La cita serà el proper dissabte dia 23 de maig a la Plaça Catalunya i comptarà amb tot un seguit d'activitats des de quarts de cinc de la tarda fins a les deu la nit. Aquesta tarda es presenta l'acte oficialment al Miramar amb la presència de Margarida Saiz , presidenta de l'Associació Societat Inclusiva Garraf amb qui hem pogut conversar sobre el concepte de societat inclusiva per al qual treballen i lluiten i per al que s'han aconseguit millores significatives, algunes de molt recents, però per al que encara manquen la implantació de drets fonamentals com el de treballar. I per damunt de tot parlem de la importància de canviar la mirada per aconseguir una societat inclusiva de debò.

El proper 20 de maig hi ha convocada una nova vaga del sector d'educadores de 0 a 3 anys a Catalunya després de l'aturada estatal del passat 7 de maig. El sector reivindica la necessitat d'universalitzar el servei en tant que essencial i les treballadores reclamen el reconeixement i el tracte com a professionals de l'educació, pujades salarials, abaixar ràtios en gairebé el 50% i incorporar la parella educativa de manera obligatòria. De tot plegat n 'hem parlat amb tres educadores veteranes de la Llar d'Infants municipal La Moixiganga. Míriam Roig, MªCarmen Ortega i Lara De Roa fa dinou anys que s'hi dediquen, un temps en el que han vist canviar poc o gens les seves condicions laborals però en que la realitat s'ha tornat molt més diversa i complicada.

Les escoles i instituts públiques de Sitges junt amb prop de quaranta centres de la comarca més han signat un manifest on denuncien que a tots els centres educatius públics se superen els límits admissibles de temperatura fet que afecta a la salut i a l'aprenentatge dels alumnes. Davant del que consideren és un problema estructural demanen a l'administració accions d'emergències però sobretot un pla calendaritzat que permeti l'aïllament d'edificis que en molts casos són molt antics, a banda de proposar la climatització d'aules i la naturalitzió de patis per tal de crear espais d'ombra. Ens ho explica Mariona Gens, presidenta de l'AFA de l'escola Les Parellades de Sant Pere de Ribes.

Se'n varen assabentar que la bateria de contenidors de l'Ave Maria aterrava a la porta dels seus establiments a cop de pregunta a la policia i a l'inspector de la neteja més que a través d'una notificació oficial, i el passat dijous a primera hora del matí es col·locaren a lloc. Calma Beauty Sitges i la xarcuteria Mauricio han fet front comú -també amb d'altres negocis de l'Avinguda Artur Carbonell- per a que la bateria de contenidors que fou traslladada fa quatre dies arran de les protestes de l'Ave Maria, sigui de nou traslladada, per motius de salubritat i d'imatge. I proposen com a nova ubicació el carrer Salvador Mirabent -darrere del mercat municipal- on no hi ha ni veïnat ni establiments propers. Silvia i Sonia Alcázar, de la xarcuteria Mauricio, lamenten que no s'hagi tingut en compte el perjudici generat i esperen que les instàncies enviades facin efecte.

L'Escorxador acollirà aquest dijous a la tarda la projecció del documental 13 Veus i la taula rodona posterior entorn el sensellarisme, una realitat que han volgut retratar joves voluntaris de Càritas en aquest audiovisual. En parlem amb Raquel Avilés, la cap de l'àrea social de Càritas al Garraf i Penedés que explica que dins el concepte de sensellarisme hi ha diferents categories i no totes passen exclusivament pel fet de no tenir un sostre on aixoplugar-se.

No és una qüestió de sou -que també- sinó d'un seguit de demandes acumulades durant molts anys, i que ara, pel fet de no ser degudament ateses, semblen haver eclosionat de cop i totes a l'hora. Avui, i també els propers 27 de maig i 5 de juny, els docents d'arreu de Catalunya responen a la crida del sindicats USTEC-STE, CGT, Intersindical i els professors de secundària (ASPEPC), amb una vaga general que reclama més inversió educativa, reducció de ràtios i, sobretot, millorar el suport a l'atenció a la diversitat a les aules. Taryn Pagès és professora a l'Institut Benaprès des del 2009 i ha posat sobre la taula alguns assumptes estructurals, i un de fonamental: l'educació en projectes, ambients i competències pot ser molt positiva des del punt de vista conceptual, però topa amb una realitat a les aules que la fa molt difícil la seva implantació.

L'Olga Angaril va ser la primera dona taxista de Sitges, ara ja jubilada repassa els seus inicis en un món d'homes. Pocs anys després es va incorporar la Sònia Bages que ja suma quinze anys portant el taxi a Sitges, i aquesta darrera setmana s'ha incorporat la Carla Delgado, propietària de llicència que ha decidit fer un canvi de rumb laboral i deixar la banca per incorporar-se al taxi. Amb elles conversem sobre com és treballar en un món altament masculinitzat on només el 10% dels treballadors són dones.

L'inici d'aquesta història és prou conegut. El passat 24 de març el programa 'Sense ficció' de 3cat va emetre un reportatge d'investigació a l'entorn dels abusos sexuals que va cometre el pare escolapi Josep Blay a Alella i a Sitges, incorporant-hi el testimoni de Josep Cardeñoso que, per primer cop, exposà el seu cas. Un dels fragments del mateix reportatge, signat pel periodista Guillem Sánchez, presenta l'escena d'una trucada telefònica -amb la veu distorsionada i sense identificar-ne el receptor- vers algú definit pel periodista com el responsable de l'escola durant els anys que Blay fou a Sitges (1967-1970). La veu que s'escolta, i que respon de forma displicent, és, reconegut per ell mateix, la d'Ignasi Muntaner. Muntaner, en conversa amb Ràdio Maricel, confirma que entre el 1967 i el 1970 va residir a Mèxic i a Calella, i va arribar a l'escola Pia a l'inici del curs 1970-71. El responsable del col·legi durant els anys de Blay a Sitges fou Josep M. Domingo, que morí pocs anys després. Muntaner -que no ha vist el reportatge però li ha arribat el ressò de totes les entrevistes i converses- afirma que mai no en va saber res del que havia passat, lamenta el cas de Cardeñoso, a qui li té apreci i mai no han deixat de saludar-se, li sap greu haver estat protagonista d'una campanya de recollida de signatures per retirar-li el títol de fill adoptiu, i creu que l'Escola Pia no ha donat la deguda atenció a aquestes denuncies un cop conegudes. Us afegim a la conversa l'escrit que el mateix Muntaner signa en resposta a la campanya.