El matí amb nosaltres / A Cel Obert - Pàgina 2 de 793 - Radio Maricel
23/02/2024

Temps de família: no fer per no molestar, i la necessitat -en algun moment- d’ordenar i fer complir

No donar determinades instruccions o feines, o treballs, o deures, per evitar que el nen o nena s'incomodi, s'enfadi o crei situacions de conflicte. Amb Roman Pérez, des del centre de reeducació David, conversem avui sobre la temptació de rebaixar el nivell de demandes als fills, o als alumnes de classe, per mor de no entrar en situacions de conflicte.
22/02/2024

Món verd amb Edu Arnal: “la sequera marca un dels caràcters del paisatge que tenim”

Amb l'expert en arbres Edu Arnal comentem alguns titulars que lluny d'ajudar a entendre la situació de sequera poden crear alarma allà no no sempre hi és. El Garraf és terra de pins, sequera i pluges torrencials quan hi són, i davant aquesta realitat Arnal demana és més gestió i menys titulars. D'altra banda cal saber ara és el moment de plantar arbres fruiters que malgrat requerir d'aigua, amb un reg d'aprofitament i conscient en podem tenir cura sense malbaratament, això sí, sempre que parlem de fruites com taronges, préssecs, cireres i altres varietats d'aquí, res de fruites tropicals com el mango, la papaya o l'avocat que necessiten de moltíssima aigua!.
22/02/2024

Els grallers i aquell repertori de sempre. Un homenatge als antics grallers a través de la recuperació d’antigues partitures. En parlem amb Jordi Triquell i Juanjo Rocha

Una conversa amb un punt de nostàlgia. La que hem mantingut amb Jordi Triquell i Juanjo Rocha, els dos músics que estan duent a terme uns enregistraments de gralla, a través de la recuperació de les partitures originals de compositors com Manel Rius, Jaume Vidal i Francesc Toldrà.
22/02/2024

La proposta d’un Centre Cívic Caní busca emplaçament a Sitges. L’impulsa Sergi Muñoz

Es busca terreny d'uns 3000 metres quadrats, i -el més important- que l'Ajuntament el cedeixi. A partir d'aquí els impulsors de la iniciativa es comprometen a cercar els recursos per a construir-hi un centre cívic caní diürn, pressupostat en prop de 500.000€ i que oferiria tots els serveis propis d'un equipament d'aquestes característiques: pistes d'obstacles-espai d'exercici, piscina, veterinari, servei de rentat de mascotes, espai d'ensinistrament, guarderia i espai de cafeteria-restauració pels propietaris, entre d'altres. La iniciativa té obert una pàgina a change per recollir signatures de suport. N'hem parlat amb el seu impulsor, Sergi Muñoz.
21/02/2024

Una estona de llibres: novel·les històriques per viatjar amb el temps

Amb Maria Lluís parlem d'aquelles novel·les basades en personatges històrics que ens permeten un viatge en el temps des de casa nostra. Des de Maggi O'Farrell amb El retrat de matrinomi basada en la història de Lucrecia de Medici, fins a Maria Antonieta de Stefan Zweig passant per La llibretera de París, centrada en l'editora Sylvia Beach i la llibreria Shakespeare &CO o Al mig de la vida, jo la biografia de Mercè Rodoreda de Marina Porras.
21/02/2024

Un nou vi, l’exposició nacional de clavells al jardí, un cicle de conferències i l’exhibició dels balls de l’ABPS, són alguns dels actes del 700è aniversari de l’hospital de Sant Joan

700 anys de cura i compromís, aquest és el lema amb el qual la Fundació de l'Hospital de Sant Joan celebrarà el 700è aniversari de la institució, amb una programació d'actes molt extensa que començarà aquest dissabte amb una conferència al saló d'or de Maricel, a càrrec de l'historiador Jacint Sastre. La intenció final és visibilitzar la feina de l'hospital, la del voluntariat que hi col·labora, i la del dia a dia dels seus residents a qui aniran destinades moltes de les activitats previstes. Per destacar-ne algunes, enguany l'exposició de clavells del Corpus es farà als jardins de l'hospital, els balls de l'ABPS faran una exhibició el dia de Sant Joan -la data més important de les celebracions- hi haurà tot un seguit de conferències sobre la història del centre a la seu del grup d'estudis, concerts i activitats diverses per els residents, i la comercialització d'un nou vi, el '1324' fet amb malvasia de Sitges i elaborat amb mètode ancestral, que es presentarà el proper divendres 22 de març. Us oferim l'acte íntegre de presentació que comptà amb l'alcaldessa Aurora Carbonell, l'administrador de la fundació, Jordi Sans, i la responsable del patrimoni cultural, Alba Gràcia.
21/02/2024

