Definitivament, les 7 treballadores de les dues llars d'infants sitgetanes obriran un procediment judicial per aconseguir resoldre la bretxa salarial que existeix entre elles, i que no hi ha hagut manera de resoldre fins avui. La reclamació de l'equiparació salarial s'inicià el curs 2021-2022, quan les treballadores esperaren que l'Ajuntament la incorporés al plec de condicions del darrer concurs per a licitar el servei, però això no es va produir. El febrer del 2023, arran d'una vaga en el servei, el govern municipal es va comprometre a resoldre la demanda, però després d'un any i mig la situació continua encallada i la confiança de les treballadores perduda. D'aquí que, definitivament i d'acord amb el sindicat que les representa, s'hagi decidit interposar una demanda judicial, que es farà efectiva l'any vinent, per a resoldre un greuge que s'afegeix al d'un sou que consideren indigne per la funció que realitzen. Anna Garcia, treballadora del Cercolet, ens ha exposat la situació.

El Casino Prado acull dissabte la quarta edició del TedxSitges, amb un seguit de sis conferències en un format molt americà, de màxim 18 minuts i amb unes regles estrictes sobre continguts. En concret, l'emprenedor Carlos Garriga, la veterinària rurtal i pagesa Imma Puigcorbé, el director de la fundació Ave Maria Jordi Cerezuela, la meteoróloga Estel Figueras, la historiadora de l'art Beli Artigas i l'exfutbolista Jose Mari Makero donaran la seva particular visió sobre el concepte Orígen. El TedxSitges porta 850.000 visualitzacions de les tres edicions anteriors, un fet que destaca l'interès per aquest format de ponències. Ens ho ha explicat la Rosa Maria Anguita, membre de l'organització.

Les Associacions de Famílies d'Alumnes de totes les escoles i instituts de Sitges públiques i concertada s'uneixen a les direccions dels centres en la petició d'una nova escola-institut per Sitges. Representants de les diferents AFA denuncien saturació a les aules i el desdoblament de molts cursos que asseguren amaga en coberta una línia sencera. Aquesta situació d'emergència educativa asseguren que afecta a altres serveis com el del menjador posant-lo fins i tot en risc en algun centre i impedeix una educació inclusiva de qualitat. D'aquesta manera famílies, direccions i ajuntament avancen plegats en la petició d'aquest nou centre per al proper curs escolar i asseguren que activaran altres accions com tancades o vagues en cas que el departament d'educació de la Generalitat no atengui les seves peticions i opti per la opció d'incorporar una tercera línia al Miquel Utrillo, fet que les famílies no acceptaran. En parlem amb el president de l'AFA de l'escola Miquel Utrillo, Marc Macià; del representant de famílies de l'Agnès de Sitges, Pablo Martínez; de la representant d'inclusió i diversitat del Barrachina, Anna Salarich i de la presidenta de l'AFA de l'institut Vinyet, Núria de Grado.

La sitgetana Estel Figueras és física i meteoròloga i treballa fent prediccions al Meteocat des de fa prop de vint anys. La DANA dels darrers dies i la seva afectació ha posat els meteoròlegs al capdavant de titulars, xarxes i de totes les converses. Avui amb ella conversem sobre aquesta feina que representa predir diàriament el temps, sobre la responsabilitat implícita, sobre el protocol d'actuació i sobre la necessitat d'entendre que l'error és implícit en tota predicció. D'altra banda fa èmfasi en la necessitat que la ciutadania s'informi a través de fonts científiques rigoroses i en que les prediccions siguin principalment clares per tal d'evitar alarmes inevitables. Sobre la meteorologia, les prediccions, les alarmes i com tot plegat ens condiciona la vida en parlem amb aquesta sitgetana que no du gens bé l'existència de negacionistes i conspiranoics amb el canvi climàtic que assegura que ja és aquí.

Tot allò que heu vist, tot allò que heu llegit i tot allò que heu sentit, també ho ha vist i sentit in situ Sandra Martínez. La periodista sitgetana ha exercit de corresponsal d'iB3 ràdio a la zona zero de València, i ens ha deixat un seguit de reflexions i una evidència: la necessitat dels afectats de compartir el seu dolor i la seva vivència amb algú que els vulgui escoltar. Així ens ho ha explicat.

Un cop l'any, l'arqueòleg sitgetà Joan Garcia Targa viatja al Yucatán, a Mèxic, per continuar el projecte d'excavació de les runes maies de Xbaatun. Ho fa acompanyat de diversos investigadors espanyols i mexicans que fan la tasca de manera voluntària, amb el suport de diversos patrocinadors privats. Enguany, la recerca se centrarà en el mur perimetral que emmarcava l'assentament, i en mirar d'esbrinar si les edificacions trobades a l'exterior són contemporànies amb el poblament. Xbaatun és un assentament que va estar ocupat en un lapse de 1000 anys des de l'inici de la nostra era, i que ara està completament tapat per la selva. La campanya d'enguany ha obtingut permisos per treballar dues setmanes, durant les que també faran divulgació dels treballs a la zona.

