Va ser passat la pandèmia que el departament de salut de la Generalitat va incloure dins l'atenció primària els serveis d'atenció integrada a les residències però l'Alícia Fuentes ja acumulava experiència prèvia al territori en aquest àmbit. En el seu cas és una feina que gaudeix, per la que s'ha format a consciència i que requereix d'un coneixement específic i de molta psicologia. Actualment Sitges compta amb 400 places residencials geriàtriques distribuïdes entre l l'Hospital de Sant Joan, Les Magnòlies i Sitges Park, una xifra que amb tota probabilitat augmentarà en el futur degut a l'envelliment poblacional. L'equip d'atenció residencial geriàtrica el formen una doctora i dues infermeres que es reparteixen els pacients a qui principalment realitzen tasques de cura i de control de malalties i amb qui inevitablement estableixen un vincle. Avui parlem d'atenció residencial geriàtrica amb Alícia Fuentes.

Fins el 25 de gener es pot veure l'obra a la Sala Versus Glòries de Barcelona i gaudir d'aquesta comèdia escrita i dirigida pel duet d'èxit que formen Ro Esquius i Sergi Belbel. En parlem amb l'actor sitgetà Antonio del Valle que interpreta el paper de Bruno, un dels tres protagonistes junt amb la torradora intel·ligent que posarà sobre la taula l'assumpte de la intel·ligència artificial. Amb qui durant moltes setmanes fem el repàs cinematogràfic de les sales fem també una ullada a la llista de nominats als Goya que se celebraran el proper 28 de febrer a Barcelona.

Encara no ha tingut temps de païr la jubilació perquè va acomiadar-se de l'escola just abans de Nadal però ja preveu que una mica de dol haurà de passar i el que sí ja sent és l'enyor al so diari de l'Esteve Barrachina i sobretot als alumnes. És mestra per vocació i de fet va ser una mestra qui li va despertar el cuquet que la va portar a estudiar magisteri. Amb ella conversem sobre la figura del docent a dia d'avui, sobre la necessitat de posar l'alumne al centre i d'atendre el seu estat emocional per tal de predisposar-lo a aprendre i sobre els canvis als que ha hagut de fer front com ara la intrusió de la tecnologia a les aules.

Confessa que l'han portat i que s'ha deixat portar. I, en paraules textuals, l'ex-alcalde Jordi Baijet, que presideix l'associació, s'equivoquen absolutament els qui pensin que darrera d'aquest projecte hi pot haver una llista política. Tot plegat va néixer arran de la publicació del llibre de Baijet 'Un projecte de Sitges des del mar', el maig del 2022. Fou aleshores quan un seguit de persones esperonaren l'ex-alcalde a obrir la possibilitat de crear un espai de debat constructiu sobre els temes que preocupen a la vila i sobre els reptes de futur, en el qual hi participin persones de diferent ideologia i la ciutadania en general. Es tracta, doncs, de poder oferir eines que puguin servir per a prendre les millors decisions. Tot plegat es presentarà formalment la setmana que ve, i el proper 30 de gener tindrà lloc el primer acte públic. Amb Jordi Baijet n'hem parlat.

L'Anna Aguilar-Amat ha novel·lat a "Naturalistes morts" (Pagès editors) la història del seu avi, el naturalista Joan Baptista Aguilar-Amat, i el seu assassinat per part d'un escamot a la zona republicana durant la Guerra Civil. Una investigació de molts anys que reivindica el paper dels científics de fa un segle i els traumes d'un conflicte que no respectava res ni ningú, i una immersió en la història quotidiana de la família. Davant dels recels familiars, l'Anna ha bastit en format de novel·la de no ficció, a partir dels fets demostrables, una història honesta amb els fets i respectuosa amb els personatges.

Mònica Martínez, Consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat ha visitat Sitges i ha anunciat un reforç en la coordinació amb els ajuntaments que els permeti augmentar els recursos als municipis en la lluita contra el sensellarisme que en dies de fred intens s'accentua. La trobada ha servit per parlar també de l'envelliment actiu i de la intenció d'augmentar la xifra de places en les residències públiques. L'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, ha explicat el protocol que s'activa al municipi en dies de fred intens amb les persones que dormen al carrer i que es coordina de manera comarcal amb Drets Socials, Protecció Civil, Policia local, Càritas i Creu Roja i que en aquests dies ha pogut oferir pernocta i aliments calents a les persones sense llar de la vila. A hores d'ara es té registrada una vintena de persones dormint al carrer, una xifra que creix notablement a l'estiu tal com ha concretat el regidor de Drets Socials de Sitges, Xavier Ripoll.

L'Ajuntament de Sitges ha modificat el sistema de gestió de les colònies de gats del municipi amb la seva externalització a una empresa Mishilovers, que s'encarrega de la coordinació amb la nombrosa xarxa de cuidadors del municipi, i amb l'empresa que els captura per esterilitzar-los. L'objectiu és adaptar-se als requeriments de la llei de Benestar Animal, i establir una dinàmica que asseguri els drets tant dels animals com de les persones. A Sitges hi ha nombroses colònies a tot el terme que acullen prop d'un miler de gats, dels que tenen cura un centenar de voluntaris. És important, en aquest sentit, no abandonar exemplars, ja que acostumen a ser rebutjats per les colònies, ni donar-los de menjar per lliure, el que pot provocar problemes de salubritat. Sobre tot el que suposen les colònies de gats comunitaris n'hem parlat amb Eva Martin, regidora de Benestar i Drets dels Animals, i Montse Casaoliva, de Mishilovers.