1a convocatòria dels Premis Penedès a Treballs de Recerca de Batxillerat

Organitzats per l'Institut d'Estudis Penedesencs els premis volen impulsar aquells joves que cursin batxillerat i hagin de fer el treball de recerca a triar temes en l'àmbit de la vegueria del Penedès que puguin presentar-se després als premis i alhora construir un arxiu d'interès sobre assumptes històrics, socials, culturals i medi ambientals del territori. Per aquesta primera convocatòria ja es poden presentar aquells treballs de recerca presentats durant aquest curs 2023-24, hi ha temps fins al 30 d'abril i els guanyadors rebran premi econòmic de mil euros el primer, set cents cinquanta el segon i cinc cents el tercer.
20/02/2024

Llegums: sans, sostenibles i boníssims

L'ajuntament i Slow Food Garraf capitanejat pel cuiner sitgetà Valentí Mongay han organitzat unes jornades per fomentar l'ús i el consum de llegums en el nostre dia a dia. La proposta comptava amb la participació de deu cuiners de diferents parts del món que han elaborat plats tradicionals amb els llegums com a protagonistes per tal de posar en valor aquest producte que no sempre rep reconeixement culinari i que durant un dia ha estat el gran protagonista. La jornada va comptar entre d'altres amb el cuiner del PicNic, Pedro López que va realitzar un Mojete de Cigrons; amb la cuinera japonesa Natsumi Nakamori i la seva soja japonesa guisada 'Gomoku' i amb Paola Riberos, del restaurant la Pícara i xilena de naixement que va cuinar un plat tradicional 'Porotos con riendas'.
20/02/2024

L’alcaldessa reconeix que el pla de la Bòbila II no es pot tirar enrere però afirma que l’Ajuntament en fiscalitzarà la seva execució

Allò que va planificar el pla general del 2006, i va aprovar definitivament el ple municipal del març de 2016 és 'impossible' tirar enrere. Així ho manifesta l'alcaldessa Aurora Carbonell, que a la vegada afirma que l'Ajuntament fiscalitzarà les obres perquè compleixin el que marca el pla parcial. Probablement, el proper dimarts 27 de febrer tindrà lloc una jornada informativa per exposar els detalls del desenvolupament del pla de la Bóvila II, que en el seu dia generà una forta controvèrsia. La previsió contempla una benzinera, una superfície de restauració, una superfície comercial i un supermercat. Amb l'alcaldessa també hem parlat del projecte del nou CAP, de les obres al carrer Carreta, de l'hort de Can Falç, del dragatge del port d'Aiguadolç, del pressupost municipal, de la liquidació del Club Natació i de la seva declaració judicial ajornada al 18 de març.
20/02/2024

Espai OMIC: la factura de l’aigua i consells per estalviar-ne

Amb la Sandra Clark, de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor de l'Ajuntament de SItges, hem repassat els diversos conceptes que podem trobar a la factura de l'aigua, i que, a més d'entendre-la, ens poden ajudar a detectar si hi ha algun problema. A més, en aquest marc de sequera, hem recordat alguns petits trucs útils per estalviar-ne.
20/02/2024

Veïns de la Bòbila es queixen de les obres del pla parcial de la Bòbila II

No volen ni centre comercial ni sobretot cap benzinera a prop dels seus habitatges. Una vintena de veïns de la Bòbila han decidit prendre mesures i a través d'un advocat miraran la manera de poder aturar l'execució del projecte de desenvolupament de la Bòbila II que tot just s'ha posat en marxa aquest mes de febrer després que s'aprovés per plenari municipal el 2016. Lamenten la manca d'informació rebuda al respecte i asseguren que en els casos dels qui viuen més propers a les obres aquestes estan afectant greument el seu dia a dia.
19/02/2024

Emili Gelpí, un bioquímic sitgetà a l’estela de Joan Oró

L'Emili Gelpí va ser el primer deixeble del professor Joan Oró, a Houston. Bioquímic de formació, va convertir-se en expert mundial en espectrometria de masses, una novedosa tècnica amb què es buscava la síntesi de la vida, i que es volia utilitzar com a mètode per analitzar la possible presència de rastres de vida en sediments extraterrestres. Després d'un periode apassionant a Texas, i un pas reeixit per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Gelpí va tornar a la Barcelona dels anys 70 per posar en marxa l'Institut de Biologia Fonamental de la recentment inaugurada Universitat Autònoma de Barcelona, que després va passar a ser el Instituto de Biofísica y Neurobiología del Centro Superior de Investigaciones Científicas. I de la modernitat americana va trobar-se lluitant contra la burocràcia llatina, més preocupada per la foto que per l'avenç científic. I, malgrat tot, va poder treballar en el seu camp, la biomedicina, i crear un equip que va assolir, amb els anys, destacats avenços científics al costat dels metges. De tot plegat, i de la relació amb Sitges a través de la seva dona, Esperança Almirall, hem parlat amb ell.