La Paquita amb el seu marit cuiden al seu net, orfe de mare des que el seu pare l'apunyalà fins la mort. En David va veure com el seu pare assessinava la seva mare amb una escopeta. Luz Rodriguez explica com ha hagut de responsabilitzar-se del destí dels fills de la seva germana assassinada també per la seva parella. I Isabel Tajuelo afirma, des de la seva joventut, que l'home que va matar la seva mare sortirà de la presó 13 anys després, i se'l tornarà a trobar pel carrer.. La periodista sitgetana Anna Grimau, acompanyada per Sara Boldú a la càmera, s'ha acostat a la crua realitat dels nens orfes arran de crims de violència masclista en el reportatge 'Huérfanos tras el silencio', que ha merescut el premi de periodisme solidari Joan Gomis, i el premi de la fundación aliados contra la violència de gènere. Amb ella n'hem parlat.

Josep Maria Pujol i Maria Rull, els arquitectes que varen presentar el nou projecte de pavimentació del carrer Carreta en audiència pública, són taxatius pel que fa al manteniment de les actuals voreres, i es refermen en el fet que, amb la normativa d'accessibilitat a la mà, l'ús de la caixa única és condició sine qua non, encara que s'estigui parlant d'un conjunt patrimonial. En aquest sentit, la normativa permetria mantenir les voreres clàssiques, sempre i quan aquestes tinguessin un mínim de 1,8m d'ample, que no és el cas del carrer Carreta. Malgrat tot, els arquitectes també defensen que han intentat ser el màxim curosos possible amb l'essència del carrer -i no s'utilitzarà ni asfalt ni llambordes de formigó, sinó pedra natural per la part central i també es recuperaran totes les peces de pedra que es puguin de la vorada de les actuals voreres- i també reconeixen que la bona execució de l'obra serà clau per a que agradi. Els ha acompanyat la regidora d'urbanisme, Carme Gasulla, qui s'ha refermat en el compromís de continuar mantenint tot el diàleg que sigui necessari pel bon desenvolupament de l'obra.

Aïda Valverde és cardiòloga a l'Hospital de Sant Camil, i amb d'altres professionals de la sanitat ha intentat ajudar a Paiporta, una de les poblacions més castigades pels aiguats de la DANA. I diem ha intentat perquè l'experiència ha estat agredolça, arran del caos organitzatiu que no ha permès aprofitar com calia totes les capacitats dels sanitaris que s'hi han desplaçat. La realitat supera, de molt, les imatges televisives, i les històries personals són d'una potència emocional immensa. Ens ho explica.

Però atenció! Abans de deixar el material, truqueu al tercer pis de la casa, o al telèfon: 652 47 40 46. Us atendrà Imma Subirà, una bergadana de naixement que viu a Sitges des de fa més de trenta anys i que, davant de les imatges dramàtiques de València, no va poder més i va encetar una campanya d'ajut que ha anat aplegant més voluntaris a cada dia que passa. Després d'un primer viatge a la zona zero se'n prepara un altre amb tot el material que es reculli fins demà a les deu de la nit. La Imma, absolutament agraïda, ens ha explicat una història maquíssima de solidaritat, amb un toc agredolç quan es tracta de parlar del suport que ha rebut des de l'Ajuntament.

Conversem sobre la Malvasia de Sitges i sobre la 10a Setmana de la Malvasia amb probablement dues de les dones que més en saben d'aquesta varietat sitgetana, Alba Gràcia, coordinadora del Centre d'Interpretació de la Malvasia i amb l'ambaixadora d'enguany, l'enòloga i viticultora sitgetana Anna Baqués. Fins el proper 16 de novembre se celebraran tot tipus d'actes per reivindicar i posar en valor la Malvasia de Sitges i recordar les característiques pròpies d'aquest raïm amb el que es fa molt més que vi dolç i amb el que s'en podria fer encara més tal com diu Anna Baqués que demana obertament que Sitges pugui tenir un celler on vinificar la Malvasia de Sitges. Sobre Malvasia de Sitges, sobre el present i el futur d'aquest raïm i del vi que s'en fa amb ell i sobre el valor que té i que cal donar-li arreu n'hem parlat amb totes dues.

Bernardo Simón és un policia local de Sitges que juntament amb altres companys ha anat de manera voluntària cap a València a donar un cop de mà als afectats per la DANA. Aprofitant dies de permisos, i una convocatòria feta a través d'un grup que aplega membres de cossos de seguretat d'arreu de Catalunya, Bernardo ha pogut comprovar in situ la magnitud del desastre, i ens ofereix el seu testimoni.