca, el Vendrell, Igualada, i a Sitges el 15 de març. Àngels Parés ha reivindicat aquesta tasca de recuperació de la memòria democràtica i la seva difusió entre les noves generacions.

El llibre recull poemes dels seus deu llibres de poesia publicats fins l'actualitat, des de La cendra i el miracle (1989) fins Mudança endins (2021), passant per títols com On no sabem(2012) on es troba el que ella considera el seu poema predilecte i que ha recitat en directe. Amb l'autora conversem sobre la dificultat de triar poemes per aquesta antologia que li va proposar l'editorial Pagès editors i sobretot la dificultat de deixar-ne fora d'altres a qui estima per igual. I en general parlem de poesia com un gènere que s'ha de llegir lent, que comporta misteri i que malgrat tot es manté en el temps on predomina la pressa.

L'escriptor sitgetà Nacho Zubizarreta presenta a la biblioteca Santiago Rusiñol la seva tercera novel·la, "Ni un instante de paz", amb una trama policial centrada a Sitges, com en les dues obres anteriors. Un incendi a una masia, dos cadàvers, una mossa d'esquadra embarassada, una trama amb la immigració i problemes personals de diversos personatges conformen el còctel d'un relat escrit durant quatre anys, i publicat per Milenio. En Nacho, que es troba còmode escrivint s'obre l'entorn que coneix, considera que la seva tècnica ha evolucionat per adaptar-se als gustos dels seus lectors.

Una sèrie d'experiències personals doloroses varen servir a Susana Jiménez per, a través d'un llibre, d'explorar el concepte de resiliència universal. L'obra, "Más allá de la herida: descubre tu resiliencia universal" va nèixer com una manera de fer una guía per als altres, un cop descoberts traumes per situacions vitals en moments difícils. Autoeditada i presentada a Sitges abans de Sant Jordi, no descarta aprofundir en noves ferides en el una segona part.

El va escriure fa vint anys i fins l'any passat va estar guardat a un calaix. Ara ha decidit publicar-lo, després de confirmar la vigència dels temes i la necessitat d'oferir referents a aquells que en algun moment s'han sentit al marge de la societat pel motiu que sigui. Amb un to final d'esperança el llibre G (ensoñaciones ginsbergianas) està inspirat en els poemes d'Allen Ginsberg, poeta nord americà de la generació beat.