L'Institut of the Arts Barcelona serà el punt d'inici d'aquest festival que oferirà dos recorreguts diferenciats amb disset coreografies cadascun d'ells i que avançarà per diferents espais del centre de l'IAB i els seus exteriors. N'hem parlat amb el professor de coreografia i coordinador del Festival Creart Jorge Crecis i amb tres de les alumnes de l'IAB i coreogràfes del Creart, Itzel, Emma i Mariana. El Festival se celebrarà els propers divendres 13 de març en dos passis a les 14h i a les 16.30h i dissabte 14 a les 11.30h i a les 16.30h, l'accés té un preu de 5€ per majors de 8 anys i gratis pels menors i es poden adquirir les entrades de manera online en aquest web.

En el marc de la setmana del 8 de març i en format stand-up l'espectacle oferirà els monòlegs de les tres còmiques catalanes en una única sessió de poc més d'una hora de durada on els riures estan garantits. N'hem parlat amb Maria Rovira (Oye Sherman) que porta prop de deu anys dedicant-se a la comèdia des dels seus inicis a El Soterrani i que tot i que considera que ara hi ha una bona suma de dones còmiques catalanes encara falta que aquestes ocupin espais protagonistes als mitjans.

El servei d'informació i assessorament a les dones va atendre l'any passat 103 casos vinculats, la majoria, a situacions de violència de gènere amb casuístiques molt diverses. Mireia Paretas, cap de la regidoria de drets civils, reconeix que la realitat ha acabat per anar especialitzant el servei en aquest àmbit, tot exposant una dualitat quotidiana: hi ha molt material divulgatiu i de difusió per avançar en el coneixement i la prevenció de les violències de gènere o qualsevol vulneració de drets, però manquen recursos per acompanyar com cal a les dones que han patit situacions de violència de gènere. D' aquí que, en determinats casos, formalitzar una denúncia pot situar la denunciant en una condició de vulnerabilitat no desitjada. Mireia Paretas ens ha deixat moltes reflexions interessats a pocs dies del dia internacional de la dona.

L'objectiu és ajudar a omplir el rebost d'aliments del centre de distribució d'aliments de Càritas Sitges i en aquest sentit la cinquantena d'alumnes de quart de primària d'aquesta escola han pogut conèixer les instal·lacions i alhora prendre consciència de la realitat vulnerable d'algunes famílies i de la necessitat d'accions com aquest recapte. Per aquest motiu la setmana vinent, entre dilluns 9 i divendres 13 de març aquests alumnes recolliran a diari tot tipus d'aliments per després fer-ne entrega a Càritas. La recollida es farà durant els primers deu minuts d'entrada a l'escola en horari de matí de 9h a 9.10h i en horari de tarda de 16.30h a 16.40h per totes dues portes, la del carrer Rafael Llopart i la del carrer Isabel Julià. El repte és superar el rècord de l'any passat i a poder ser arribar a la seixantena de capses d'aliments. N'hem parlat amb Albert Viñas, coordinador de Càritas Sitges i amb quatre dels alumnes de quart de l'Escola Esteve Barrachina, la Sara, la Violeta, el Damià i l'Índia.

El dipòsit controlat de la Vall de Joan, l'abocador del Garraf on l'àrea metropolitana de Barcelona va dipositar els residus entre 1974 i 2006, és un malalt amb vigilància continuada per minimitzar el seu impacte. Els 26 milions de tones que acull generen biogàs que s'aprofita per generar electricitat, i produeixen lixibiats que es filtren per la roca càrstica del massís, el que obliga a fer una monitorització constant d'un residu que es filtra cap el riu subterrani de la Falconera. Malgrat no poder garantir el segellats, ja que els laterals no estan completament impermeabilitzats, els tècnics detecten amb els anys una disminució significativa del gas i els líquids dels materials no inerts, que en alguns punts interns combustionen a 100º. El que no es pot assegurar és fins quan continuarà aquesta producció. N'hem parlat amb Ramon Serrajordi, director de Treballs de la Vall de Joan.

Tot es podria resumir en una frase, que marca la resiliència del dia a dia: 'com que no hi podem fer-hi res, es tracta d'esperar'. I la espera demana una gestió emocional important. Des del passat dissabte, Qatar és un dels països del Golf Pèrsic afectats per la guerra d'Iran, i, en conseqüència, la capitat de l'estat ha rebut, i també ha neutralitzat, missils enviats per Iran amb destinació a les bases militars nordamericanes o a instal·lacions energètiques de caràcter estratègic. D'aquí que la instrucció sigui clara: no es pot sortir de casa, cal allunyar-se de les finestres, i en cas de perill imminent baixar fins al garatge de l'edifici. Un confinament semblant al que la família va viure durant la pandèmia de la Covid, però en un registre molt diferent perquè es tracta de conviure amb el neguit quotidià i, a la vegada, amb la incertesa de cara al futur. Avui amb l'entrenador sitgetà Carles Martorell no parlem de futbol, i esperem no parlar més de la guerra.

L'Associació Cetàea, amb el suport de la fundació Pinae, ha posat en marxa el projecte Dorna, per avaluar l'impacte de la construcció d'una nova piscifactoria a la costa del Garraf, davant de Vilanova, tant sobre el dolfí mular com sobre les espècies d'aus marines de la Zona Especial de Conservació de les Costes del Garraf. El projecte estudiarà l'estat de la costa abans de la instal·lació de la infraestructura, i tornarà a analitzar-lo després, per tal d'avaluar possibles impactes sobre la fauna i la biodiversitat. És el primer cop que es fa un estudi d'aquesta mena a la costa mediterrània de la península, i servirà per tenir dades sobre l'impacte d'aquestes grans instal·lacions marines. N'hem parlat amb Núria Marco, de Cetàcea.

El passat diumenge l'Eco en va fer 140. I això pocs diaris ho poden dir, i menys quan parlem d'un diari d'àmbit local. Vet aquí una història que començà Josep Soler i Tasis, va continuar Josep Soler i Cartró, va consolidar Josep Manuel Soler, director del diari durant 58 anys, i afrontà una nova etapa amb Antoni Sella, per a continuar-la amb Magí Fortuny des del 2020. Amb el director de l'empresa editora de l'Eco, Santi Terraza, hem abordat aquell moment especialment complex de fa dotze anys enrera, i el context molt canviant que viuen avui els mitjans de comunicació i el periodisme, i com condicionen el dia a dia.