Era un petit/gran repte, i al final, comptat i debatut, les Barraques d'enguany han deixat molt bones sensacions a l'organització, tant pel que fa a la possibilitat de gestionar-les, com pel fet retrobar-se amb l'esperit que es vol que tinguin: un esdeveniment que encaixi en el Sitges quotidià, sense impostures, on tothom es pugui trobar en una bona conversa, mentre s'escolta una programació musical que es vol eclèctica. Pol Vigó, el president de Barraques, creu que hi ha punts per millorar, però es mostra molt satisfet d'aquestes primeres Barraques de la nova etapa.

Des de l'estrada, al peu del monument al doctor Robert, la pregonera podrà veure casa seva, des d'on ha vist passar durant molts anys la festa i la vida. Alba Gràcia reconeix que, si fos per ella, hagués volgut que el pregó li arribés una mica més gran, però que no podia dir que no a una invitació com aquesta. Per vinculació familiar, i per experiència personal, aquesta sitgetana ha viscut Sant Bartomeu i Santa Tecla de balladora, de membre de comissió, de públic, ara de pregonera, i l'any que ve espera viure-la de gegantera cubanita, i....també de mare. Alba Gràcia ha pensat en un pregó que vol vindicar per damunt de tot la paraula. Per tant, un cert retorn als orígens formals de l'acte. Per la resta, tothom tindrà el que espera escoltar: les vivències personals al voltant d'una festa de la qual l'Alba en recorda especialment els anys del tombant de segle, quan ella era adolescent i el seu pare membre de la comissió presidida per Ramon Soler.