Són el símbol del memorial més gran del món, i aquest dissabte també arribaran a Sitges, com ho han fet a d'altres poblacions de Catalunya. Les 'Stolpersteine' (llambordes per ensopegar) varen col·locar-se per primer cop a Berlin el 1996, fruit de l'iniciativa de l'artista Gunter Demnig, i és la seva fundació qui en gestiona les peticions i dos artesans alemanys els qui les fabriquen artesanalment. Les llambordes homenatgen als qui foren deportats als camps de concentració i es col·loquen al paviment de pobles i ciutats on esdevenen el record viu i potent de la dissort que visqueren els seus protagonistes i d'un dels moments més foscos de la història de la humanitat. N'hem parlat amb Jordi Font, director del Memorial Democràtic.

El 14 d'octubre del 1975 es va signar l'acta fundacional del Grup d'Estudis Sitgetans. L'entitat s'inscriuria al registre provincial d'associacions l'agost del 1976 i va tenir Ramon Planes com a primer president. Acompanyaren Planes, Antoni Vigó com a vicepresident, Lluís Jou com a secretari, i Jacint Picas de tresorer. A partir d'avui es pot visitar, al pati de la biblioteca Santiago Rusiñol, una exposició commemorativa del 50è aniversari del Grup d'Estudis, que serà inaugurada oficialment el proper divendres i es podrà visitar fins a final de mes. Amb Jordi Milà, actual president de l'entitat, hem parlat dels reptes actuals, en un context social molt diferent al que va veure néixer el GES.

És un musical i ha estat pensat i dissenyat per representar-se al Teatre Romea que l'acull amb gratitud tal com va explicar el director artístic del Romea, l'actor Josep Maria Pou. Tot i que des del passat 17 de setembre es realitzen funcions amb públic l'estrena serà dimarts 30 i durant la presentació el director de La Cubana, Jordi Milán, ha volgut explicar l'origen de l'obra i l'homenatge que representa al teatre d'aficionats, tan propi de Catalunya. L'obra se situa al 1959 en el Teatre Romea i el seu entorn al barri del raval de Barcelona, i tot i que rep el títol d'una obra de Rafael Anglada molt representada pel teatre amateur de l'època en cap cas representa el text en sí. La Cubana en aquest darrer espectacle ha recuperat algun nom com el d'Anna Barrachina i n'incorpora de joves i l'ha pogut tirar endavant gràcies a línies de finançament de l'Institut Català de les Empreses Culturals tal com ha explicat el director de l'ICEC, Edgar Garcia.